L'imperi Màuria
Imagina't un imperi tan vast que s'estenia per gran part del subcontinent indi, des del modern Pakistan fins a Bangladesh. Un poble tan avançat que va desenvolupar un sistema de govern complex, un exèrcit formidable i una rica cultura. Parlem de l'Imperi Màuria.
❗He intentat adaptar al català els noms i topònims de l'antiga Índia, sobretot quan aquesta adaptació ja està documentada. En altres casos he respectat la grafia més comuna internacionalment.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Després del període vèdic de l'Índia, la creació dels mahajanapades (grans regnes) va retornar a la regió l'esperit de les societats urbanes, comercials i militaritzades, cosa que no es veia des de la civilització de la vall l'Indus. Un d'aquests mahajanapades, el Regne de Magadha, havia servit per crear el primer imperi indi de la mà de la dinastia nanda, un imperi que havia durat només unes dècades, però que mostrava al món les ànsies d'algunes elits de controlar el subcontinent indi.
Alexandre el Gran s'havia quedat a les portes d'entrar al cor de l'Índia i enfrontar-se a l'Imperi Nanda. Veient la desesperació de les seves tropes, cansades d'una campanya que semblava no acabar mai, i la difícil tasca que seria guanyar aquest gegant, va decidir tornar a casa. Però pocs anys després la dinastia nanda arribava a la seva fi per la usurpació de Txandragupta Màuria, fundador de l'Imperi Màuria (322-185 a.n.e.)
TXANDRAGUPTA (322-297 a.n.e.)
Txandragupta Màuria (Chandragupta Maurya) va ser un líder clau en la història de l'Índia. Envoltat de misteri i llegendes, la seva vida i les seves gestes han estat transmeses a través de fonts antigues gregues, hindús, budistes i jainistes, oferint un retrat fascinant d'aquest personatge enigmàtic. Els detalls exactes del seu origen són debatuts, però es creu que Txandragupta va néixer al voltant del 340 a.n.e. Alguns relats suggereixen que va pertànyer a una família reial empobrida, mentre que d'altres el descriuen com algú que va créixer entre gent humil.
Independentment dels seus inicis, Txandragupta va conèixer a Txanakia (Chanakya), també anomenat Kautilia, un estrateg i filòsof brillant. Sota la tutela de Txanakia, Txandragupta va aprendre l'art de la guerra, l'administració i la política. Junts, van formar un equip formidable decidit a unificar l'Índia.
Acompanyat dels seus fidels soldats, Txandragupta va enderrocar la dinastia nanda l'any 322 a.n.e. Un cop establert com a emperador, va centrar els seus esforços en consolidar el vast territori que havia de dominar, i va expandir encara més les fronteres a l'oest. Les satrapies perses de la regió de l'Indus que havien quedat sota control macedoni després de la mort d'Alexandre el Gran, van ser ràpidament subjugades.
Un dels successors d'Alexandre, Seleuc I Nicàtor, va voler recuperar les províncies de l'Indus, així que va decidir enfrontar-se a l'Imperi Màuria l'any 305 a.n.e. No ens han arribat gaires detalls del conflicte, però sabem que Seleuc aconseguiria travessar el riu i presentar batalla. Dos anys després la guerra acabava amb un pacte. Seleuc renunciava a la regió de l'Indus i Txandragupta es convertia en el seu aliat. A més, l'emperador màuria es casaria amb una princesa selèucida i li donaria a Seleuc 500 elefants de guerra. Per a Seleuc aquesta seria una ajuda important per a les batalles contra altres generals hel·lenístics que volien una part de l'imperi deixat per Alexandre.
 |
| Imperi Màuria en època de Txandragupta |
Un cop acabat el conflicte, i amb les fronteres de l'oest estables i segures, Txandragupta va començar a fer un munt de reformes sota la direcció del seu ministre principal, Txanakia. Tots dos van crear un govern central fort a la capital Pataliputra (actual Patna).
