Nova Barcelona, la colònia d'exiliats austriacistes
Amb la Guerra de Successió perduda, centenars de famílies que s'havien oposat a Felip V van haver de fugir per evitar repressàlies. La seva destinació final seria Nova Barcelona.
 |
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Els pactes d'Utrecht i Rastatt havien acordat la pau entre els països bel·ligerants durant la Guerra de Successió. Felip V de Borbó era reconegut internacionalment com a rei de totes les entitats polítiques d'Espanya. D'aquesta manera, l'altre pretendent a la Corona, l'arxiduc Carles d'Àustria, ja emperador del Sacre Imperi com a Carles VI, quedava en fora de joc. Això va ocasionar, a més, que Catalunya es quedés sola resistint l'embat borbònic amb la ciutat de Barcelona totalment assetjada per un enorme exèrcit francocastellà. Davant d'aquesta situació, centenars de famílies catalanes van fugir a Europa per por a les represàlies.
Els exiliats volien arribar a Viena, capital del Sacre Imperi, per demanar refugi a Carles VI. Però abans van passar per Sardenya i Nàpols on els més preparats van poder entrar a l'administració imperial, l'exèrcit o van poder obrir negocis. La resta de la gent, en canvi, quedaria en una situació extremadament precària. Al desembre del 1713, l'emperador crearia un consell especial per trobar una solució.
A principis de 1714, moltes d'aquestes famílies van iniciar el viatge cap a Viena esperant una generosa acollida. Però no va ser així. La ciutat es va omplir d'exiliats sense recursos i sense llar, fet que ocasionava nombrosos problemes en la reputació i vida dels vienesos. A sobre, el degoteig d'exiliats no s'aturaria fins al 1720. Però, què es podia fer?
Josep Plantí i Mateu, un barceloní llicenciat en Dret i catedràtic de la Universitat de Barcelona, era un desfermat defensor de les institucions catalanes i del candidat austriacista. Així que l'any 1711, com a recompensa pels seus serveis, Carles VI el va col·locar a l'Audiència de Sardenya. Un cop acabada la guerra, es va traslladar a la cort de Viena, on el 1725 ensenyaria a l'emperador el seu projecte per als exiliats catalans: crear una colònia agrícola i militar per acollir-los amb el nom de Nova Barcelona. El 1734 el projecte seria aprovat i un any després la colònia ja funcionava.
També estaria implicat en la creació de la colònia Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, l'home de confiança de Carles VI i, segurament, el català amb més poder de la història. Durant la guerra, havia acompanyat l'arxiduc en les campanyes militars i en tots els actes diplomàtics, i a la cort era el seu secretari personal.
El lloc escollit per fundar la colònia va ser a prop de l'antic poble de Becskerek (Sèrbia), a la vora del riu Bega poc abans de desembocar al Danubi. Però, malauradament, no tots els exiliats se'n van poder beneficiar. En un principi es va triar només un centenar de famílies. El col·lectiu principal era el català, seguit del valencià. Però també hi havia unes poques famílies aragoneses, castellanes, i d'altres regions europees que d'alguna manera ho havien perdut tot per pertànyer al bàndol austriacista durant la guerra. El màxim de població arribaria a ser d'uns 800, amb la perspectiva d'augmentar-la progressivament.
 |
| Cap al mig a l'esquerre es veu Nova Barcelona |
El pla per a Nova Barcelona era senzill. La ciutat havia de regir-se per les lleis catalanes i tenir un govern municipal com el de la Barcelona original. Urbanísticament, havia de tenir carrers perpendiculars entre si, façanes netes i poc decorades. Nova Barcelona emetria moneda pròpia: el florí barceloní. I tindria institucions universitàries que impartirien les classes en català, en llatí i en alemany. També crearia la seva pròpia força d'ordre públic i defensa militar: les Guàrdies d'Estat, inspirades en la Coronela barcelonina.
Però el risc d'una invasió otomana i la pesta ho va capgirar tot. El 1740 els darrers 400 habitants de Nova Barcelona deixaven la colònia per instal·lar-se a Viena i Budapest, on viurien sobretot de la caritat.
De tota manera, era difícil que la ciutat sobrevisqués molt més. El col·lectiu estava envellit, format per veterans de guerra i de l'administració, i comptava amb un alt percentatge de gent que desconeixia els oficis civils mis elementals, o que no els havia practicat durant les darreres dècades.
Ni tan sols les ruïnes de Nova Barcelona han sobreviscut, només el record. Els terrenys on es trobava la colònia avui pertanyen a la ciutat de Zrenjanin.
