El Desembarcament de Normandia
El desembarcament de Normandia, també conegut com el Dia D, va tenir lloc el 6 de juny de 1944 i va marcar un abans i un després en la Segona Guerra Mundial.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Aquesta operació era coneguda amb el nom de Neptune/Overlord, i va requerir molt de temps de planificació i coordinació entre les forces aliades. Gràcies al seu èxit, Hitler i el nazisme tindrien els dies comptats.
LA INVASIÓ QUE EUROPA NECESSITAVA
Poc després del començament de la Segona Guerra Mundial ja es jugava amb la idea d'entrar massivament a França per alliberar Europa dels nazis. Fins i tot el 1942 la BBC havia demanat a la ciutadania fotos de la costa francesa de vacances anteriors a la guerra per a un suposat concurs. La veritat de fons era que les imatges serien enviades als serveis d'intel·ligència per analitzar les platges i la topografia costanera. Amb tot, el pla no començaria a prendre forma de debò fins al novembre del 1943, durant la Conferència de Teheran, on els líders aliats van decidir una invasió a gran escala.
El desplegament naval va rebre el nom de Neptune, mentre que la campanya terrestre posterior es va anomenar Overlord.
LA RESISTÈNCIA DE HITLER
Els nazis no passaven per un bon moment. Al maig del 1943 els alemanys havien perdut el control d'Àfrica del Nord, malgrat comptar amb el famós general Erwin Rommel, conegut com la Guineu del Desert. A l'estiu havien perdut qualsevol opció a Rússia després de perdre la batalla de Kursk, fet que els havia obligat a girar cua. I al setembre les forces aliades havien desembarcat amb èxit al sud d'Itàlia, situació que faria trontollar el govern feixista. Però Hitler encara tenia un poderós exèrcit a la seva disposició i tota la voluntat de mantenir el centre d'Europa sota control i esperar noves oportunitats. Així que calia prendre la iniciativa amb una jugada sorprenent, tant complexa com agosarada.
A ON DESEMBARCAR?
La invasió de França estava decidida. El següent pas era trobar el millor lloc per desembarcar. Els alemanys havien fortificat tota la costa atlàntica, així que la decisió no era gens fàcil. Les platges seleccionades havien de permetre un accés ràpid a objectius estratègics de l'interior i, després, de la resta de França. També calien condicions relativament favorables per al desembarcament de nombroses tropes i vehicles. Això incloïa tenir en compte l'amplada de la platja durant la marea baixa i alta, així com la presència d'obstacles naturals i artificials. I, per acabar, s'havia d'encertar el clima. Per al dia D es necessitava bon temps.
La resistència francesa i altres grups locals van proporcionar informació sobre les fortificacions alemanyes que va ajudar a determinar les zones menys defensades o amb defenses més vulnerables. Finalment, van ser triades cinc platges per a l'operació, batejades amb els noms de: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword, totes a Normandia. Un cop passada la guerra, els noms es farien populars i s'adoptarien com a oficials.
 |
| Zona del desembarcament massiu de soldats aliats |
Les platges de Normandia permetien un repartiment eficient de les forces aliades, assignant cadascuna d'elles a tropes específiques, cosa que facilitava la coordinació i logística. Els Estats Units liderarien el desembarcament a Utah i Omaha, el Regne Unit a Gold i Sword, i el Canadà a Juno.
LA JUGADA DE L'ENGANY
Una jugada mestra que calia usar era confondre i enganyar l'enemic perquè la invasió li agafés per sorpresa, ja que els nazis eren conscients que un gran atac per mar era només qüestió de temps. Els serveis d'intel·ligència aliats van fer creure als alemanys que el desembarcament tindria travessant el pas de Calais, l'estret de només 34 km que separa el Regne Unit de França.
En les bases britàniques prop de l'estret es van crear unitats militars fictícies que només existien en paper. Es van usar tancs inflables, avions de fusta i altres equips falsos per simular la presència d'un exèrcit real. Tot es va col·locar en llocs visibles per als avions de reconeixement alemanys, que sense les eines modernes d'avui dia no podien adonar-se de la trampa. També es van construir camps militars, dipòsits de subministraments i altres instal·lacions que semblaven reals des de l'aire, però que en realitat estaven buits o contenien materials falsos. Aquest exèrcit de mentida rebia el nom de First United States Army Group (FUSAG) i estava "dirigit" pel famós general George S. Patton, molt admirat pels comandaments nazis, detall que donava més credibilitat a l'engany.
