La història dels indians
Arran del decret de lliure comerç amb Amèrica del 1778, i enmig del fervor de les indianes, molts catalans van travessar l'oceà cap a les colònies americanes per cercar una nova vida. Aquest moviment migratori seria especialment important al segle XIX, passada la Guerra del Francès.
 |
Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII el monopoli del comerç amb Amèrica el tenia Sevilla i Cadis. L’establiment de relacions regulars amb aquestes ciutats va permetre que comerciants locals embarquessin productes catalans cap a Amèrica. Amb tot, la presència catalana en aquestes expedicions era ridícula. Ara bé, a partir del 1750, es van aconseguir alguns permisos per usar la flota catalana en les rutes americanes. De mica en mica la situació anava canviant.
L'economia espanyola patia molt perquè s'estava quedant estancada i retardada en comparació amb altres països europeus. Així que la monarquia es va veure obligada a signar un decret de lliure comerç l'any 1778. D'aquesta manera, Barcelona es convertiria en un nou port de referència per al comerç de béns amb Amèrica. I això va provocar la migració de milers de catalans.
Els migrants catalans acostumaven a ser originaris de la costa, per exemple, de Barcelona, Sitges, Mataró, Arenys de Mar, Calella, Lloret de Mar, Blanes, Tossa, Begur, etc. Solien ser joves solters, tant de famílies pobres com de benestants. Els pobres, la majoria, tenien l'esperança de fer calés i i tornar com a herois; els més acomodats buscaven invertir i fer fortuna per consolidar la posició familiar o trobar el seu propi camí en el món dels negocis. L'activitat es basava en el comerç d'indianes (sobretot al principi) i l'obertura de fleques, ferreteries, impremtes, i tota mena de negocis. Alguns també es dedicaven a la fabricació i exportació de tabac, licors i sucre.
Per als catalans d'aquella època, anar a Amèrica era anar a la modernitat, ja que eren regions més avançades en molts àmbits i amb més llibertats en comparació amb una Espanya encara ancorada en molts trets de l'Antic Règim. El boca-orella va ocasionar que en alguns indrets colonials es concentressin molts catalans originaris d'un mateix poble, fet que va facilitar els matrimonis entre ells. D'altres, en canvi, es casarien amb dones nadiues i crearien famílies mestisses.
Aquesta migració va continuar durant el segle XIX, després de la independència de les colònies, i tenia com a destinació Cuba, Puerto Rico, Argentina, Uruguai, Brasil, Mèxic, Panamà, Veneçuela, Costa Rica, Colòmbia i el Perú. Malgrat la imatge idíl·lica de català migrant exitós, molts dels que van marxar a Amèrica no van engegar cap projecte seriós o van fracassar en l'intent. En aquests casos era comú que acabessin fent el mateix ofici que tenien a Catalunya. De fet, de tots els que van marxar només al voltant del 8% tornarien a Catalunya, i d'aquests no tots ho farien amb les butxaques plenes. Els que tornaven ho feien al cap de pocs anys o al final de la seva vida laboral; la majoria, però es quedaria a Amèrica per sempre. Els que van tornar eren coneguts principalment com a americanos, tot i que amb el temps agafaria força el nom de indianos, que és el més usat avui dia.
No hi ha dades sobre el volum real d'aquesta migració fins a mitjans del segle XIX, quan els catalans representaven entre el 8% i el 10% del total de migrants espanyols. Entre 1860 i 1861, per exemple, uns 3.300 catalans van anar a les Amèriques; i entre 1885 i 1890 en serien uns 21.000. Al voltant del 65% viatjava a Cuba i Puerto Rico, el 80% eren homes molt joves, entre 15 i 30 anys, segons o tercers fills que no esperaven cap herència. En alguns moments a l'illa de Cuba es van concentrar fins a 10.000 catalans. En realitat, la migració a les Amèriques no era massiva, ni de bon tros. Cal recordar que Catalunya era el motor industrial i econòmic de l'estat. Molts catalans que vivien amb escassos recursos no migraven, sinó que anaven a viure a Barcelona o a altres ciutats amb indústria. Cal dir també que Catalunya era un dels llocs més poblats d'Espanya.
Quan els indians més afortunats tornaven a casa, no solien treballar més, o bé per edat o bé simplement perquè podien viure dels diners aconseguits o dels negocis que havien deixat en actiu en terres americanes. A vegades invertien cert capital en empreses locals relacionades amb la indústria, la banca, el transport o el comerç marítim, sempre intentant imitar el liberalisme americà. Alguns van fer grans donacions als seus pobles i van finançar escoles, hospitals, teatres, biblioteques i ateneus.
Els indians que s'havien enriquit eren fàcilment reconeguts per la resta de catalans. La seva manera de vestir, de parlar i de relacionar-se era clarament diferent. Vivien molt aferrats a la cultura, les festes majors i parlaven fent servir americanismes o castellanismes poc freqüents.
Només una petita part dels que van migrar a Cuba aconseguiria acumular prou capital per considerar-lo una fortuna, i el seu impacte posterior en l'economia de Catalunya seria limitat. D'aquests, la majoria ja ocupaven una posició benestant abans de marxar.
Tot i que alguns indians van participar en el tràfic d'esclaus entre Espanya i Cuba, constitueixen una minoria anecdòtica dins del món indià exitós, que es basava principalment en el comerç de béns i no de persones. La majoria dels que van aconseguir millorar econòmicament, ho van fer gràcies als negocis oberts a l'illa i al comerç de mercaderies, no a la compravenda d'esclaus. De fet, els que van fer fortuna amb el tràfic d'esclaus ja venien d'una posició acomodada, és a dir, ja tenien diners per invertir en aquest negoci, per tant, no havien migrat per necessitat.
Pel que fa a les havaneres, aquest gènere musical no va entrar a Catalunya principalment gràcies als indians, com alguns creuen. El seu origen es troba a Cuba, cert, en una evolució de la contradansa cubana amb aportacions de la música africana, però a Catalunya van arribar sobretot per mitjà de la sarsuela, i al principi s'anomenaven americanes. El costum a Catalunya sempre havia estat cantar-les en castellà, fins que a partir de mitjans del segle XX es va començar a fer servir el català.
Més informació
🔹El fenomen dels indians (PDF)
🔹Els indians, de Rosa Gil (PDF)
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
