L'origen de fer cagar el tió
Fer cagar el tió és un costum que sorprèn moltíssim la gent que visita Catalunya i que ho veu per primera vegada. Quin és l'origen d'aquesta curiosa i escatològica tradició?
 |
La paraula tió, d'origen llatí, tenia el significat de 'tros de tronc per cremar a la llar' o 'torxa'. El costum actual de fer cagar el tió és pròpia de Catalunya i alguns pobles d'Aragó, i té el seu origen en les tradicions paganes de la zona d'abans del cristianisme.
Tot i la manca de proves documentades, els experts poden seguir la pista dels orígens del costum de fer cagar el tió, de la mateixa manera que és possible saber quines són les arrels de molts costums nadalencs que provenen d'èpoques precristianes.
La veneració de troncs ja existia abans del cristianisme en diferents regions. El costum del tió català va començar segurament a la regió pirinenca, incloent alguns pobles de l'actual Aragó. Amb la repoblació dels comtats catalans amb gent de les muntanyes, la tradició es va estendre i va evolucionar.
Sembla que picar el tió ve d'un antic ritual per fer despertar la natura el dia del solstici d'hivern (entre el 20 i el 23 de desembre a l'hemisferi nord), per tal que reiniciés el cicle de la vida i donés fruit durant la nova temporada. Al voltant dels tions cremant-se, a més, se celebrava el culte als avantpassats, i el fum servia de via de comunicació i per oferir-los aliments. Els avantpassats se'n quedaven amb la part espiritual, mentre que els familiars, inclosos nens, amb la part física.
Durant la dominació romana, aquests rituals van quedar ben vius en les zones més rurals i poc romanitzades. Amb la influència del cristianisme, en canvi, va desaparèixer progressivament el culte als avantpassats i la tradició es va convertir en una festa infantil.
Amb el temps, la tradició va evolucionar i adquirir noves maneres de fer. Per exemple, hi havia el costum que el més vell de la casa beneís el tió amb vi. I abans de fer-lo cagar els nens resaven un parenostre en una altra habitació. En moltes cases els nens també remullaven el bastó amb què picaven el tió o l'escalfaven al forn. En un principi, al final de la festa el tió es llençava al foc i les cendres es feien servir com a fertilitzant. Actualment, el tió s'acostuma a passar de pares a fills.
Fer cagar el tió sempre havia estat un costum principalment del camp. Amb les migracions rurals a la ciutat durant els segles XVIII i XIX, algunes famílies van mantenir la tradició a casa, però sense arrelar encara a la cultura popular urbana. També se'l va afegir una cara al tió per fer-lo més divertit. Amb l'arribada de la democràcia i la difusió a les escoles d'aquesta tradició, el costum es va escampar per les ciutats i als mitjans de forma massiva.
