Les Guerres de l'Opi
Les Guerres de l'Opi van ser dos conflictes armats entre la Xina i la Gran Bretanya a mitjans del segle XIX. Els britànics volien forçar la Xina perquè obrís de bat a bat el seu comerç d'importació i, com que no ho aconseguien i necessitaven plata urgentment, van convertir els xinesos en drogoaddictes per mitjà del tràfic il·legal d'opi.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
En aquella època, la Xina estava governada per la dinastia Qing, d'origen manxú, la darrera dinastia imperial. Els manxús havien sigut una confederació de tribus que en el passat eren coneguts amb el nom de jurtxets. El 1644 havien derrocat la famosa dinastia Ming.
Els Qing van expandir els seus dominis fins a Taiwan, Tibet i Mongòlia. La Xina tenia una economia tancada i autosuficient, que només mantenia algunes relacions comercials amb Europa per mitjà de l'Imperi Britànic. Els xinesos exportaven a través del port de Canton (Guangzhou) grans quantitats de te (n'eren els principals productors a nivell mundial), seda i porcellana, però no importaven gaire cosa, ja que el govern xinès hi posava moltes traves. Als xinesos els agradava molt la plata occidental, però això deixar entrar productes forasters, res de res.
Els tractes comercials amb la Gran Bretanya s'efectuaven per mitjà del gremi Cohong, que existia des del 1760. Els mercaders hong eren els únics que estaven autoritzats per tenir relacions comercials amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que era qui controlava els negocis de l'Imperi Britànic a l'Àsia.
Els britànics havien perdut feia poc les colònies d'Amèrica del Nord, un revés important pel que fa al comerç. A més, necessitaven compensar la balança fiscal per no quedar-se sense plata i van pressionar el govern manxú perquè acceptés els productes occidentals. Però la diplomàcia anglesa, que ja actuava amb aquest propòsit des de finals del segle XVIII, sempre es trobava amb una clara negativa. I què se'ls va acudir fer? Doncs introduir el tràfic il·legal d'opi a la Xina a una escala sense precedents.
La població xinesa ja coneixia l'opi per les seves propietats medicinals, però no n'eren consumidors. L'abast de la planta era molt limitat per causa de les restriccions. Només les classes altes refinades el consumien en moments molt concrets i cerimonials. Això canviaria radicalment.
 |
| Planta de l'opi |
La planta es cultivava extensament a l'Índia, en especial a Bengala, on els britànics havien imposat el seu domini. Així que tenien a la seva disposició grans quantitats de la droga, i van començar a portar-la a la Xina a dojo. Després de processar-la a les factories de la Companyia de les Índies Orientals, s'introduïa al port de Canton. Els mercaders hong guanyaven una bona comissió per fer d'intermediaris, i es van fer molt rics. Rebien la droga en una illa davant de Canton (Illa Nei Lingding), a prou distància per actuar d'amagat i evitar els controls duaners. Després la feien arribar als seus magatzems de la ciutat en petites embarcacions i des d'allà una xarxa de transportistes la portaven a l'interior i altres parts de la costa.
 |
Els xinesos van aprendre a fumar opi de forma recreativa i se'n van convertir en addictes, fet que feia augmentar la demanda de la droga de forma exponencial. Com que la situació de la població tampoc era ideal, ja que el país arrossegava diversos períodes de fam que havien ocasionat revoltes, consumir opi era una bona manera d'esbargir-se. Però l'assumpte se'n va sortir de mare.
Com que les negociacions per obrir el mercat xinès als productes britànics continuaven encallades, el tràfic de l'opi es va intensificar encara més. El 1810 el govern xinès va fer públic un decret en què prohibia taxativament importar opi i consumir-ne. Però res podia aturar el malson. Es calcula que cap al 1830 al voltant de 10 milions de xinesos eren drogoaddictes i unes 1.400 tones d'opi entraven a la Xina cada any, amb unes previsions d'augment que feien esgarrifar.
La vida de milions de famílies patia el tràngol de la droga amb tot el que això comportava en el dia a dia. La situació es va fer insostenible. Mentrestant, els britànics havien generat una ruta de la plata que per primer cop en segles la feia viatjar sobretot d'Orient a Occident, i no a l'inrevés. La balança fiscal, a més, ja estava al seu favor. I els beneficis de traficar amb l'opi ajudaven moltíssim per continuar amb la Revolució Industrial.
 |
| Xinesos fumant opi |
El 1838 Lin Zexu va ser nomenat comissari imperial amb l'encàrrec de posar fi al tràfic de l'opi. Però la xarxa de traficants hong i britànics no pensaven en acabar amb el negoci. L'any següent, l'emperador Daoguang va ordenar requisar tot l'opi de Canton, així que Lin Zexu va anar a la ciutat amb tropes. El resultat seria la detenció de 1.700 traficants xinesos i la confiscació de 20.000 caixes d'opi valorades en 5 milions de lliures. D'aquesta manera, la Primera Guerra de l'Opi començava.
