La Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu
Quan Catalunya agafava forma, es va veure la necessitat de crear dues institucions, la Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu, que significarien l'origen del parlamentarisme català, segurament el primer del continent.
 |
LA CORT COMTAL
La Cort Comtal es va formar vora l'any 1000, en època de Ramon Borrell I. Seria necessària arran de la independència dels comtats catalans dels francs durant l'anterior govern de Borrell II. Totes les cases comtals catalanes van crear la seva pròpia cort, amb més o menys rellevància segons els mitjans, influència i recursos econòmics de què disposaven.
Aquestes corts, entre les quals la de Barcelona seria la més important, actuaven com a consell de govern en tots els assumptes relacionats amb la vida feudal, i també com a alt tribunal de justícia resolent conflictes. Hi assistien nobles, eclesiàstics, consellers i jutges. Alhora que s'establia aquesta institució, una altra treia el cap.
LA PAU I TREVA
Al segle XI el sistema feudal estava plenament establert als comtats catalans. Els senyors dominaven les terres i els camperols que hi vivien. Però la violència feudal, tant entre senyors que competien entre si com l'exercida contra els camperols, s'estava sortint de mare. Per això es va veure la necessitat de crear una mena de reglament que frenés aquesta deriva.
L'abat Oliba, abat del monestir de Ripoll i bisbe d'Osona, va ser un dels principals impulsors de l'Assemblea de Pau i Treva de Déu, una iniciativa nascuda de la institució eclesiàstica amb el suport del poder comtal i el món civil amb l'objectiu de reduir la violència feudal. La primera assemblea, presidida pel mateix Oliba, tindria lloc l'any 1027 en un prat de Toluges, al comtat del Rosselló.
A l'assemblea de Toluges, en la qual van participar clergues i el poble del bisbat d'Elna, es va establir la pau de Déu, el dret de refugi de les persones i béns dins del territori protegit de trenta passes al voltant de les esglésies, que rebia el nom de sagrera; i la treva, la suspensió dels conflictes i qualsevol mena de violència en uns períodes determinats. Aquestes disposicions, i altres que sorgirien en noves assemblees amb la participació afegida dels comtes, s'anirien aplicant en la majoria de comtats. D'aquesta manera, es va aconseguir que els camperols estiguessin més segurs durant bona part de la setmana, tant en dies d'esdeveniments religiosos com a l'hora de fer altres tasques de primera necessitat. Però una altra conseqüència seria l'aparició de viles i mercats al voltant d'esglésies, fet que afavoria la vida comercial de l'interior.
Els comtes catalans van entendre que el progrés econòmic del país passava necessàriament per l’establiment de garanties de seguretat i mobilitat, i les elits urbanes emergents també reclamaven la pacificació del país per poder comerciar. Aquestes assemblees consolidarien l'aliança entre comtes i bisbes, a més de refermar el poder comtal sobre els senyors. Els acords de Pau i Treva s'anirien incorporant al corpus legislatiu català, especialment per mitjà de la seva inclusió als Usatges de Barcelona.
Les assemblees de Pau i Treva quedarien integrades dins de la Cort Comtal de Barcelona, que en època de Jaume el Conqueridor (segle XIII) es transformaria en la Cort General de Catalunya o Corts Catalanes. La Pau i Treva de principis del segle XI es pot considerar el segon exemple de parlamentarisme antic europeu, només per darrere de l'Althing islandès.
