Els últims estats de l'antiga Índia
Després de la fi de l'Imperi Màuria, l'Índia va veure l'ascens i desaparició de diversos regnes i imperis. Aquesta és l'època dels últims estats de l'antiga Índia, que duraria des del segle II a.n.e. fins al segle VI de la nostra era, quan l'Imperi Gupta va desaparèixer.
❗He intentat adaptar al català els noms i topònims de l'antiga Índia, sobretot quan aquesta adaptació ja està documentada. En altres casos he respectat la grafia més comuna internacionalment.
La fi de l'Imperi Màuria i la invasió de pobles estrangers resultaria en la fragmentació política de l'Índia i la creació d'entitats regionals que competien entre si, a més d'alguns imperis de diferent volada. Gràcies a això, la diversitat cultural i religiosa es va consolidar del tot al subcontinent.
Els principals estats d'aquesta època són els següents:
❗Per manca de registres cronològics les dates són en general aproximades
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Imperi Sunga (185-73 a.n.e.)
La dinastia sunga va substituir directament la dinastia màuria i va mantenir la capital de Pataliputra, tot i que dominant un territori molt més petit. El seu fundador va ser el general Puixiamitra Sunga (Pushyamitra Shunga), que va usurpar el tron assassinant el darrer emperador màuria, Brihadratha. La religió que fomentava l'imperi era el bramanisme (hinduisme primerenc), però generalment es toleraven altres creences.
 |
| Dona i nen de l'època sunga Font |
Encara que els sungues estarien enfrontats sobretot als indogrecs, caurien en mans de la dinastia local kanva, que governaria des de Pataliputra només quatre dècades. Aquesta dinastia efímera va sorgir per la usurpació de Vasudeva, un ministre de la cort sunga, i va ser eliminada pels satavahanes vora l'any 30 a.n.e.
 |
| Imperi Sunga |
Regne Indogrec (200 a.n.e. - 10 de la nostra era)
Els territoris conquerits per Alexandre el Gran havien quedat repartits entre alguns dels seus generals. Una de les entitats sorgides d'aquesta divisió havia sigut l'Imperi Selèucida. D'aquest imperi es va separar la regió de Bactriana, que coneixem com a Regne Grecobactrià, ja que estava dirigit per una minoria de cultura hel·lenística. Un dels seus reis, Demetri I, va envair la regió oest del riu Indus, on quedaria establert el Regne Indogrec. Els reis d'aquesta nova entitat van barrejar la cultura grega amb l'índia. Les seves principals ciutats eren Alexandria de Paropamisos, Sagala i Taxila. Finalment, els indogrecs serien sotmesos pels indoescites.
Regnes Indoescites (80 a.n.e. - 400 de la nostra era)
Alguns grups d'escites, en concret de saques (saces), van entrar a l'Índia per la regió de Gandhara, al nord del Panjab. Des d'allà pressionarien els indogrecs fins a ocupar les seves ciutats. Altres grups es van endinsar més al subcontinent i van formar els anomenats Sàtrapes Occidentals. Mentre que els primers serien sotmesos en qüestió de dècades per l'Imperi Kuixan, els Sàtrapes Occidentals durarien fins al segle IV de la nostra era, moment en què eren dominats per l'Imperi Gupta. Els reis indoescites van fomentar activament el budisme construint temples i monestirs.
Imperi Kuixan (30-375 de la nostra era)
Es creu que els kuixans eren originaris dels les estepes del nord-oest de la Xina i que havien format part de la confederació dels yuezhi. També rebien el nom de tocaris. Eren tribus nòmades dedicades al pasturatge que parlaven una llengua indoeuropea poc coneguda i avui dia extinta. Després de ser expulsats per pobles veïns, van iniciar una migració fins a establir-se a la Bactriana. Allà es fundaria l'Imperi Kuixan de la mà de Kujula Kadphises, que aprofitaria la manca d'un governs fort al nord de l'Índia per arrabassar progressivament territoris als indoescites. Els governants serien seguidors principalment del bramanisme (hinduisme primerenc) i del budisme, i alguns en concret van incorporar elements del zoroastrisme a les seves creences.
 |
| Relleu on es mostra l'emperador Huvixka (150-180) fent una donació Font |
Les principals ciutats van ser Purushapura, Varanasi, Mathura, Sagala i Taxila. Al segle III de la nostra era, però, l'imperi començaria a decaure i dividir-se, i molts territoris quedarien sota el control dels sassànides, que havien fundat a l'altiplà iranià l'Imperi Sassànida, també conegut com a Imperi Neopersa. El darrer emperador kuixan important seria Kanixka II (225-245).
