Història de la Bíblia en català
La Bíblia en català té una llarga història que va començar al segle XIII. Al llarg del temps, se n'han fet moltes traduccions, algunes d'elles especialment importants. Vegem com va anar la cosa.
 |
Les primeres versions que es coneixen del text de les Sagrades Escriptures en català comencen a aparèixer al segle XIII. El Saltiri, traduït pel frare Romeu Sabruguera (entre 1285-1295), s’ha conservat en una còpia de la segona meitat del segle XIV i conté salms. La Bíblia Rimada (1282-1325) és una versió lliure de 21 llibres de la Bíblia d'autor desconegut, tot i que alguns estudiosos l'atribueixen també a Romeu Sabruguera.
El 25 de desembre de l'any 1287, el rei Alfons II de Catalunya va encarregar al seu conseller, Jaume Montjuïch, la traducció de la Bíblia sencera del francès "in ydioma nostrum". L'ajudaria l'escrivà Berenguer de Fullit. Malauradament, no ens ha arribat cap còpia d'aquesta obra, coneguda com la Bíblia de Montjuïch.
Sabem que durant el segle XIV hi havia diferents bíblies en català, tot i que desconeixem si corresponien a una sola traducció o a diverses. Tampoc sabem res dels autors.
El 23 de novembre del 1319, Jaume II va declarar haver rebut una bíblia en català; el 28 de juliol del 1339, Pere III va demanar una bíblia en català al frare Sanxo d’Aragó; l’11 de febrer del 1351, Pere III també va demanar a la seva cunyada, la comtessa d’Urgell, una bíblia en català. L’1 d’agost del 1382, l’infant Joan el Caçador va enviar una de les seves bíblies escrites en català a la seva germana Elionor d’Aragó; i el 17 de novembre del 1382, el mateix Joan el Caçador va demanar una bíblia en dos volums i en català que estava empenyorada. També tenim notícia d’almenys una bíblia del segle XIV en català i que pertanyia a un apotecari, un ciutadà de Barcelona segons un inventari del 1353.
Al segle XV destaca la Bíblia de Bonifaci Ferrer, coneguda també com a Bíblia Valenciana, del 1478. Fins i tot es va imprimir, fet que feia del català la segona llengua romànica en comptar amb una versió impresa de la Bíblia, després del toscà (1471). De la resta de llengües només hi havia impressions en llatí (la de Gutenberg del 1448) i en alemany (1466). La Santa Inquisició, però, va ordenar cremar-ne tots els exemplars. Actualment, només queda un full d'aquesta bíblia guardat a The Hispanic Society of America, Nova York. Correspon a la part final d'Apocalipsi, curiosament. De la Bíblia de Bonifaci Ferrer sí que se n'ha conservat un saltiri (recull de salms), imprès a Barcelona el 1480. L'únic exemplar es troba a París.
 |
| Pàgina que es conserva de la Bíblia de Bonifaci Ferrer Font |
El llibre de Salms va comptar amb algunes traduccions més, com la de Joan Roís de Corella, impresa a Venècia el 1490. Se'n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional Española de Madrid. I dos saltiris més d'autor desconegut que es conserven a la Bibliothèque Nationale de France, París. Un d'ells, el Saltiri segons l'hebreu, és un dels pocs textos bíblics catalans anteriors al segle XX traduït directament de l’original hebreu.
Els traductors catalans, igual que els d'altres llengües, feien una tasca molt perillosa, ja que a l'Església no li agradava gens ni mica que la Bíblia fos accessible a la gent comuna. Només podia estar en llatí i llegir-se en missa. Per això el 1546 el Concili de Trento va declarar que la Vulgata Llatina era l'única bíblia autèntica. Tot i això, les traduccions catalanes continuarien apareixent.
El llibre de Job va ser traduït per Jeroni Conques el 1557. Se'n conserva un manuscrit a la Biblioteca Nacional Española, Madrid. L'autor seria processat per la Inquisició. Tant el papa Pau IV el 1559 com el papa Pius IV el 1564 van perseguir les traduccions en llengua del poble prohibint la seva impressió o fent necessari una llicència per poder llegir-les. Però la traducció d'algunes parts de la Bíblia continuaven a petita escala.
Finalment, el 1757 l'Església va autoritzar oficialment la traducció de la Bíblia en llengües vulgars, sempre que tinguessin el vistiplau de la Santa Seu.
El Nou Testament va ser traduït per Josep Melcior Prat, entre els anys 1826 i 1831 a Anglaterra, per encàrrec de l’entitat que la Societat Bíblica Britànica i Estrangera. Se’n van fer quatre edicions; en total 8.000 exemplars. Josep Melcior Prat també traduiria l'Antic testament a partir del 1832, però no s'arribaria a publicar.
Durant la resta del segle XIX van apareixent petites traduccions de parts concretes de la Bíblia, fins a arribar al religiós Frederic Clascar, que encàrrec de l'IEC va traduir el Gènesi (1915), el Càntic dels Càntics (1918) i l'Èxode (1925). El 1925 apareixien els evangelis traduïts per Pere Ginebra i Josep Casanelles, amb la col·laboració de Josep M. Bover.
Durant el segle XX diversos projectes van intentar fer traduccions de la Bíblia amb més o menys èxit. La primera Bíblia moderna traduïda sencera al català seria la Bíblia de Montserrat o Versió dels Monjos de Montserrat, impresa el 1970 i publicada digitalment el 2009.
 |
| Bíblia de Montserrat |
El 1993 apareix la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), impulsada per l'Associació Bíblica de Catalunya, l'Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides. És la traducció més usada per l'Església catalana i compta amb uns 200.000 exemplars. Aquesta bíblia té una versió balear i una altra valenciana.
 |
| Bíblia Catalana Interconfessional |
La darrera traducció de la Bíblia al català és una autèntica joia. És la Traducció del Nou Món dels Testimonis de Jehovà, publicada de forma impresa i digital l'any 2022. Aquesta traducció s'ha fet en un català senzill i actual, aprofitant la riquesa de la llengua. A part de referències i notes a peu de pàgina, compta amb un índex de paraules bíbliques, un glossari d'expressions bíbliques i dos apèndixs. El primer presenta els criteris de traducció i cronologies, i el segon està ple de mapes i informació extra per entendre la manera de viure dels protagonistes dels relats bíblics. L'oficina de traducció al català dels Testimonis de Jehovà està situada a Mataró. Des d'allà es tradueix el lloc web oficial i tots els llibres i revistes que publica aquesta religió.
 |
| Traducció del Nou Món |
EL GAT SABERUT
