El songbun, la divisió social de Corea del Nord
Sens dubte Corea del Nord és una dictadura que fa esgarrifar, però el seu sistema de castes conegut com a songbun ens ajuda a entendre encara més el model de societat que la família Kim ha imposat a la població.
 |
El songbun és un sistema de castes utilitzat a Corea del Nord per classificar els seus ciutadans. Es podria traduir com a 'origen' o 'llavor', i està vinculat a l'expressió chulsin songbun, que significa 'origen familiar'.
Aquest sistema assigna a cada individu un estatus sociopolític que determina el seu futur: on pot viure, a quines escoles pot assistir, a quins treballs pot accedir, amb qui pot casar-se i, fins i tot, quina ració d'aliments pot rebre.
 |
| Cartell propagandístic de Kim Il-sung a Pyongyang. Aquest va ser el fundador de la dinastia Kim el 1948, que des d'aleshores governa Corea del Nord. Font |
El songbun es basa en els antecedents familiars i la lleialtat al règim. Si has tingut parents que van lluitar contra l'ocupació japonesa (1910-1945) o van morir en la Guerra de Corea defensant el règim comunista, la teva posició serà elevada i tindràs moltes oportunitats de viure dignament. A partir d'aquí encara pots guanyar més punts si ets membre del Partit del Treball de Corea, si formes part de l'exèrcit o si tens una educació superior o una feina que el govern considera important. La resta viurà amb oportunitats limitades o nul·les. Però analitzem una mica més de què va tot això.
Les tres classes principals del songbun són:
ELS LLEIALS (HAEKSIM)
Haeksim significa 'nucli'. Són els ciutadans dignes de confiança i plenament lleials als Kim, aproximadament un 30% de la població. Solen ser descendents dels qui van lluitar contra la colonització japonesa i després contra Corea del Sud. Són membres i autoritats del Partit i famílies d'origen obrer o camperol amb un historial irreprotxable.
Aquest grup gaudeix dels millors privilegis. Viuen en les zones més modernes (la majoria a la capital, Pyongyang), van a la universitat, tenen les millors feines i reben una assistència mèdica de qualitat. Dins d'aquesta classe hi ha un petit grup format per les famílies més properes al poder. Són els únics que poden viatjar a l'estranger i enviar els seus fills a estudiar a la Xina, Rússia o fins i tot a altres països europeus.
ELS HOSTILS (CHOKTAE)
Es considera que els choktae tenen la sang contaminada per ser descendents de persones que en el seu dia van col·laborar amb els japonesos o es van oposar al règim dels Kim. Pateixen una discriminació total i solen viure en zones remotes amb un accés molt limitat als aliments i electricitat.
Els choktae no tenen sortides educatives i fan les feines més dures. Es calcula que representen un 30% de la societat. Tot i que els nens poden anar a l'escola, on reben una estricta ensenyança ideològica, després se'ls fa servir només per treballar al camp o a les mines.
ELS INTERMEDIS (DONGYO)
Enmig de tot es troben els dongyo, famílies no considerades hostils però amb un historial familiar poc clar o qüestionable. Les seves oportunitats són limitades encara que, en alguns casos, poden viure a prop de la capital, accedir a universitats de segona i tenir feines administratives. Dins dels dongyo hi ha subgrups segons els criteris del govern, que no estan clars. Es creu que podrien representar el 40% de la població.
VIURE AMB EL SONGBUN
La vida dels nord-coreans està totalment condiciona per la seva classe social. Generalment, les persones saben exactament quina posició ocupen. Si no ho saben, ho intueixen per on viuen o pels entrebancs que tenen a l'hora de tenir feines o accedir a certa educació. La informació real del songbun es recopila en documents classificats de l'Estat, a més de les oficines d'administració i policia.
.jpg) |
| Una llibreria de Corea del Nord plena d'obres de Kim Il-sung i del seu fill Kim Jong-il, pare de l'actual líder Kim Jong-un. Font |
A vegades, davant del dubte, es pot subornar un funcionari per conèixer la posició social d'una altra persona, cosa que passa sovint quan es planeja un matrimoni. Això es deu al fet que si algú intermedi, per exemple, es casa amb un hostil, directament baixaria de rang i la seva vida es veuria afectada negativament. En canvi, al contrari mai passaria; no es pot pujar de classe per un matrimoni i, normalment, en cap cas.
El songbun no és només un disbarat pel simple fet de ser excloent i discriminatori, sinó també perquè la gent té el seu destí escrit en funció del que han fet els seus avantpassats, no ells mateixos.
