El Gat Saberut

Des de fa molts segles els cristians celebren Nadal cada any. Però, resulta que bona part dels costums nadalencs tenen, precisament, un origen no cristià. Tot seguit, ho esbrinem! Nadal és una festa que té unes arrels profundes en el paganisme europeu. Les dues celebracions que van assentar les bases del nostre Nadal són les Saturnals romanes del 25 de desembre (segons el calendari julià), dedicades al déu Saturn; i el Jul nòrdic, celebrat en una data similar i dedicat a la fertilitat i la família. Totes dues festivitats estaven directament relacionades amb el solstici d'hivern, que se situa a l'hemisferi nord entre el 20 i 23 de desembre. En les Saturnals els romans celebraven el renaixement de l'any. En realitat, la festa començava vuit dies abans, quan s'invertien les normes de la societat. Els homes vestien com dones i els amos com servents, i a l'inrevés. Les cases es decoraven amb vegetació, s'encenien espelmes i es donaven regals. Imperava la relaxació...

Fer cagar el tió és un costum que sorprèn moltíssim la gent que visita Catalunya i que ho veu per primera vegada. Quin és l'origen d'aquesta curiosa i escatològica tradició? La paraula tió , d'origen llatí, tenia el significat de 'tros de tronc per cremar a la llar' o 'torxa'. El costum actual de fer cagar el tió és pròpia de Catalunya i alguns pobles d'Aragó, i té el seu origen en les tradicions paganes de la zona d'abans del cristianisme. Tot i la manca de proves documentades, els experts poden seguir la pista dels orígens del costum de fer cagar el tió, de la mateixa manera que és possible saber quines són les arrels de molts costums nadalencs que provenen d'èpoques precristianes. La veneració de troncs ja existia abans del cristianisme en diferents regions. El costum del tió català va començar segurament a la regió pirinenca, incloent alguns pobles de l'actual Aragó. Amb la repoblació dels comtats catalans amb gent de les muntanyes, la tr...

A la mort del rei Martí l'Humà, la Corona d'Aragó va quedar sense successor. Aquest fet propiciaria tot un seguit de moviments polítics i xantatges que acabarien per substituir la dinastia del Casal de Barcelona per una d'estrangera: la Trastàmara. ABANS DEL COMPROMÍS DE CASP El segle XIV havia estat un segle força complicat per a la Corona catalanoaragonesa. El 1333 hi havia hagut una gran fam, un any conegut com lo mal any primer . Després vindria la gran pesta del 1348 i dos rebrots més el 1363 i 1371. La pesta va matar al voltant del 30% de la població, fet que es va notar més al camp que a la ciutat. De sobte, moltes terres quedaven abandonades i els senyors perdien una part important de les seves rendes. L'afectació econòmica a les viles i ciutats, tot i existir, no seria tan greu com al món rural, i fins i tot el comerç a la Mediterrània continuaria sense canvis rellevants. Amb tot, l'economia interna quedava molt tocada. Els conflictes militars també van te...

Els gladiadors romans eren lluitadors professionals que combatien entre ells o contra animals en espectacles públics a l'antiga Roma. Coneguem la seva història! ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els combats de gladiadors eren una forma popular d'entreteniment per a la gent de Roma , i es van convertir en una part important de la cultura romana. El terme  gladiador  deriva del llatí  gladiatores  en referència a la seva arma principal, el  gladius  o espasa curta. Però hi havia moltes més armes, com diferents espases, llances, escuts, destrals i armadures, sovint originàries d'altres pobles. Els romans s'havien inspirat en els costums funeraris  etruscos a l'hora d'organitzar els seus jocs de gladiadors. Els etruscos associaven aquestes lluites amb els ritus de la mort i per a ells tenien un clar significat religiós. Celebraven combats entre presoners al voltant de les tombes dels herois per honrar Saturn. Amb els  romans, que...

Els grecs estaven convençuts que Homer havia sigut l'autor de la Ilíada i l' Odissea , però actualment molts historiadors ho posen en dubte. Va existir realment aquest personatge? A la Grècia clàssica (segles V i VI a.n.e.) ningú dubtava de l'existència d'Homer, tot i que sovint quan se'n parlava es feia especulant i sobre la base de llegendes. Pel que fa als testimonis d'escriptors grecs que van fer referència a Homer, segles després de l'època en què suposadament va viure (segle VIII a.n.e.), sembla obvi que no poden tenir gaire credibilitat. Així que és difícil saber la veritat sobre aquest personatge tan present en la cultura grecollatina. La primera referència escrita antiga que es va voler aplicar a Homer la trobem a l' Himne a Apol·lo , que pertany als anomenats Himnes homèrics escrits entre els segles VII i VI a.n.e. per diferents autors. L'adjectiu homèrics és perquè la mètrica i forma d'escriure és semblant a la de la Ilíada i l...

Des d'un bon principi, les notícies sobre les riqueses del Nou Món van córrer com la pólvora per Europa, fet que va impulsar la pirateria, una activitat sovint patrocinada per les potències enemigues de Castella, que era qui controlaven les rutes comercials caribenyes. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Molt aviat Amèrica va entrar a l'imaginari europeu com una terra rica en metalls preciosos i llegendes sobre ciutats fetes d'or, com el Dorado, a l'actual Colòmbia; llocs on es podia trobar la font de l'eterna joventut, com passava amb Florida; i ciutats perdudes que amagaven tresors indescriptibles, com Cíbola, al nord de l'actual Mèxic. NAIXEMENT I CONSOLIDACIÓ DE LA PIRATERIA Tan bon punt les notícies sobre les bondats del Nou Món van arribar als més desfavorits i als marginats de la societat europea, alguns d'aquests van decidir traslladar-s'hi per provar fortuna. Tenien l'esperança de refer la seva vida i guanyar riqueses i, ...

Article fet en col·laboració amb Parla Catalana . Avui dia hi ha molta gent que no sap que el castellà és en realitat una llengua molt recent a Catalunya. Quan va començar a tenir un ús significatiu als carrers va ser arran de les migracions castellanoparlants rebudes a partir de mitjans del segle XX. Abans d'això, la seva presència estava lligada a sectors específics de la societat i era percebuda com a llengua forana que es feia servir per motius concrets, lluny de la cultura popular i del gruix de la població. Però anem a pams per entendre-ho tot. Fins al segle XV el castellà era una llengua gairebé inexistent a Catalunya . Els nobles que assitien a les Corts Generals de la Corona d'Aragó parlaven únicament català i sembla que entenien l'aragonès, perquè els nobles aragonesos hi parlaven en aquesta llengua. En aquella època, la llengua dels moriscos que vivien en poblats esquitxats arreu del país era molt més present a Catalunya que no pas el castellà. Serà a partir del...

El  Renaixement va ser  una manifestació cultural que volia posar l'ésser humà en el centre de tot i no Déu, tal com havia passat fins aleshores. Va servir de transició entre l' edat mitjana i l' edat moderna i va ocasionar una profunda renovació del pensament, les arts i les ciències. Durant l'edat mitjana la societat europea estava estrictament dividida en estaments. Els senyors, sota l'autoritat d'un monarca, imposaven el seu poder als camperols, que depenien de la seva protecció, i l'Església usava la figura de Déu per imposar la seva voluntat al poble i als sobirans.  Aquesta societat feudal tenia el coneixement i la cultura restringits als monestirs, cosa que resultava en una manca d'evolució i llibertat. Aquesta situació contrastava amb l'època clàssica anterior, en què grecs i romans havien generat molts camps d'estudi que progressaven lliurement.  A partir del segle XV es van produir molts canvis a Europa: el " descobriment ...