Les tres obres que van consolidar Catalunya com a estat medieval
En la segona part de l'edat mitjana Catalunya es va constituir com a estat medieval, just abans de començar la seva expansió comercial per la mar Mediterrània. Les tres grans obres que hi van contribuir són els Usatici Barchinonae, el Liber domini regis i la Gesta Comitum Barchinonensium.
Usatici Barchinonae
Els coneguts com a Usatges de Barcelona van ser un codi jurídic que constituïa la base del dret català medieval. Un usatge era un ús o costum establert que amb el temps es convertia en una norma no escrita i que era seguida de forma natural pel poble. Els Usatges de Barcelona eren l'expressió escrita i jurídica d'aquets usos i costums. Els usatges també estaven inspirats en l'antic dret romà i visigòtic, i en les disposicions de les assembles de Pau i Treva que havien sorgit a principis del segle XI per frenar la violència feudal.
Els primers usatges escrits van aparèixer en època de Ramon Berenguer I (1068), i serien ampliats i novament recopilats per altres governants, com Ramon Berenguer IV i Jaume I el Conqueridor. Aquest codi servia per resoldre nombrosos problemes legals i el feien servir tant els comtes com els jutges catalans.
Liber domini regis
El Liber domini regis és una obra del jurista Ramon de Caldes que recull prop d'un miler de documents referents als dominis dels comtes barcelonins i la resta de cases comtals que quedarien integrades dins el comtat de Barcelona. Va ser recopilat cap al 1192 en època del rei Alfons el Cast. Inclou aliances, vendes, testaments, documents sobre castells, etc. Hi trobem, a més, un jurament fet pels homes de Carcassona a Ramon Berenguer III, amb data del 1107 o del 1112. En aquest document apareixen les formes Geral de Cataluign, Raimundi Catalan i Arnal Catalan. Aquestes són les primeres referències escrites que ens han arribat del topònim Catalunya i el gentilici català.
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium és una crònica historiogràfica que van iniciar els monjos del monestir de Ripoll a finals del segle XII, en època d'Alfons el Cast, el primer del Casal de Barcelona en ser rei. L'obra comença amb Guifré el Pelós i continua amb la resta de la dinastia. Aquesta crònica servia per donar una legitimitat històrica a la dinastia comtal barcelonina que acabava d'ocupar el Casal Reial d'Aragó. Els reis posteriors continuarien afegint narracions històriques de les seves èpoques.