Els cartaginesos
Una ciutat que va néixer de la fuga d'una reina llegendària, una metròpoli que va desafiar els gegants de l'antiguitat i va construir un imperi que va dominar les ones de la Mediterrània. Aquesta és Cartago, una capital fascinant que va deixar una empremta indeleble en la història.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Els fenicis eren un poble semita originari de la regió del Llevant, a l'actual Líban. Eren coneguts per les seves habilitats marítimes, comercials i per la fundació de colònies per tota la Mediterrània. La ciutat de Tir, una de les principals ciutats fenícies, era el punt de partida de moltes expedicions colonitzadores. Els fenicis buscaven establiments comercials per expandir les seves xarxes i controlar rutes marítimes. D'aquesta manera, podien enriquir-se sense barallar-se amb pràcticament ningú, ja que la seva idea era comerciar i moure mercaderies amunt i avall i no imposar el seu govern explotant altres pobles valent-se de la força militar. Però n'hi hauria una excepció: Cartago.
L'ORIGEN DE CARTAGO
La ciutat de Cartago, situada a la costa del nord d'Àfrica, prop de l'actual Tunis, va ser fundada per colons fenicis cap a finals del segle IX a.n.e., al voltant del 825 o 814 a.n.e. Amb el temps, la ciutat va desenvolupar una personalitat molt forta i militar que la faria convertir-se en una potència marítima amb vida pròpia, capaç d'enfrontar-se amb qualsevol enemic. El nom Cartago prové del llatí i deriva del fenici Qart-ḥadašt, que significa 'Ciutat Nova'.
Segons la tradició, tot va començar quan va morir el rey Mattan I de Tir i el seu fill, Pigmalió, el va succeir. Pigmalió tenia una germana anomenada Dido, que significa 'heroïna', i que estava casada amb el seu oncle Acerbes, un important sacerdot que posseïa moltes riqueses. Pigmalió, que envejava la influència política d'Acerbes, a més dels seus tresors, va manar que el matessin. Tot seguit, Dido va fugir per mar patint per la seva vida, amb els seus seguidors i totes les riqueses que va poder salvar de les mans del seu germà. Durant el trajecte, va fer una parada en una colònia fenícia situada a Xipre, d'on s'emportarien 80 dones joves per casar-les amb els seus seguidors. La improvisada expedició acabaria al nord d'Àfrica, on fundaria la ciutat de Cartago després de comprar les terres als nadius.
Cartago va començar sent una colònia comercial, però evolucionaria cap a una ciutat independent i poderosa, amb ambicions militaristes. La ciutat va prosperar gràcies al seu port natural, que li permetia dominar el comerç marítim, i a les seves terres fèrtils, que li facilitaven desenvolupar plenament l'agricultura. Mentre que les ciutats fenícies del Llevant intentaven conviure amb l'Imperi Assiri primer i amb l'Imperi Neobabilònic després, Cartago creava el seu propi sistema polític i econòmic, i començava a establir les seves pròpies colònies comercials per la Mediterrània occidental. El seu imperi colonial arribaria a incloure les illes de Sardenya i Sicília, i parts del nord d'Àfrica i la península Ibèrica.
LA SOCIETAT CARTAGINESA
Cartago era una república oligàrquica, on el poder estava concentrat en mans d'una elit composta de les famílies més poderoses de la ciutat. Amb el temps, es crearia un sistema polític propi encapçalat per dos magistrats (anomenats sufets) elegits anualment amb funcions judicials i executives. Teòricament, eren els dos màxims dirigents de la ciutat, però el seu poder de decisió depenia moltes vegades del Senat i del Consell dels Cent.
El Senat, format per 300 membres de les famílies més nobles i riques de la ciutat, es va convertir en la principal institució política, on es deliberava sobre assumptes com la guerra, la pau i la política exterior. Els seus membres eren vitalicis i sovint provenien de les grans dinasties comercials. El Consell dels Cent, en canvi, era una institució més reduïda, però temuda i amb gran autoritat, que es va crear per supervisar la feina dels sufets i generals i així evitar abusos de poder.
 |
| Representació d'un carrer de Cartago generada per IA |
La societat cartaginesa era molt jeràrquica i estava clarament influenciada per la riquesa i l'origen ètnic. L'aristocràcia era l'elit formada per famílies nobles d'origen fenici que controlaven el comerç, la política i l'exèrcit. Eren grans propietaris de terres i vaixells, i vivien amb luxe a la ciutat. Hi havia una mena de classe mitjana que incloïa comerciants, grans artesans i mariners. Aquesta classe era essencial per a l'economia i tenia certa mobilitat social gràcies al comerç. Després hi havia els petits artesans, pagesos o treballadors portuaris, que sovint eren d'origen africà i tenien pocs drets. Per acabar, hi havia els esclaus, normalment presoners de guerra, deutors o comprats en mercats humans. Els esclaus treballaven en l'agricultura, la construcció i fent tasques domèstiques. Les dones, especialment de l'aristocràcia, podien tenir certa influència, sobretot en assumptes religiosos (com a sacerdotesses), però el seu paper públic era limitat.
El comerç cartaginès es basava en l'exportació de tints, metalls, ceràmica, vi i oli, a canvi de matèries primeres i béns de luxe. En les terres fèrtils que envoltaven la ciutat es podia cultivar cereals, oliveres i raïm. Els cartaginesos tenien fama d'usar avançats mètodes agrícoles que facilitaven una producció massiva.
El port de Cartago era molt característic, ja que constava en realitat de dos ports, un de circular destinat als vaixells de guerra i un altre de rectangular destinat als vaixells comercials. Els molls estaven coberts, cosa que permetia als cartaginesos mantenir i reparar els vaixells a l'ombra, protegint-los del sol i de la intempèrie. El disseny i la mida reflectien la importància que Cartago donava al seu poder naval, una peça clau en la seva estratègia militar i comercial. Però, durant el segle III a.n.e., el domini cartaginès de la Mediterrània occidental va topar sense remei amb una potència emergent que canviaria el destí de mitja Europa: Roma.
 |
| Representació de Cartago en la seva millor època (segle III a.n.e.), just abans d'enfrontar-se a Roma. |
 |
| Zona on estava ubicada Cartago. S'hi pot apreciar els dos ports. (Google Earth) |
LA FI DE CARTAGO
Cartago, la poderosa ciutat fundada pels fenicis, era la mestressa dels mars occidentals. Amb una flota impressionant i una xarxa comercial cada cop més extensa, els cartaginesos eren els protagonistes la navegació. D’altra banda, Roma, una república en ascens, es caracteritzava per la seva disciplina militar i la seva ambició sense límits. Dos mons diferents, però amb un objectiu comú: dominar la mar Mediterrània.
El conflicte entre totes dues potències va començar a Sicília, una illa estratègica i plena de riqueses. Cartago i Roma es van enfrontar per controlar-la. Els cartaginesos, experts en navegació, van sorprendre els romans amb la seva flota. Però Roma, que no es rendia mai, va aprendre ràpidament a construir vaixells competitius i va inventar el corvus, una passarel·la que permetia als soldats romans abordar fàcilment les naus enemigues. Després de 23 anys de lluita, Roma va guanyar i va obligar Cartago a cedir Sicília, que es convertiria en la primera província romana. Així acabava la Primera Guerra Púnica (264-241 a.n.e.). Després vindrien dues guerres més fins que Cartago va ser totalment destruïda el 146 a.n.e. Les Guerres Púniques va ocasionar la fi de Cartago i el començament de l'hegemonia romana a Europa i la mar Mediterrània.
