Gulag, la xarxa russa de camps de concentració
Imagina't un fred glacial que et mossega els ossos, una immensitat blanca que s'estén fins a l'infinit i una feina esgotadora que et trenca per dintre. Aquesta era la realitat quotidiana de milions de persones als gulags, els camps de concentració de la Unió Soviètica.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
La paraula gulag és una abreviació de Glavnoie Upravlenie Lagerei (Direcció General de Camps), un enorme sistema de camps de concentració de la Unió Soviètica, on els treballs forçats marcaven la vida dels confinats. El sistema va ser creat el 1930 sota la direcció de Ióssif Stalin i va funcionar a ple rendiment fins al 1960, moment en què va ser abolit. Tot i això, durant les dècades següents el sistema penitenciari soviètic mantindria maneres de fer pròpies dels gulags.
El nom gulag fa referència tant al sistema sencer (Gulag) com a cadascun dels complexos o camps de treballs forçats (gulags)
Els gulags s'usaven per empresonar polítics contraris al règim comunista, criminals comuns, religiosos i altres grups que el govern considerava indesitjables. Les condicions de vida eren brutals, amb els presos treballant llargues hores, generalment amb un fred extrem, i amb poca alimentació i atenció mèdica. Molts d'ells morien pel treball excessiu, la fam, les malalties o l'execució.
 |
| Ubicació dels gulags Font |
Aquests camps de treballs forçats van tenir un impacte devastador en la societat soviètica. Milions de famílies van ser destruïdes per l'empresonament o la mort dels seus membres. Però també van contribuir significativament a l'economia del país, gràcies a la producció de béns i serveis, i la construcció de ferrocarrils, carreteres i mines. De fet, aquest era un dels objectius del sistema.
ABANS DEL SISTEMA GULAG
Ja en el segle XVII la Rússia imperial dels tsars havia usat territoris de Sibèria com a lloc d'exili o càstig. Eren indrets aïllats, amb instal·lacions precàries i un règim de treballs forçats. Les eines i la roba eren del tot inadequades i l'atenció mèdica i l'aliment eren escassos. Fins i tot líders soviètics com Lenin i Stalin van passar algun temps empresonats en aquestes inhòspites regions per les seves idees revolucionàries abans d'arribar al poder, tot i que les condicions que hi van viure no eren, ni de bon tros, tan terribles com les del sistema Gulag posterior.
SOLOVKI, EL MODEL A SEGUIR
Després de la Revolució Russa de 1917, el govern va quedar en mans dels bolxevics liderats per Lenin, i el 1922 naixia la Unió Soviètica. Un any després es va crear el camp de presoners Solovki, on anaven tots aquells considerats enemics polítics del nou govern. El 1926 es convertiria en un camp de treballs forçats. Les feines incloïen la tala d'arbres, la construcció d'infraestructures i diferents tasques agrícoles.
 |
| Presos de Solovki treballant en una línia ferroviària |
Solovki estava controlat per l'OGPU, la policia secreta pionera del KGB. Hi anaven a parar aquells que estaven en contra de la ideologia comunista, entre ells científics, artistes, intel·lectuals, aristòcrates, sacerdots, a més de criminals perillosos de tota mena. Els interns havien de suportar tortures, manca d'aliments, treballs inhumans, fred, malalties i execucions. En el cas de les dones, aproximadament un 10% de la població reclusa, s'afegia la violència sexual.
A Solovki s'ensenyava que la rehabilitació arribaria gràcies a treballar durament pel país. Un dels lemes era: "Llibertat mitjançant el treball", que recorda al d'Auschwitz: "La llibertat us farà lliures". També es deia: "Amb una mà de ferro portarem la humanitat a la felicitat".
Malgrat les accions de les autoritats per dissimular les penoses condicions de la població reclusa, les notícies sobre el que en realitat passava al camp de treball no van trigar gaire a escampar-se per Europa, fet que enterbolia la bona imatge que tenia el nou estat socialista en els moviments d'esquerra occidentals. Amb tot, Solovki es convertiria en un model a seguir, la mare de tots els gulags.
EL NAIXEMENT DELS GULAGS
Quan Lenin va morir el 1924, Stalin va agafar les regnes del govern. La idea dels camps de treball li agradava, no només per castigar els opositors, sinó també per generar riquesa gràcies a la mà d'obra esclava. Per això va ordenar reproduir massivament el model de Solovki i integrar la xarxa de camps en la industrialització accelerada que planificava. Però primer havia de contrarestar les crítiques que rebia d'occident, així que les autoritats soviètiques van engegar una àmplia campanya de propaganda per mostrar les bondats de Solovki com a suposat centre de "reeducació". Fins i tot el 1928 es va difondre un documental que deia que els treballadors gaudien tant que semblaven estar en un campament d'estiu.
El 1930 Stalin va crear oficialment el Glavnoie Upravlenie Lagerei (Direcció General de Camps) o Gulag, un sistema de camps unificat i controlats per la policia secreta. Els camps que ja existien es van desenvolupar i se'n van crear de nous fins al punt que sortien com bolets per tota Sibèria, en especial en zones on hi havia explotacions forestals, mines, pous petrolífers i línies ferroviàries, ponts i carreteres per construir.
EL CLÍMAX GULAG I LA SEVA FI
La industrialització accelerada que promovia el règim necessitava ràpidament una gran quantitat de presos per treballar. D'on es van aconseguir? En un principi del món rural. Uns 100.000 camperols van ser acusats de contrarevolucionaris i portats als camps de treball acabats d'obrir.
Després va venir la Gran Purga o Gran Terror (1936-1938), una cacera del govern contra els traïdors a la pàtria, reals o imaginaris, que encara hi havia. D'aquesta manera els gulags es van alimentar de forma ràpida de centenars de milers de nous presos. N'hi havia tants que els guàrdies es podien permetre fer afusellaments massius per evitar una sobrecàrrega en el sistema. També es va aprofitar per fer tota mena d'experiments amb els reclusos.
 |
| Gulag de Vorkuta, a 160 km per sobre del cercle polar àrtic. Va acollir més de 50.000 presos alhora. Font |
Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, li tocaria el torn als polonesos, moldaus i bàltics, entre d'altres. Qualsevol presoner era portat a un gulag a treballar. Cap al 1941 n'hi havia més de 400 complexos que pertanyien al sistema.
La mort de Stalin l'any 1953 va permetre iniciar el tancament progressiu dels gulags i l'alliberament de presos fins a l'abolició del sistema el 1960. Amb tot, continuarien existint alguns camps de treball amb pràctiques repressives, però sense la brutalitat anterior.
Es calcula que entre 1930 i 1960 al voltant de 20 milions de persones van passar pels gulags, dels quals uns dos milions hi van morir. Molts dels supervivents quedarien amb seqüeles físiques i psicològiques permanents.
