La conquesta de Sibèria
La conquesta de Sibèria, que va tenir lloc entre els segles XVI i XVII, va ser un procés d'expansió territorial per part del Tsarat Rus, i posterior Imperi Rus, per aconseguir importants recursos naturals i establir la seva influència al continent asiàtic.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
El tsar rus Ivan el Terrible tenia la intenció d'expandir els seus dominis cap a l'est, a les regions siberianes, on vivien diverses tribus i pobles, sobretot nòmades, amb economies basades en la caça, la pesca i el comerç. La presència de riques reserves de pells d'animals i altres recursos naturals va atreure el seu interès. Per aconseguir el seu objectiu, es va valer dels cosacs del Don, que habitaven el sud del tsarat.
Els cosacs del Don eren comunitats que s'havien format principalment amb fugitius de les regions dominades per senyors feudals, camperols escapats de la servitud i aventurers que buscaven llibertat i oportunitats a les zones frontereres. Els orígens ètnics eren diversos. Tant la seva estructura social com el seu origen eren similars als dels cosacs ucraïnesos, amb líders (atamans) que eren responsables de l'acció militar i l'administració civil. Els cosacs ucraïnesos vivien a la regió del riu Dnipró i solien oposar-se a la influència russa, mentre que els cosacs del Don acabarien actuen al servei de Moscou de forma més continuada.
En un principi, els cosacs del Don també estaven enfrontats als russos i lluitaven amb ells per les rutes comercials de la zona. Però tot va canviar el 1580, quan Ivan el Terrible va permetre que els Stroganov, una família rica de comerciants, contractés els serveis cosacs per fer expedicions a l'interior de Sibèria.
L'ataman Iermak Timofèievitx, amb 540 soldats cosacs i 300 mercenaris. es va endinsar cap a l'est, travessant els Urals i topant amb el Kanat de Sibèria. Aquest kanat s'havia fundat al segle XV després de la caiguda de l'Horda d'Or, un kanat mongol. Però el Kanat de Sibèria, tot i mantenir el mateix títol d'estat, estava compost de tribus turques, que coneixem com a tàtars, i d'altres natives.
Iermak va derrotar el Kanat de Sibèria i va obrir les portes per a futures expedicions, tot i que moriria tres anys després. Just abans fundaria la ciutat de Tobolsk, que es convertiria en la capital de Sibèria i un centre administratiu, militar i comercial. Les següents expedicions durant el segle XVII a càrrec d'exploradors russos, com Vassili Poiàrkov, Ierofei Khabàrov i Semion Dejniov, i amb la participació de cosacs, farien que el domini de l'Imperi Rus arribés fins a l'oceà Pacífic.
Expansió russa |
A mesura que estenien el seu domini, els russos van establir assentaments i fortaleses per consolidar la seva influència. El port d'Okhotsk, fundat el 1643, seria el primer a la costa del Pacífic. El 1728 l'explorador rus, d'origen danès, Vitus Bering, va ser el primer en travessar l'estret que separa Àsia d'Alaska, per això el coneixem com a estret de Bering.
L'arribada dels russos a Alaska va marcar la culminació d'un procés d'expansió territorial que va significar un gran augment del territori rus, que es convertia així en una de les potències més grans del món. Aquest èxit també va obrir noves oportunitats comercials i d'explotació de recursos, especialment pel que fa a la pesca, la caça de mamífers marins i la mineria.
Ara bé, aquesta expansió va tenir conseqüències significatives per a les poblacions indígenes, que van ser sotmeses a noves formes de dominació, explotació econòmica i influències culturals. La colonització russa de Sibèria va transformar radicalment la demografia i l'economia de la regió.