Ivan el Terrible, el tsar més cruel
Ivan IV Vasílievitx, conegut com a Ivan el Terrible, va ser el primer tsar de Rússia. Famós per la seva violència, va gaudir d'un regnat llarg i complex que canviaria per sempre la història de Moscou.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Durant la desintegració de la Rus de Kíiv, el primer gran estat eslau, va sorgir a mitjans del segle XIII el Principat de Moscou, governat per una branca de la dinastia ruríkida, la mateixa de Kíiv. Malgrat les invasions mongoles, que van assolar el món eslau durant el mateix període, Moscou va aconseguir mantenir la seva autonomia acordant amb l'Horda d'Or (un kanat mongol) el pagament de tributs i una certa relació de submissió. El Gran Enfrontament del Riu Ugrà de 1480, amb victòria moscovita, marcaria la fi de la influència mongola. Des d'aleshores, Moscou seria la capital d'un nou gran estat rus que no deixaria d'expandir-se.
El 1533 va morir Basili III de Moscou, i el seu fill i successor, Ivan, no va poder governar perquè tan sols tenia 3 anys. A més, els boiars (unes 200 famílies nobles poderoses pròximes a la cort) no el volien. La seva mare, Elena, va governar durant 5 anys fins que va ser assassinada. Llavors, el Principat quedaria dirigit per un consell regent format per boiars.
Tot i la seva curta edat, Ivan sabia que estava en perill i que en qualsevol moment el podien matar. Patia d'humiliacions i d'una soledat que el marcaria per sempre. En aquest context tan difícil, va desenvolupar un caràcter cruel que deixava anar torturant animals per simple diversió. Però el jove va mantenir-se amb vida i amb només 13 anys es va fer respectar. Després de reunir els principals boiars i recriminar-los la seva actitud, va manar que un dels seus líders, Andrei Shuisky, fos llençat a una gossada salvatge i famolenca. Un cop trossejat, ningú tornaria a menystenir el jove Ivan. El 1547, amb només 16 anys, Ivan va ser coronat 'Tsar de de totes les Rússies', amb el cristianisme ortodox com a bandera. Així el principat es convertia en Tsarat, i una nova etapa començava. La paraula tsar (rei), una adaptació del cèsar romà, ja havia estat usada pels búlgars, però la seva fama en la història vindria gràcies a l'estat moscovita.
Ivan tenia clar que calia treure influència als boiars, que es repartien nombrosos càrrecs de govern i solien tramar complots, així que va fer reformes per limitar el seu poder econòmic i polític. També va crear el primer exèrcit permanent, conegut com els Streltsí, amb caps militars que provenien de la baixa noblesa, a més d'un Sudébnik, o codi de lleis, més equitatiu i eficient.
Ivan estava casat amb Anastàsia Romànovna, i el 1553 va néixer el primer fill, Dimitri. Però de seguida va emmalaltir i va córrer el rumor que els boiars volien fer tsar un cosí d'Ivan. Tot i que la cosa mai va anar a més, Ivan va quedar molt trastocat, fins al punt de començar a perseguir tota mena de conspiracions, reals o imaginàries.
Les principals campanyes d'Ivan IV van ser la conquesta del Kanat de Kazan (1552) i la conquesta del Kanat d'Astracan (1556). Després de sotmetre Kazan, el tsar va ordenar la construcció de la famosa catedral de Sant Basili a Moscou per commemorar la victòria.
 |
| Expansió russa al llarg de la història |
El 1557 va néixer Teodor, qui seria el successor oficial, però tres anys després Anastàsia va morir, fet que va afectar profundament el tsar. Tot i que es va tornar a casar, ja mai seria el mateix. Si fins aleshores havia contingut el seu caràcter violent, gràcies a la seva dona i consellers, ara ja no li calia fer-ho. Es diu que la seva nova dona era una mala influència i que els nous consellers que va triar tampoc eren de bona mena. El cas és que Ivan es va entregar a la beguda, l'adulteri i la sodomia, amb nombrosos rampells colèrics que el feien del tot imprevisible.
