L'Imperi Gupta
Entre l'any 320 i el 550 de la nostra era l'Índia va veure el darrer gran imperi de la seva època antiga: l'Imperi Gupta. Aquest imperi portaria el subcontinent indi a una etapa daurada en tots els àmbits, que deixaria una empremta inesborrable a la seva història.
❗He intentat adaptar al català els noms i topònims de l'antiga Índia, sobretot quan aquesta adaptació ja està documentada. En altres casos he respectat la grafia més comuna internacionalment.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
| Imperi Gupta |
No se sap molt sobre els primers dies de la dinastia Gupta. Els diaris de viatge i els escrits dels monjos budistes que freqüentaven aquesta part del món són les fonts d'informació més fiables que tenim sobre aquella època.
Sembla que Srigupta (240-280) va ser el fundador de la dinastia quan controlava la regió de Pataliputra, en un moment en què l'Imperi Kuixan estava en decadència i no podia dominar tots els seus territoris. Pataliputra havia sigut anteriorment la capital dels imperis Nanda i Màuria, així que mantenia una rellevància històrica indiscutible. Per aquest motiu, Srigupta també la va convertir en la seva capital. Després de la seva mort, el successor seria el fill Ghatotkacha (280-319), del qual no tenim gaire informació. Tot seguit governaria Txandragupta I.
TXANDRAGUPTA I (320-335)
Txandragupta I, fill de Ghatotkacha, es va casar amb la princesa Kumara Deva, de l'antiga dinastia licchavi, originària de la ciutat de Vaixali. D'aquesta manera augmentava pacíficament els seus territoris i rebia la propietat de riques mines de ferro, ideals per reforçar de forma massiva i barata el seu exèrcit. A la seva mort, una àmplia regió de la vall del Ganges ja estava dominada. Seria succeït pel seu fill Samudragupta.
SAMUDRAGUPTA (335-375)
Samudragupta va ser un geni militar i va continuar eixamplant el regne. Després de conquerir la resta del nord de l'Índia, va dirigir els seus ulls al sud, on es va apoderar de bona part de la costa est. També va donar grans sumes de diners per a diversos propòsits socials, com la promoció de l'educació. A més de ser un rei valent i un administrador capaç, va ser poeta, músic i amic de les diferents comunitats religioses. Després de la seva mort sembla que hi va haver un conflicte successori guanyat finalment pel seu fill Txandragupta II.
TXANDRAGUPTA II (374-415)
Txandragupta II va ser un rei benèvol, un líder capaç i un administrador hàbil. Va derrotar el sàtrapa indoescita de Saurashtra, fet que li va permetre estendre els seus dominis per la costa oest. La seva actitud valenta li van valer el títol de Vikramaditya, que significa 'coratge-sol'. Per governar el vast imperi de manera més eficient, va establir a Ujjain una segona capital. També va ser un gran mecenes de l'art i la cultura. A més, es va ocupar de reforçar la marina. En conseqüència, els ports marítims de Tamralipta i Sopara es van convertir en importants centres comercials. Hi havia rutes molt actives al Pròxim Orient, l'Àfrica i la Xina.
La gent corrent tenia una vida senzilla però pròspera. No els faltava res. Es podien moure lliurement i els robatoris eren poc habituals. Nombroses institucions benèfiques, orfenats i hospitals es van beneficiar de la generositat de Txandragupta II. L'Imperi Gupta va assolir el seu cim durant aquest temps i un progrés sense precedents va marcar tots els àmbits de la vida.
Igual que la majoria dels reis guptes, Txandragupta II era fidel al bramanisme, en especial a la branca del vixnuisme, que tenia Vixnu com a déu principal. Altra branca important de l'època era el xivaisme, que considerava que la divinitat suprema era Xiva. Encara no es parlava d'hinduisme (terme sorgit al segle XVIII), sinó més aviat de Sanatana Dharma 'Religió Eterna' i Veda Dharma 'Religió dels Vedes', amb diverses escoles que ensenyaven camins espirituals diferents a partir d'una mateixa base mística tradicional.
La literatura en sànscrit va assolir un nivell sense precedents amb la creació de nombroses obres de poesia, matemàtiques, ciència i medicina. I tot aquest coneixement no només estava a l'abast de les elits, ja que es van crear institucions educatives que l'apropaven a la gent més humil. La pintura, l'escultura i l'arquitectura també van florir amb força creant obres de gran bellesa.
Entre els monuments de l'època gupta que han sobreviscut fins avui destaquen les coves d'Ajanta, al centre de l'Índia . Aquest santuari budista està compost de 29 coves; cinc d'elles temples i la resta monestirs. Contenen magnífiques escultures tallades en pedra amb murs decorats amb pintures que representen episodis de la vida de Buda. Tot i que les coves ja s'havien començat a excavar al segle II a.n.e., seria durant l'època gupta quan assolirien el seu màxim esplendor.
 |
 |
 |
 |
| Coves d'Ajanta Font: Canva |
DECADÈNCIA DE L'IMPERI
Els següents reis, Kamaragupta (415-455) i Skandagupta (455-467), van mantenir la pau i una certa estabilitat. Però l'imperi es va haver d'enfrontar a la invasió dels huns blancs (heftalites), un poble possiblement connectat amb els huns que van envair Europa i que van tenir Àtila com a líder més famós. És possible que originàriament fos un gran poble que es va dividir a l'hora de migrar, uns cap a Europa i els altres cap al sud fins a acabar a l'Índia. Tot i que finalment serien rebutjats pels guptes, els atacs d'aquest poble estranger serien constants i farien trontollar el benestar assolit, ja que la defensa requeria unes despeses molt grans que no van ser gestionades de forma eficient.
Després de la mort de Skandagupta, la dinastia es va veure involucrada en conflictes domèstics. Els governants no tenien les capacitats dels anteriors per dirigir un imperi tan gran, i els ministres i caps administratius tampoc estaven a l'altura de les circumstàncies. A sobre, els vakataques del sud van aprofitar la situació per pressionar a les fronteres. A mesura que l'autoritat central gupta s'anava debilitant, alguns governadors regionals de dins de l'imperi van començar a actuar de manera més independent. Això va contribuir a la fragmentació de l'estat en diversos regnes i la fi de la dinastia pels volts de l'any 550.
