Qui va morir durant la Revolució Francesa?
Si pensem en la Revolució Francesa, segur que ens venen al cap imatges de nobles rics executats en la guillotina i de la llibertat i la justícia obrint-se camí per fer d'Europa un continent millor. Però potser aquestes idees estan molt lluny de la realitat. Qui va morir realment durant la Revolució Francesa?
 |
La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb l'objectiu d'acabar amb l'Antic Règim de classes privilegiades i afavorir la burgesia i les classes més pobres. La guillotina, que es veia com un instrument d'igualtat, es va fer servir per primer cop el 15 d'abril de 1792, quan es va executar un simple lladre anomenat Pelletier. A partir d'aquí, no només es va usar per matar el rei Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta, sinó també nombrosos líders revolucionaris que s'havien buscat enemics enmig del caos que regnava.
Entre els revolucionaris que, contradictòriament, van morir executats durant la Revolució, hi havia Georges Danton, Louis de Saint-Just i el superfamós Maximilien Robespierre. També altres celebritats passarien per la "navalla nacional" (sobrenom de la guillotina), com el científic Antoine Lavoisier, el poeta André Chéiner i la feminista Olympe de Gouges.
Però el gruix d'executats en la guillotina van ser simples plebeus, entre 15.000 i 17.000, sobretot durant l'època coneguda com El Terror, entre la tardor del 1793 i l'estiu del 1794. Com a exemple del no parar de la "navalla nacional", del 10 de juny al 27 de juliol de 1794 van ser guillotinades 376 persones, unes 30 cada dia. Qualsevol persona podia ser acusada de contrarevolucionària i sentenciada a mort. Es creu que en aquell període el 85% dels morts a la guillotina eren plebeus. Pel que fa a les dones, en van representar el 9%.
Ara bé, hi va haver moltíssims més morts amb altres mètodes. Per exemple, unes 20.000 persones, homes i dones, van ser executades d'un tret, d'una ganivetada o ofegades al riu Sena. Es creu que els avalots que a vegades es produïen als carrers van ocasionar la mort d'unes 1.500 persones suposadament contràries a la revolució, la gran majoria, si no totes, plebees.
Entre 1792 i 1815, època de les grans coalicions europees contra la França revolucionària i Napoleó Bonaparte, més de 700.000 soldats francesos hi van perdre la vida.
I per què tanta sang vessada si el moviment era just i en favor de la llibertat i igualtat?
En el moment en què el govern francès s'abocava a la revolució, les monarquies absolutistes europees es van unir per lluitar contra els nous ideals. Això va provocar enormes tensions dins de les institucions franceses i al carrer. A sobre, dins dels partits hi havia conflictes sobre com fer les coses, es van crear faccions que sovint es barallaven entre elles i s'acusaven de traïció. També en algunes regions del país el suport a la monarquia es va mantenir, fet que generava combats i, en alguns moments concrets, una autèntica guerra civil.
La situació era tan delicada i els rumors de conspiració tan freqüents, que a finals del 1793 es van crear lleis que permetien fer judicis accelerats contra qualsevol sospitós de tenir idees contrarevolucionàries. Aquestes lleis conduirien a l'època de El Terror, en la qual les execucions van arribar al clímax.
La Revolució Francesa va donar pas al govern autoritari de Napoleó Bonaparte, que intentaria imposar els nous ideals a tot Europa, sense importar les maneres. Finalment, l'ambiciós emperador va fracassar, però les idees revolucionàries quedarien vives en la població europea que durant tot el segle XIX lluitaria per acabar amb l'absolutisme i les classes privilegiades.
És cert que la Revolució Francesa va servir per acabar amb l'Antic Règim i abolir els privilegis basats en drets de sang. Va establir la igualtat davant la llei i va obrir portes per a la participació democràtica dels ciutadans. Però no va ser, ni de bon tros, un període de justícia i llibertat, sinó de crueltat i violència extrema, en què milers de persones van morir injustament.
