Els gravats de Rigaud sobre el setge de Barcelona

Tradicionalment, s'ha interpretat que els gravats de Rigaud reprodueixen el setge de 1714, amb l'acció final principalment centrada en el baluard de Santa Clara, tal com havia passat en realitat. Però un nou treball fet per experts i noves tecnologies, n'ha tret una altra interpretació. 

Els autors d'aquest treball, Miquel Gea i Laia Santanach, han investigat multitud d'arxius i han usat tecnologies digitals de representació 3D per esbrinar la realitat dels gravats de Rigaud. 

Jacques Rigaud va ser un gravador de prestigi a principis del XVIII. Havia nascut a Peyloubié, un poble occità, el 1680, i era fill d’Étienne Rigaud, un apotecari, i de Françoise Joune. Moriria a París el 1754, després de deixar-li al seu nebot, Jean-Baptiste, tota la seva col·lecció de dibuixos i gravats.

Una de les obres de Rigaud consta de sis gravats inspirats en un dels setges de Barcelona, tal com el mateix artista va deixar escrit. Al primer gravat hi apareix la data de 1732, quan es van acabar de fer, i als marges s'explica que estan dedicats al noble François-César Le Tellier, un jove militar de família influent.

Els cinc primers gravats mostren com el setge es va desenvolupant a mesura que les tropes franceses s'acosten a la muralla. L'objectiu era ensenyar de forma didàctica com s'havia de fer un setge. 

Els principals atacs durant el setge de 1714 es van produir entre el baluard del Portal Nou i el de Llevant, fent l'assalt final al de Santa Clara, que quedava enmig dels dos anteriors. Per això la teoria tradicional diu que el baluard que va agafant protagonisme en els gravats de Rigaud és precisament aquest, el de Santa Clara. Però les noves investigacions indiquen una altra cosa: aquest baluard és, en realitat, el del Portal Nou. 

El problema de la teoria tradicional és que, si situem els baluards de la muralla barcelonina en els gravats de Rigaud, no encaixen, ja que hi hauria un baluard fantasma (que no existia) entre el de Llevant i el de Santa Clara. Les distàncies entre fortificacions tampoc serien coherents. També la torre que apareix als gravats s'ha volgut identificar amb la torre de Sant Joan ubicada al baluard de Santa Clara, però aquesta torre era rodona i estava situada a l'extrem de la fortificació, mentre que als gravats hi apareix quadrangular i molt centrada. A més, la forma peculiar de Santa Clara no es correspon amb el baluard protagonista dels gravats.

Pel que fa a la torre, se sap per altres mapes contemporanis que al Portal Nou hi havia, efectivament, almenys una torre de planta quadrangular.

La reproducció 3D usada pels experts demostra que Rigaud va plasmar de forma molt acurada les defenses de la ciutat, però els campanars i edificis interiors, en canvi, ho va fer de manera menys rigorosa. Tot sembla indicar que el centre d’atenció dels gravats és l’atac i les defenses de la ciutat, mentre que la resta d’elements tenen un paper secundari.

La conclusió de l'estudi indica que Rigaud es va inspirar, no en el setge de 1714, sinó en el de 1697, també a càrrec dels francesos, aquest cop en el marc de la Guerra dels Nous Anys. Aquest setge encaixaria a la perfecció amb els gravats, pel que fa al centre de l'acció entre el Portal Nou i el de Sant Pere. 

La Guerra dels Nou Anys va enfrontar les potències dels Habsburg, com Espanya, contra França. El setge de 1697, tot i durar només dos mesos, va ser molt dur, però quedaria eclipsat per la rellevància i les conseqüències dels fets de 1714. En el primer cas, els francesos no s'hi van estar gaire, en la ciutat, ja que el Tractat de Rijswijk de setembre del mateix any posaria fi al conflicte.