 |
| Imperi Kuixan |
Imperi Satavahana (200 a.n.e. - 220 de la nostra era)
La dinastia satavahana va sorgir de la desintegració de l'Imperi Màuria al centre de l'Índia, en especial a l'altiplà del Dècan. Aquest imperi va ser la primera entitat política de l'Índia en fer monedes amb la imatge dels seus governants. També va ser un pont cultural i intel·lectual entre el nord (Indus i Ganges) i el sud (pobles tàmil).
.jpg) |
| Arquitectura satavahana a les coves Nasik Font |
La religió més representativa de l'imperi era el bramanisme (hinduisme primerenc), però hi havia tolerància cap altre creences. Les seves principals ciutats van ser Prathisthana i Amaravati. Els satavahanes estarien enfrontats sobretot als indoescites dels Sàtrapes Occidentals. Finalment, l'imperi quedaria dividit en diferents poders regionals fins a la formació de l'Imperi Vakataka en la mateixa regió vora l'any 250 de la nostra era.
 |
| Imperi Satavahana |
Imperi Vakataka (250-500 de la nostra era)
Va ser el successor de l'Imperi Satavahana a altiplà del Dècan i contemporani de l'Imperi Gupta. Es creu que després del segon monarca, Pravarasena I, la dinastia es va dividir en almenys dues branques. El bramanisme (hinduisme primerenc) era la religió majoritària, però tant el budisme com el jainisme tenia llibertat i espai per practicar-se. La seva principal capital seria Pravarapura. El poder dels seus monarques minvaria notablement per les baralles internes i la pressió dels guptes. Durant el segle V de la nostra era van desaparèixer dels registres històrics.
 |
| Restes d'un temple dedicat a Xiva construït per Pravarasena II (420-455) Font |
Regnes Tàmils (400 a.n.e. - 300 de la nostra era)
Des d'èpoques molt antigues l'extrem sud de l'Índia va estar habitat per pobles de llengua tàmil. Aquests pobles van crear regnes i una literatura molt rica i diversa. Durant molt de temps van viure fora de la influència directa dels imperis i regnes del nord. La seva època daurada antiga la coneixem com a període Sangam. En general, les principals religions del subcontinent coexistien en pau. Hi havia intercanvi d'idees i pràctiques, i sovint els governants tàmils donaven suport a diverses religions alhora.
 |
| Regnes Tàmils |
Imperi Gupta (320-550 de la nostra era)
L'Imperi Gupta va ser el darrer imperi de l'Índia abans d'entrar en l'època medieval. Durant la seva existència el bramanisme (hinduisme primerenc) va viure la seva edat d'or. Les principals divinitats i les pràctiques religioses van quedar definitivament establertes. Però la fidelitat d'aquesta dinastia al bramanisme no aniria en contra d'altres religions o filosofies, ja que hi havia plena llibertat religiosa. Fins i tot els monarques fomentaven la construcció de temples i monestirs destinats a altres creences. A més, en aquesta època es van aconseguir grans avanços en matemàtiques, astronomia i ciència.
Ciutats importants van ser Pataliputra, Ujjain, Vaixali i Mathura. La decadència de l'imperi arribaria amb la invasió dels hunes, un poble originari del centre d'Àsia que va migrar al nord de l'Índia saquejant tot al seu pas. Tot i que finalment serien derrotats per una coalició índia, l'Imperi Gupta quedaria tocat de mort fins a fragmentar-se en diverses entitats. Es creu que unes inundacions sobtades a la regió del Ganges van ser el cop final.
 |
| Imperi Gupta |
Després de la caiguda de l'Imperi Gupta, l'Índia va entrar en un període de fragmentació política, on multitud de regnes regionals van competir pel poder. Va ser una època de gran complexitat, però també de gran desenvolupament cultural continu en moltes regions. El següent imperi que unificaria quasi tot el subcontinent seria l'Imperi Mogol (1526-1858). Al segle XVII començaria la colonització britànica que culminaria amb el domini de tota l'Índia sota el Raj Britànic (1858-1947). El 1947 l'Índia aconseguia la seva independència fins al dia d'avui.
.jpg){kind=link}