PRIMERA GUERRA DE L'OPI (1839-1842)
Els britànics van respondre el 1840 amb l'enviament d'una flota de guerra amb 4.000 homes. Després de desplegar-se als principals ports, el govern britànic va enviar una carta a Pequín exigim la legalització del comerç de l'opi, una indemnització pel producte destruït i l'obertura total dels ports al comerç exterior. L'emperador xinès s'hi va negar en rodó.
 |
| Dos fumadors d'opi |
Les forces britàniques, superiors en tecnologia militar, van llençar una sèrie d'atacs contra els ports xinesos. Utilitzant vaixells de vapor i armament avançat, van derrotar fàcilment les defenses locals. L'atac a Nanquín obligaria la Xina a acordar la pau el 1842. El conegut com a Tractat de Nanquín establia l'obertura de cinc ports xinesos al comerç britànic, incloent-hi el de Canton, la cessió de l'illa de Hong Kong, el pagament d'una indemnització i l'abolició del gremi Cohong, fet que facilitava l'entrada de la droga sense deixar-se gaire plata pel mig.
SEGONA GUERRA DE L'OPI (1856-1860)
Malgrat el Tractat de Nanquín, les tensions van continuar. Els britànics demanaven més concessions i drets, com el lliure comerç a tota la Xina, legalitzar el comerç de l'opi, abolir els impostos als estrangers i permetre a l'ambaixador britànic residir a Pequín. El govern xinès estava en una situació delicada, ja que s'enfrontava a la Rebel·lió dels Taiping, una revolta religiosa sorgida al sud de la Xina que barrejava el cristianisme amb les creences xineses tradicionals. Amb tot, l'emperador es negava a les exigències occidentals, i fins i tot va ordenar confiscar el vaixell Arrow, sospitós de contraban, i empresonar els tripulants, que eren xinesos. Era el 1856 i la cosa no pintava gens bé. Els britànics van respondre atacant Canton; era el principi de la Segona Guerra de l'Opi.
Enmig del caos, els soldats xinesos van bombardejar un vaixell dels Estats Units, i els americans van respondre atacant les fortaleses properes a Canton en la Batalla dels Forts de la Barrera. Finalment, signarien un tractat amb la Xina per a no involucrar-se més en el conflicte.
El 1857 una revolta a l'Índia va fer que la Gran Bretanya desviés tropes de la Xina per sufocar-la, però era només un respir per als xinesos. Com que un missioner cristià francès va ser assassinat, França es va unir als britànics per tornar a atacar Canton i, aquest cop, ocupar-la. Aleshores, es van intentar negociar diferents acords, coneguts com a Tractats de Tianjin, el 1858, en els quals van participar també Rússia i els Estats Units, que volien aprofitar l'ocasió per treure'n profit. Les fronteres de la Xina es movien, els drets comercials s'ampliaven i es concedia llibertat de moviment i residència als estrangers. Ara bé, el govern Qing es va negar finalment a ratificar els tractats, la qual cosa va portar a la represa del conflicte.
 | |
| Il·lustració històrica d'un combat entre xinesos i britànics, possiblement a Canton o en alguna de les fortaleses de la costa. (Autor desconegut) |
Malgrat la resistència xinesa, britànics i francesos van continuar amb les hostilitats, i el 1860 van entrar a Pequín. El 24 d'octubre, per mitjà de la Convenció de Pequín, la Xina es rendia oficialment i acceptava els Tractats de Tianjin amb algunes concessions més afegides.
CONSEQÜÈNCIES
La derrota total davant el poder occidental va deixar molt tocada la dinastia Qing i la influència estrangera a la Xina seria forta durant les dècades següents. El 1911 la dinastia va ser enderrocada gràcies a la Revolució Xinhai, que va ocasionar el naixement de la República de la Xina. Aquest esdeveniment posava fi a dos mil·lennis d'imperi en mans de diverses dinasties. El nou govern tornaria a declarar oficialment i de forma definitiva la il·legalitat de l'opi. Malgrat això, el tràfic de la droga continuaria per l'enorme demanda i fins i tot es crearien cultius per a producció interna.
A principis del segle XX, la influència occidental a la Xina va minvar progressivament. Cada cop més veus al Regne Unit demanaven aturar la introducció de l'opi a la Xina. Diferents moviments de reforma social condemnaven el seu comerç. A, més, la Convenció Internacional de l'Opi del 1912 de La Haia va exigir als països implicats una reducció dràstica del problema. Altres acords internacionals posteriors anirien en la mateixa direcció, i els britànics deixarien per fi el comerç de la droga. Però, com que encara n'hi havia molta demanda a la Xina, els xinesos van crear cultius propis de producció i una xarxa de nous traficants locals. Per tant, el problema continuaria.
El 1949 va néixer la República Popular de la Xina, gràcies a la revolució comunista liderada per Mao Zedong, que avui dia encara resisteix. El nou govern va implementar campanyes massives contra la droga, incloent-hi l'educació pública, la confiscació de terres de cultiu, la destrucció de les reserves de l'opi i la persecució extrema dels traficants. En la dècada de 1950, per fi el comerç i consum de l'opi es va reduir dràsticament.