Tot i que els gravats facin referència a un setge diferent del de 1714, no s'ha de menystenir el seu valor, perquè mostren amb molt realisme un setge real a Barcelona, i ajuda a revalorar més encara la dura resistència dels barcelonins de 1714, que havien passat pocs anys abans per una situació similar.

Tot seguit, exposaré un mapa de l'època amb els baluards, a més dels gravats de Rigaud segons aquesta nova teoria. 

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Inici del setge l'any 1713



PRIMER GRAVAT



SEGON GRAVAT



TERCER GRAVAT



QUART GRAVAT



CINQUÈ GRAVAT



SISÈ GRAVAT


Aquest sisè gravat representa el saqueig d'una plaça, però no s'ha pogut identificar amb cap lloc de Barcelona. Sembla que Rigaud hauria agafat com a referència un esbós, sigui d'ell o d'un altre, on es veia aquesta imatge, i l'hauria afegit a la sèrie per rematar-la. Cal notar que, quan els francesos van entrar a Barcelona, hi va haver lluita als carrers, però no un saqueig com a tal. 



Més informació

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

La Il·lustració

Imatge
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar principalment a Europa durant el segle XVIII i que va influenciar Amèrica. Com a conseqüència, es van produir grans canvis socials i polítics en les societats europees i americanes. Al caliu dels seus ideals, l' edat moderna donaria pas a l' edat contemporània . Aquest moviment, que va ser una evolució agosarada del Renaixement , considerava que la raó era la llum que il·luminava el coneixement humà i que trauria les persones de la ignorància per tal de construir un món millor. El segle XVIII és sovint anomenat el segle de les llums , perquè és quan la Il·lustració es va fer més famosa i influent. L'empirisme, basat en la importància de l'observació i experimentació per conèixer la veritat de les coses, i el racionalisme, l'ús lògic de la raó, van ser dos corrents filosòfics del segle XVII que van tenir molt a veure amb el naixement de la Il·lustració. A més, el món intel·
MÉS INFORMACIÓ

Els ibers

Imatge
Els ibers van ser un conjunt de pobles de branca lingüística no indoeuropea que van viure al llarg de la costa oriental i sud de la península Ibèrica. i en zones de l'interior, durant el primer mil·lenni a.n.e. Van tenir estrets contactes amb grecs i fenicis, cosa que va generar una sèrie de cultures molt enriquides. Amb la conquesta i colonització de la península per part dels romans, van desaparèixer com a cultura diferenciada. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles que habitaven la península Ibèrica abans de la romanització Els grecs anomenaven Ibèria a tota la costa mediterrània i atlàntica sud de la nostra península i, amb el temps, a la península sencera. La primera vegada que se'n parla dels ibers és en un text sobre geografia descriptiva de la Hispània preromana, anomenat Ora Marítima . Va ser escrit al segle IV a.n.e. pel poeta llatí Ruf Fest Aviè i es va basar en textos més antics, probablement del segle VI a.n.e., que tractaven de les rutes
MÉS INFORMACIÓ

Els vikings

Imatge
Els vikings van ser un grup de guerrers i marins que pertanyien a pobles originaris d'Escandinàvia i que estaven ubicats a les actuals Noruega, Suècia i Dinamarca. Entre els segles IX i XI van expandir-se per moltes zones europees, saquejant i establint-se en nous territoris. La seva influència va ser tal, que fins i tot aquesta època rep el nom d' era vikinga (793-1066). ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La paraula viking té l'origen a la llengua nòrdica antiga, però no se sap segur de quina paraula concreta deriva. Hi ha una teoria que diu que ve de vik , que significa 'badia' o 'cala', i una altra diu que ve de vika , que vol dir 'milla marítima'. La veritat és que un viking era aquell que sortia a la mar amb el propòsit de guanyar riqueses per mitjà de la violència. No tots els escandinaus eren vikings, però sí que tots els vikings acostumaven a ser escandinaus.  Els vikings eren originaris de pobles escandinaus de parla germ
MÉS INFORMACIÓ