Josep Trueta, el prodigiós metge barceloní
Durant molt de temps la gangrena era un enemic terrible de les ferides de guerra greus o que implicaven el trencament d'ossos, fins que un metge català hi va posar remei: Josep Trueta i Raspall.
 |
Durant la Primera Guerra Mundial, una part molt important dels ferits morien per causa de la gangrena (mort dels teixits), ja que provocava sèpsia (una infecció del torrent sanguini). I els que no morien solien acabar amb membres del cos amputats, precisament per evitar la infecció, encara que no sempre funcionava.
El metge Josep Trueta i Raspall (1897-1977), després d'una acurada investigació, va crear un mètode de tractament tremendament eficaç. Primer s'havia de rentar la ferida amb aigua i sabó fent servir un petit raspall, després s'havia de fer una incisió al voltant per explorar bé el seu abast. Aleshores s'havia de retirar el teixit i múscul mort o no viable i els fragments d'os inservibles. Tot seguit, calia drenar la ferida per evitar l'acumulació de líquid. I, per acabar, s'embenava i enguixava el membre ferit, que solia ser un braç o una cama. A partir d'aquí hi havia un minuciós protocol de seguiment de l'evolució de la ferida.
L'anomenat mètode Trueta seria posat a prova durant la Guerra Civil Espanyola, tant a Barcelona durant els bombardejos com al front republicà. L'èxit era tal que reduïa al mínim els casos d'amputacions o mort per causa de la gangrena. Però, el 3 de febrer de 1939 Trueta va haver de fugir de Catalunya per l'avanç imparable dels franquistes. Acabaria a Oxford (Regne Unit), on donaria a conèixer al món mèdic el seu mètode.
Els britànics van convertir Trueta en el conseller privat en cirurgia de guerra, un càrrec especialment creat per a ell i que ocuparia durant tota la Segona Guerra Mundial. Les tropes aliades van usar el seu mètode àmpliament i gràcies a això centenars de milers de persones salvarien la vida.
El 1940 Trueta va formar part del Consell Nacional de Catalunya constituït a Londres, i el 1941 va escriure The Spirit of Catalonia, on donava a conèixer al món anglosaxó la contribució catalana al naixement i desenvolupament de la civilització occidental. També se li atribueix el descobriment de la doble circulació renal, de gran importància per altres investigacions posteriors.
Trueta va rebre diversos premis i títols honorífics, i va ser nominat en dues ocasions per al Nobel de Medicina, tot i que no el guanyaria mai. Es creu que el motiu de no rebre el Nobel va ser les fortes pressions del govern de Franco, ja que Trueta era clarament contrari al règim espanyolista. Finalment, el 1967 se li va permetre tornar a Catalunya, on també seria premiat per la seva feina per la Societat de Cirurgia, la Reial Acadèmia de Medicina, la Universitat Autònoma i per la Fundació Jaume I. També seria president de la Societat Catalana de Biologia i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Moriria a Barcelona el 1977.