La relació d'Ivan amb els boiars es va trencar definitivament el 1564, quan els va acusar de conspirar i se'n va anar fora de Moscou. Els va amenaçar d'abdicar, acció que segurament provocaria una guerra civil horrible, així que els boiars van pactar donar-li el poder absolut a canvi de pau i estabilitat. Tot seguit, el 1565, Ivan va prendre una decisió sense precedents. Va crear l'Oprítxnina, una regió al nord de Moscou controlada directament i de forma absoluta per ell, amb una guàrdia personal famosa per la seva despietada crueltat contra la població. Aquests soldats vestien de negre i lluïen escombres i caps de gos quan anaven a cavall, torturant, saquejant i assassinant en nom del tsar. Des de llavors, la capital seria Aleksàndrov. La resta del tsarat, la Zemxtxina, es mantindria sota el control de l'aristocràcia dels boiars.
El 1569 Ivan va acusar la ciutat de Nòvgorod de voler passar-se a la Confederació de Polònia i Lituània, acabada de crear. Com a represàlia, va ordenar saquejar la ciutat, torturar i matar indiscriminadament la seva població. Uns 300 nobles de la zona van ser portats a Moscou, on 116 d'ells van ser lligats a estaques. Abans de morir, patirien tota mena de tortures, com l'amputació de parts del cos, banys d'aigua congelada i bullent, l'escorxament i empalament.
 |
| Representació d'Ivan IV feta per Víktor Vasnetsov el 1897 Font |
En aquella època, el Kanat de Crimea no deixava de fer atacs i el 1572 van avançar fins a situar-se a tan sols 60 km de Moscou, on van ser detinguts per les tropes russes. Aquest succés va fer entrar en raó el tsar, que va entendre que la divisió del tsarat no ajudava en la seva defensa, així que va ordenar la dissolució de l'Oprítxnina. A sobre, entre el 1578 i el 1581, una coalició de polonesos, lituans i suecs li va arrabassar territoris. Tot just quan aquest conflicte arribava a la seva fi, el tsar Ivan es va haver d'enfrontar a una tragèdia que marcaria el final del seu regnat.
Al mes de novembre del 1581, Ivan es trobava al seu palau d'Aleksándrov quan va trobar la seva nora descansant amb només una túnica. El protocol exigia que en portés tres, així que es va enfadar amb ella fins al punt de colpejar-la. El seu fill, també anomenat Ivan, va venir a defensar la seva dona i, en un rampell d'ira, el tsar li va picar el cap amb el seu ceptre. Uns dies més tard el fill moriria per la greu ferida.
 |
| Representació de la mort del fill d'Ivan IV feta per Ilià Repin el 1885 Font |
En aquella mateixa època, el tsar Ivan havia ordenat les primeres expedicions a Sibèria. Centenars de cosacs i mercenaris russos van recórrer el territori sometent diversos pobles indígenes, com els mansis i els khantis. Però la conquesta quedaria limitada a la part occidental de Sibèria.
Després de la tràgica mort del seu fill, Ivan va caure en la paranoia absoluta i en un estat d'ànim deplorable. Els remordiments el trastornaven profundament. Moriria tres anys més tard per causes desconegudes. Es creu que podria haver estat enverinat, per un atac de cor o per una malaltia terminal.
Teodor es convertir en el nou tsar, però no va governar gaire, ja que sembla que estava malalt o amb alguna discapacitat psíquica. El seu cunyat, Boris Godunov, va liderar el govern. Després de la mort del tsar, el 1598, Rússia entraria en un període de gran inestabilitat, conegut com a Període Tumultuós, fins a l'arribada d'una nova dinastia, la Romànov, el 1613.
Com a curiositat final, van ser historiadors occidentals els qui farien servir el sobrenom de "Terrible" a partir del segle XVIII. Els cronistes i historiadors russos usaven grozny, que pot significar 'terrible' o 'temible'. Aquest últim significat potser té un punt menys sanguinari, però seria finalment "Terrible" qui guanyaria la partida.