La recaptació d'impostos estava perfectament organitzada. El sistema d'espionatge, que actuava a tot arreu per evitar conspiracions, funcionava sense fissures. Els oficials de la llei, una mena de policia, s'encarregaven de mantenir l'ordre, fet que provocava una criminalitat molt baixa. També hi havia una administració molt eficaç per a l'agricultura, les ciutats i l'exèrcit. Pel que fa a la religió, l'emperador era fidel a la tradició vèdica, és a dir, al bramanisme o hinduisme primerenc.
Txandragupta poques vegades sortia del palau, ja que era conscient dels perills que suposava fer-ho. Només se'l veia fora per participar en sacrificis i cerimònies o en importants negocis de govern i campanyes militars, però sempre amb una forta presència de guàrdies. Sovint era acompanyat per una unitat especial de dones soldat, ja que es consideraven menys propenses a la traïció. Tan sols en cerimònies religioses la seva guàrdia era exclusivament masculina.
A part de la seguretat, l'economia era molt important per a l'emperador. Va construir nombrosos tancs d'aigua, sistemes de reg, temples i carreteres per garantir el pas d'aliments i altres recursos. També va crear xarxes comercials, centres de fabricació i carreteres més amples per al transport de mercaderies.
L'any 297 a.n.e. Txandragupta va renunciar al tron i va abdicar en el seu fill Bindusara. Tot i que desconeixem el perquè de la seva decisió, no era estrany que els monarques de l'antiga Índia deixessin el tron al successor abans de morir i de forma voluntària. La tradició diu que Txandragupta havia simpatitzat amb el jainisme i que per això va voler endinsar-se en la vida ascètica, és a dir, reduint al màxim les seves necessitats materials i físiques.
BINDUSARA (297-272 a.n.e):
Bindusara va heretar un imperi extens i pròsper. La tradició diu que va continuar l'expansió cap al sud conquerint l'altiplà del Dècan, tot i que alguns historiadors creuen que aquests territoris ja eren tributaris de Txandragupta. El govern de Bindusara es va caracteritzar per la continuació de la política d'eficiència administrativa establerta pel seu pare, i també per mantenir relacions diplomàtiques amb regnes estrangers. Quan va morir, el seu fill Aixoka seria el successor.
 |
| Imperi Màuria en època de Bindusara |
AIXOKA (268-232 a.n.e.)
Aixoka va ser sens dubte un dels grans reis de la història de l'Índia, amb unes 50 milions d'ànimes sota el seu poder. Després de lluitar contra els seus germans per assolir el tron, va iniciar un regnat marcat per la guerra i la posterior conversió al budisme. La seva gran campanya seria contra el Regne de Kalinga.
Kalinga ja tenia una llarga història. Els textos antics diuen que va ser una de les tribus indoàries més importants durant el període vèdic, tot i que més endavant no surt com un dels mahajanapades. Això podria ser per la seva situació aïllada de la regió principal indoària o perquè amb el temps la població indígena va tenir una gran presència al regne, cosa que l'exclouria de les llistes de mahajanapades. De tota manera, no hi ha dubte que era una potència a tenir en compte.
El Regne de Kalinga gaudia d'un ambient molt artístic i de gent molt pacífica. És difícil trobar proves de conflictes amb altres regnes o de campanyes de conquesta. Tant el seu rei com els seus habitants se centraven sobretot en el comerç marítim. Amb ports importants i una flota de nivell, Kalinga controlava la seva costa i tenia un paper clau en el món comercial del golf de Bengala. Tot això no li agradava gens a Aixoka, així que va decidir exigir la rendició del país. Com que el rei kalinga s'hi va negar, només quedava un camí: la guerra.
En aquell moment Kalinga estava governada pel rajà Anantha Padmanabhan, que rebia el sobrenom de Mahodadhi Pati, que significa 'Senyor del Gran Oceà', títol que ens demostra la seva influència sobre el golf de Bengala. Els kalingues bé que podrien haver sigut els fenicis de l'oceà Índic.
