Francesc Salvà i Campillo, el geni il·lustrat de Barcelona
Un home il·lustrat i dedicat a la medicina, el temps i la ciència. Un personatge tot terreny capaç d'assolir fites històriques que canviarien la vida de milions de persones. Coneguem-lo!
 |
Francesc Salvà i Campillo va néixer el 13 de juliol de 1751 a Barcelona. La seva mare, Maria Eulàlia, era filla d'un farmacèutic, i el seu pare, Jeroni, era doctor en medicina, descendent de pagesos de l’Alt Empordà.
Des de ben jove es va especialitzar en medicina, sempre amb una actitud poc conservadora; calia millorar constantment i obrir-se a les innovacions. Aquest esperit el trobem en la seva biblioteca personal, que acolliria més de 1.500 llibres de la temàtica més actual del moment, tant de medicina com de ciència i tecnologia. Salvà era un defensor de l’observació i del mètode experimental en la recerca de nou coneixement. A part de metge, va ser un apassionat de la meteorologia i de les novetats tecnològiques.
UN GRAN METGE
Salvà va publicar nombroses obres mèdiques, però vull destacar el Proceso de la inoculación, presentado al tribunal de los sabios, para que la juzguen, de 1777, on defensava la inoculació preventiva i controlada de la verola humana en persones davant dels enfurismats companys de feina que no pensaven igual. De fet, seria un dels primers metges en practicar-la a Espanya.
En diverses ocasions va rebre premis i mencions honorífiques de la Société Royale de Médecine de París. El 1790, per exemple, per la seva tasca defensant la vacunació contra la verola. I tot això sis anys abans que el britànic Edward Jenner s'atrevís a inocular la verola bovina en humans, que va resultar més segura i que seria el primer pas per a la vacuna d'aquesta terrible malaltia. I també el mateix any va rebre un altre premi per la publicació Sobre el modo de enriar el cáñamo y el lino sin prejuicio de la salud pública. De fet, cap al 1783, amb l'ajuda del metge Francesc Santponç i Roca i l'artesà Pere Gamell, havia dissenyat una màquina capaç de trencar les canyes de cànem i lli que representava un gran avenç en la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector.
L'any 1792, Salvà ja era metge del capità general de Catalunya, el comte de Lacy, i la seva fama i reputació eren enormes. El bisbe Pedro Díaz de Valdés va dir sobre ell: "Si no és el príncep dels metges, mereix a parer meu ser el metge dels prínceps".
El 1794 Salvà va rebre una menció honorífica, novament de la Société Royale de Médecine de París, per un treball sobre l'escorbut i la febre tifoide que va publicar a Barcelona. I entre 1796 i 1799, va viure a Madrid, on es relacionaria amb el món científic pròxim a la cort.
Salvà sempre havia estat molt preocupat per la possibilitat de tornar a formar metges a Barcelona amb tots els recursos necessaris, cosa que no passava des de la desfeta de 1714. Gràcies als seus contactes en la cort, es va acceptar la creació d'una Càtedra de Medicina Pràctica a la ciutat. L'any 1801 se'n faria càrrec de les classes junt amb Vicenç Mitjavila.
EL PRIMER METEORÒLEG BARCELONÍ
Com que era un gran aficionat al temps, al gener del 1780 va iniciar les seves anotacions meteorològiques. Temperatura, precipitacions, pressió atmosfèrica, vent i estat del cel. Les observacions les feia des del número 11 del carrer Petritxol de Barcelona, on va néixer. Les dades es van començar a publicar al Diario de Barcelona en el seu primer exemplar, l'1 d'octubre de 1792.
La sèrie de dades de Salvà seria la primera d'altres que vindrien després fins avui dia. Un cop aplegades i organitzades, formen la sèrie històrica més llarga de temperatures i precipitacions de la península Ibèrica, i una de les més llargues del món.
L'INVENTOR DEL TELÈGRAF ELÈCTRIC
En aquest cas, com passa sovint, hi ha molta confusió amb el fet de qui va inventar el telègraf elèctric. Aquesta fita s'associa al nom de l'estatunidenc Samuel Morse (amb l'ajuda d'Alfred Vail), però ell només va millorar els telègrafs existents i va idear un codi senzill basat en impulsos elèctrics curts i llargs, equivalents a punts i ratlles. El sistema seria ideat durant la dècada de 1830 i el primer missatge enviat amb un telègraf seu seria el 1844.
Mentre Morse experimentava, els compatriotes William Fothergill Cook i Charles Wheatstone comercialitzaven el primer telègraf elèctric el 1837, tot i que amb un sistema menys pràctic que el de Morse.
Tots aquests personatges, per tant, no van inventar el telègraf elèctric, sinó que van ser els primers en fer-ne millores o comercialitzar-lo. L'inventor del primer telègraf elèctric va ser el nostre amic Salvà.
El 1786 Salvà va ingressar en l'Academia de Ciencias Naturales y Artes, en la secció d'electricitat, de la qual assumiria la direcció més tard. Al gener del 1788 va presentar la Memoria sobre la electricidad positiva y negativa, i al desembre del 1795 la Memoria sobre la electricidad aplicada a la telegrafia, que causaria un gran impacte, ja que presentava el prototip d'un telègraf elèctric, que fins i tot seria exhibit a la família reial a Aranjuez l'any següent. Però, a més d'això, en el seu treball va preveure la viabilitat de la comunicació sense fils, fet que aconseguiria Guillermo Marconi el 1897, obrint la porta a la radiotelegrafia basada en la comunicació per ones de ràdio que tan útil seria sobretot per als vaixells en alta mar. El mateix Marconi declararia el 1901 que el mèrit d'haver previst la comunicació sense fils corresponia a Salvà.
Abans del prototip de Salvà, existien els telègrafs òptics que funcionaven enviant senyals visuals entre torres que formaven un trajecte específic connectant ciutats. Era un sistema que, tot i que ser més ràpid que el correu tradicional, requeria molta logística, era molt costós i depenia del clima. Amb mal temps els senyals no es veien. Però el telègraf elèctric de Salvà ho canviava tot.
Salvà va millorar el seu prototip i va crear una màquina que funcionava amb una pila (acabada d'inventar per Alessandro Volta) i uns cables plens de fils que corresponien a lletres, i que connectaven a l'altra punta amb un receptor electroquímic. Cada vegada que un impuls elèctric recorria un fil i arribava al receptor, l'operador veia un borbolleig que podia identificar amb una lletra, fins a forma paraules i frases en relativament poc temps. L'aparell causaria fascinació. La presentació oficial i demostració pràctica del seu invent es faria el 1804. El seu telègraf serviria de base per als següents models que apareixerien a principis del segle XIX de mans d'altres inventors.
Durant dècades aquesta fita havia estat amagada, fins que l'IEEE (Institut of Electrical and Electronic Engineers) la va reconèixer al novembre del 2018, gràcies a Antonio Pérez Yuste, professor de la Universitat Politècnica de Madrid, que va presentar en aquest institut el treball de Salvà i proves concloents de la seva feina. Ara només cal reescriure aquest paràgraf de la història perquè en quedi constància.
LA MORT D'UN GENI
Salvà va morir el 13 de febrer de 1828, a la seva casa de Barcelona. En el seu testament, escrit en català, donaria la seva biblioteca a les acadèmies i el seu cos a la ciència.