A més de tot això, es van crear falses transmissions de ràdio i de telègraf per simular la comunicació d'un exèrcit gran i actiu. També es van emetre falses ordres de moviments i plans d'operacions per a les tropes fictícies. De forma molt curosa les filtracions es permetien de tal manera que no semblessin massa evidents, per tal que ningú sospités res. Qui va tenir un paper imprescindible en aquesta trama van ser els agents dobles que treballaven per als alemanys. El més famós seria el català Joan Pujol, conegut com a Garbo, protagonista en convèncer els alemanys amb informació falsa del desembarcament a Calais.
 |
| Garbo, el català que va enganyar els nazis Font |
EL DIA D
Uns 156.000 soldats aliats van ser els protagonistes del dia D: 73.000 nord-americans, 61.700 britànics i 21.400 canadencs. En les setmanes i mesos següents centenars de milers de soldats més serien mobilitzats per avançar des de Normandia cap a l'interior de França i en direcció a Alemanya.
Ara bé, en realitat el dia D no va començar a les platges de Normandia, sinó al cel amb el desplegament de les Divisions Aerotransportades. Durant la nit, a partir de les 00:00, fins a 1.200 avions van deixar anar uns 20.000 paracaigudistes amb la missió de colpejar la rereguarda alemanya poques hores abans del desembarcament. Havien d'assegurar ponts clau, cruïlles de carreteres i altres objectius estratègics darrere les línies enemigues per facilitar l'avanç de les tropes que entrarien per les platges.
La missió no seria gens fàcil. Els paracaigudistes solien caure fora del lloc planificat, ja que era molt difícil encertar-lo en plena nit, amb forts vents i sota l'atac de les defenses antiaèries alemanyes. Els que van sobreviure al descens havien d'ubicar-se i trobar els punts de reunió establerts. Des d'allà avançarien complint les seves respectives missions. Per reconèixer-se en la foscor feien servir la contrasenya "tro", que havia de ser resposta amb un "llamp". Una de les divisions més famoses va ser la 101 del capità Winters, protagonista de la prestigiosa sèrie Band of Brothers, dirigida i produïda per Tom Hanks i Steven Spielberg.
A partir de les 05:00, mentre els paracaigudistes remataven la seva feina, les defenses costaneres de Normandia eren durament bombardejades per la flota naval i avions de combat aliats. La idea era afeblir-les i generar caos en l'enemic tot just abans de la invasió. Però, malgrat la gran quantitat de bombes que hi van caure i l'imponent soroll que provocaven, les defenses alemanyes van resistir força bé.
A partir de les 06:30 van començar a arribar a les platges centenars de llanxes de transport, algunes amb tancs i la resta plenes de gom a gom de soldats. Els tancs, molts d'ells escombramines, tenien la missió d'obrir camí per facilitar les coses a la infanteria, que aniria just al darrere. Un cop les llanxes es buidaven, tornaven als vaixells militars per recollir més tropes. Fins a 24 vegades farien el viatge. Un cop a les platges, els soldats havien d'avançar entre 200 i 400 metres amb el perill de les mines i enmig d'un intens foc d'artilleria i bombes enemigues, fins a arribar a les posicions alemanyes i destruir-les. Tot seguit continuarien cap a l'interior alliberant pobles i reunint-se amb altres divisions per reorganitzar-se.
 |
| Les cinc platges protagonistes del desembarcament de Normandia |
Les platges més difícils de conquerir van ser les d'Omaha i Juno. En el cas d'Omaha, la platja estava dominada per penya-segats, on s'atrinxeraven els nazis amb tota mena de fortificacions. A sobre, els tancs que havien d'arribar-hi abans que la resta es van retardar per causa de l'onatge. Com a resultat, la meitat dels primers 4.000 soldats estatunidencs moririen massacrats en qüestió de minuts. Però, a mesura que hi arribaven més i més tropes, es va poder organitzar els assalts a les posicions alemanyes. Un dels més famosos seria protagonitzat per la companyia C, fet que Steven Spielberg va recrear a la pel·lícula "Salvem el soldat Ryan" (1998).
 |
| Desembarcament a la platja d'Omaha Font |
Finalment, les posicions alemanyes caurien una rere l'altra sense remei. Així, un cop assegurades les platges, el desembarcament podia continuar amb l'arribada de més tropes i multitud de vehicles blindats, munició i tota mena d'equipaments. El dia D deixaria entre 10.000 i 12.000 baixes aliades, entre morts, ferits i desapareguts.
