Quan el jove esportista suís Hans Gamper es va establir a
Barcelona, es va enamorar de la
cultura i llengua catalanes. Amb només 22 anys, va decidir posar un anunci al diari
Los Deportes per fundar un club de futbol, un esport acabat d'arribar i que pocs catalans i espanyols coneixien.
El 29 de novembre de 1899, dotze joves encapçalats per Gamper van fundar el Foot-ball Club Barcelona al gimnàs Solè, situat al carrer Montjuïc del Carme número 5. La reunió fundacional va tenir lloc a la sala d'armes del recinte on es practicava i es donaven classes d'esgrima, floret, sabre i espasa.
.png) |
| Hans Gamper de jove i de gran |
En aquesta reunió, la primera junta directiva, hi havia sis catalans, Pere Cabot, Josep Llobet, Carles Pujol, Enrique Ducay, Bartomeu Terrades i Lluis d'Ossó; tres suïssos, Hans Gamper, Otto Künzli i Walter Wild; un alemany, Otto Maier; i dos anglesos, John i William Parsons. Juntament amb ells, quatre periodistes: Albert Serra, de La Vanguardia; Carlos Ossorio i Gallardo, d'El Noticiero Universal; Narciso Masferrer, de Los Deportes; i Josep Elias Juncosa, de La Veu de Catalunya. Les primeres plantilles del Barça estarien formades pels fundadors i els primers socis del club.
 |
| El Barça de la temporada 1901-1902, amb els jugadors (començant per dalt a l'esquerre) Llovet, Gas, Reig, Vidal, Ossó, Steinberg, Meyer, Witty, Gamper, Harris i Lasaletta. |
Hans Gamper havia arribat a Barcelona el 2 de novembre de 1898. Amb el temps va adoptar el nom de Joan i va aprendre a parlar i escriure català perfectament (llengua principal que usava amb els seus fills, Joan Ricard i Marcel). La seva passió pel Barça i Catalunya seria una característica dominant de la seva vida.
Entre 1909 i 1922 el Barça jugava els partits al camp del carrer Indústria, conegut com l'Escopidora, que només tenia capacitat per a 6.000 aficionats. Aquest va ser el primer camp en propietat del club, i s'ubicava entre els actuals carrers París (aleshores anomenat carrer Indústria), Urgell, Villarroel i Londres. A més, l'Escopidora seria el primer camp de l'estat espanyol amb llum artificial i amb una tribuna de dos pisos.
 |
| Camp de l'Escopidora |
El sobrenom de Escopidora era una burla pròpia que es devia a les petites dimensions de l'estadi, que sempre estava a petar de gent. Una escopidora era un petit recipient de vidre o de metall, que en aquella època es posava a les habitacions per escopir-hi.
Com que l'Escopidora s'omplia de gom a gom, molts aficionats seien a la vora superior de les grades i eren vistos des de l'exterior com una filera d'esquenes i culs. Per aquest motiu, els seguidors del Barça serien anomenats culers, sobrenom que encara perdura avui dia.
 |
| Vista des de l'exterior que va fer que les seguidors del Barça fossin coneguts com a culers |
La primera acta del Barça escrita en català va ser la de la reunió de la junta directiva de l'1 de juliol del 1916. Era la primera vegada des de la seva fundació que es redactava un document administratiu en la llengua del país. A partir d'aquell moment, el català seria l'idioma oficial del club, llevat dels períodes de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, en què estava prohibit l'ús administratiu o institucional.
En un principi, l'escut del Barça era simplement l'escut de la ciutat de Barcelona, fet que mostrava la clara vinculació de l'equip amb la capital catalana. El 1910, però, l’entitat va convocar un concurs obert a tots els socis que volguessin fer propostes d'un escut propi. Va guanyar el dibuix fet per Santiago Femenia, que havia sigut jugador del Barça i n'era soci. D’aquesta manera, va néixer l’escut que el club ha lluït des d’aleshores, amb poques variacions, amb la Creu de Sant Jordi com a símbol de la ciutat i les quatre barres catalanes com a símbol del país. A la part inferior, hi apareixen els colors blaugranes i una pilota. Entre el 1941 i el 1960, durant la dictadura franquista, el Barça va haver de renunciar a les quatre barres catalanes per deixar-ne només dues a l'escut.
 |
|
Al llarg dels anys s’ha especulat molt sobre l’origen dels colors del FC Barcelona, el blau i el grana. Se sap que aquests colors es van triar en la segona reunió del club, el 13 de desembre de 1899. La teoria més acceptada és que eren els colors de l’equip de rugbi de l’escola Merchant Taylors, a Crosby (Liverpool), on havien estudiat els germans Witty, totalment implicats en el club en aquella segona reunió.
