Va existir la salutació romana?
Un gest amb el braç estès i el palmell de la mà cap avall que evoca alhora l’esplendor de l’antiga Roma i l’ombra sinistra dels totalitarismes del segle XX. Però, quin origen té l'anomenada 'salutació romana'?
 |
La anomenada 'salutació romana', caracteritzada per estendre el braç recte amb el palmell de la mà cap avall, no té bases històriques sòlides en l'antiga Roma. Aquest gest és principalment una invenció moderna popularitzada a través de l'art i el cinema, i posteriorment apropiada pels règims feixista i nazi del segle XX.
Alguns experts creuen que la confusió ve de l'estàtua L'Orador o L'Arringatore, una de les escultures més importants i admirades de l'art etrusc, que data del segle I a.n.e. S'hi veu un orador anomenat Aule Metel amb el braç estès. Però, en realitat no fa una salutació, sinó un gest habitual en l'oratòria de l'època que servia per indicar al públic que l'orador volia parlar i calia mantenir el silenci. El mestre de la retòrica Quintilià, per exemple, deia que el braç no s'havia d'aixecar per sobre dels ulls ni per sota de l'estómac. Aquest era un gest molt estandarditzat que aprenien els joves aprenents d'oratòria.
 |
| L'Orador o L'Arringatore |
Una segona estàtua que pot causar confusió és l'August de Prima Porta, que representa l'emperador August (27 a.n.e. - 14) fent una salutació. Com que la mà ha estat reconstruïda, no se sap ben bé com era en realitat. Però tampoc equivaldria a una salutació, sinó a un gest que simbolitzava autoritat i que volia reclamar també silenci. En aquest cas, l'emperador vol adreçar-se a les tropes i demana ser escoltat. En una moneda de l'emperador Neró, també s'hi veu com aixeca el braç davant d'uns soldats per adreçar-se a ells.
 |
| L'August de Prima Porta |
La veritat és que la imatge de la salutació romana es va difondre al segle XVIII gràcies a obres com El jurament dels Horacis (1784) de Jacques-Louis David, que representa un moment dramàtic amb braços alçats, però sense evidència arqueològica o literària romana que corrobori aquesta manera de saludar-se.
 |
| El jurament dels Horacis |
Més endavant, el 1892, el socialista cristià Francis Bellamy va crear el Jurament de Fidelitat a la bandera dels Estats Units, el Pledge of Allegiance. Mentre es recitava davant la bandera, es va establir fer la que es creia en aquella època que era la salutació romana, i va ser coneguda com a 'salutació Bellamy'. Enmig d'una coreografia molt concreta, es buscava imitar la disciplina dels soldats romans. Feia poc temps de la fi de la Guerra Civil dels EUA (1861-1865) i es volia refermar la unitat del país.
 |
| Nens d'una escola fent la salutació Bellamy a principis del segle XX |
El 1899 es va estrenar a Broadway una versió teatral de la novel·la Ben-Hur, que tindria un enorme èxit. Els personatges feien la suposada salutació romana, cosa que la va fer encara més famosa. Al cinema, Cabiria (1914), una pel·lícula muda italiana, va popularitzar el gest i va servir d'influència posteriorment en la propaganda feixista. Aquesta obra, ambientada en l’antiga Roma i Cartago, incloïa escenes on els personatges realitzaven aquesta salutació. La pel·lícula era una crida a revifar el protagonisme d'Itàlia en el món i el seu esperit de conquesta. I és en aquest punt quan el feixisme italià copiaria la salutació en la seva propaganda.
El líder feixista Benito Mussolini va imposar la salutació romana en les escoles el 1923. El 1926 el partit nazi la va usar de manera interna, malgrat que algunes veus la criticaven per ser una simple còpia de la salutació feixista. Quan Hitler va dominar Alemanya, aquesta salutació ja era l'oficial del règim. També la Falange Española, el partir polític creat per Primo de Rivera el 1933, usaria aquesta salutació en les seves files. Més tard, seria d'us comú durant la dictadura franquista.
 |
| Mussolini fent la salutació feixista acompanyat d'altres líders del partit i nazis |
 |
| Hitler fent la salutació nazi, idèntica a la feixista |
 |
| Falangistes espanyols fent la salutació feixista a l'entrada de l'església de Santa Bárbara de Madrid, l'any 1934 |
Durant la Segona Guerra Mundial, la salutació Bellamy es va envoltar d'una gran polèmica per la seva semblança amb les salutacions feixista i nazi. El 1942 el Congrés dels Estats Units va modificar la llei per especificar que la salutació a la bandera s'havia de fer amb la mà al cor.
Amb tot, Hollywood va continuar mostrant la salutació romana en les seves pel·lícules, com Quo Vadis (1951), Ben-Hur (1959), Espàrtac (1960) i Cleòpatra (1963). La salutació servia per representar una Roma militarista i autoritària. En canvi, en pel·lícules més recents, com Gladiator (2000) el gest ja no hi apareixia.
Com a conclusió, podem dir que a l'antiga Roma no es va saludar mai amb el braç estès, i que seria el romanticisme del segle XIX qui s'inventaria aquesta salutació, posteriorment usada per dictadures com a símbol i arma propagandística. Una salutació que en si mateixa no vol dir res, però que avui incomoda la majoria i que en alguns països està perseguida per la llei.