El 1918 el Barça es va adherir a la petició d'Estatut d'autonomia que impulsava la Mancomunitat. El diari La Veu de Catalunya va dir al respecte: "D'un club de Catalunya ha passat, el FC Barcelona, a ser el club de Catalunya". L'any següent el Barça començaria la tradició de portar cada any l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova.
El 1922 el Barça es va traslladar de l'Escopidora al Camp de les Corts, ubicat entre els carrers Numància, Travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat, on s'estaria fins al 1957. El nou estadi tenia una capacitat de 20.000 espectadors, que pujaria fins als 48.000 després de diverses ampliacions. Considerat un dels millors camps de futbol d'Europa, se li deia la catedral del futbol català.
 |
| Camp de les Corts després de totes les ampliacions |
Gamper era especialment estimat pels barcelonins. El 1923 el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va elogiar la seva tasca dient: "Estranger per naixença, us heu compenetrat amb els sentiments i ideals del nostre poble i per això els catalans us estimen com a fill de la nostra terra".
A l'estiu del 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, el Barça va jugar contra el Júpiter, al Camp de les Corts, un partit amistós com a homenatge a l'Orfeó Català, que acabava de fer una gran gira per Itàlia. Una banda de música britànica va interpretar els himnes d'Espanya i el Regne Unit. El d'Espanya va ser xiulat i escridassat pel públic i tant Gamper com la resta d'autoritats del club nom es van aixecar com a mostra de respecte. En canvi, l'himne britànic va ser aplaudit a posta per maximitzar el rebuig a l'himne espanyol. Aquest incident ocasionaria el tancament de l'estadi durant sis mesos i la marxa de Gamper a l'exili.
Tot i que Gamper va poder tornar a Catalunya tres mesos després, les autoritats espanyoles no el van permetre tenir una vida pública ni treballar per al Barça, càstig que l'acabaria deprimint. A sobre, el Crack del 29 el va arruïnar. Enfonsat en la misèria emocional i econòmica, el 30 de juliol del 1930 Joan Gamper se suïcidava. Tenia 52 anys.
 |
| Processió amb el taüt de Gamper, que era portat per jugadors del Barça. |
En el número 13 de la Rambla, davant mateix de la font de Canaletes, hi havia durant els anys 30 la seu del diari La Rambla, on tenien el costum de posar els resultats i els gols del Barça en una pissarra. Els aficionats s'hi reunien per conèixer com havien quedat els partits i aprofitaven per celebrar les victòries allà mateix. Així va néixer la tradició de molts culers de celebrar els títols en aquesta font.
 |
| La font de Canaletes es va convertir en un punt de trobada per parlar de futbol i gaudir de les victòries del Barça |
El dia de la Mercè del 1957, el 24 de setembre, es va inaugurar el Camp Nou. Tot i que inicialment no tenia nom, una enquesta entre els socis celebrada al setembre del 1965 va establir com a nom oficial Estadio del CF Barcelona, ja que la dictadura obligava el club a castellanitzar-ne el nom. Per aquest motiu, els seguidors del Barça de forma popular van batejar l'estadi com a Camp Nou, ja que substituïa l'antic Camp de Les Corts, el camp vell. Tot i que després de la dictadura el club tornaria a dir-se FC Barcelona, la gent continuava dient Camp Nou i no Estadi del FC Barcelona. Finalment, a l'abril del 2001, el nom de Camp Nou es faria oficial.
Quan es va construir el Camp Nou, tenia una capacitat de 99.053 persones i només dues graderies, amb moltes zones sense seients. L'any 1982, per motiu del mundial d'Espanya, es va construir a l'estadi una tercera graderia, arribant a un màxim de 115.000 espectadors. Seguint les noves normatives de finals dels anys 90, que prohibien les localitats dempeus, l'aforament es va reduir a 99.354 persones. A hores d'ara, s'està efectuant una remodelació completa de l'estadi per fer-lo més modern i amb les darreres tecnologies.
 |
| El Camp Nou |
 |
| Així quedarà el nou Camp Nou |
El Barça va ser el primer equip d'Espanya que va incloure una bandera no espanyola a la samarreta, en aquest cas la bandera de Catalunya, durant el mandat presidencial de Joan Laporta de la temporada 2005/06. També és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15. I és l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols que es poden disputar (la Lliga, la Copa, la Lliga de Campions, la Supercopa d'Europa, la Supercopa d'Espanya i el Mundial de Clubs).
Des del 1899 fins al 1941 el Barça es deia Foot-ball Club Barcelona; des del 1941 fins al 1973, Club de Fútbol Barcelona, ja que la dictadura franquista va obligar el club a castellanitzar el nom; i del 1973 fins al present, Futbol Club Barcelona.
La Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS) ha posicionat el Barça en el primer lloc del rànquing dels millors equips d'entre el 2001 i 2020. El segon classificat és el Real Madrid.
.png)