Aixoka estava decidit a guanyar, ja que seria la seva primera gran conquesta. Va preparar un exèrcit enorme i ben equipat, i tot li semblava de cara per a una victòria ràpida i senzilla, però els kalingues no ho posarien gens fàcil. Estimaven tant la seva independència que es van defensar amb tot. La guerra en si no seria llarga, només d'un any (261-260 a.n.e.), però el cost de vides seria el més alt de la història de l'Índia.
Les dades de l'exèrcit d'Aixoka varien en funció de l'autor. Mentre que alguns parlen de 600.000 soldats de peu, 30.000 genets i 9.000 elefants de guerra, d'altres rebaixen la xifra de soldats de peu a 60.000. Algunes dades modernes estimen que el total de persones mobilitzades per a la campanya serien unes 400.000. En qualsevol cas, segurament es tractaria de l'exèrcit més gran de la història de l'Índia. Davant seu tenia uns 60.000 soldats de peu kalingues, a més de 1.000 genets i 700 elefants de guerra.
La guerra va ser duríssima, amb un total de 250.000 morts entre soldats i civils. Encara que Aixoka en va ser el vencedor, la tradició diu que va quedar traumatitzat per les conseqüències del conflicte. Milers de nens vagaven sols buscant els cossos dels pares, milers de dones feien el mateix amb els marits i la quantitat de ferits i esguerrats era terrible. Mai s'havia vist una cosa igual.
Aleshores, Aixoka va decidir agafar el camí de la no-violència i fer-se budista. Mai més faria una campanya militar. La resta d'anys que va governar, tres dècades, ho va fer en pau, construint milers de temples i monestirs budistes i fomentant les ensenyances de Gautama Buda.
Tot i que Aixoka va ser un budista convençut, mai va imposar aquesta filosofia a ningú. Va difondre la llibertat religiosa i el respecte a totes les creences. També va escollir funcionaris especials, els anomenats 'oficials de la fe', perquè verifiquessin per tot l'imperi el benestar de la gent i per respondre a les seves necessitats.
Entre els monuments més destacats que han sobreviscut de l'època màuria tenim els pilars d'Aixoka, vint columnes dispersades pel nord de l'Índia que servien normalment de manifestació d'edictes o decrets de l'emperador. Aquestes columnes es troben entre les primeres restes escultòriques de pedra conegudes de l'Índia, d'aquí la seva gran importància. Es van construir principalment als monestirs budistes i a llocs de pelegrinatge. Algunes de les columnes tenen inscripcions adreçades als monjos i d'altres van ser aixecades per commemorar les visites d'Aixoka.
 |
| Un dels pilars d'Aixoka, a Vaixali Font |
Durant el seu regnat, la ciutat de Pataliputra era una de les més grans del món, amb una població d'entre 150.000 i 400.000 habitants i una superfície de 25 quilòmetres quadrats. Tenia una muralla de fusta (amb el temps reforçada amb pedra) tot al voltant amb 64 portes, una cada 500 metres aproximadament, i una rasa defensiva de 128 metres d'amplada i 14 metres de profunditat. Alguns autors romans destacaven la grandiositat i bellesa dels seus palaus.
 |
| Imperi Màuria en època d'Aixoka |
DECADÈNCIA I FI DE L'IMPERI MÀURIA (232-185 a.n.e.)
Després de la mort d'Aixoka l'any 232 a.n.e., possiblement per una malaltia, la dinastia màuria va començar a decaure. Els successors no van ser capaços de mantenir la unitat i la fortalesa de l'imperi. A mesura que els reis es tornaven més febles, el control central sobre les províncies perifèriques es debilitava. Això va permetre que algunes regions es rebel·lessin i declaressin la seva independència. Els monarques també van descuidar la seguretat de les seves fronteres, especialment al nord-oest. Això va fer que l'imperi fos vulnerable a invasions de tribus estrangeres.
L'any 185 a.n.e., el general Puixiamitra Sunga (Pushyamitra Shunga) va assassinar l'últim emperador màuria, Brihadratha, i va fundar la seva pròpia dinastia, la Sunga. Aquest esdeveniment va simbolitzar la caiguda final de l'Imperi Màuria. L'Índia mai més tornaria a veure un imperi tan gran, però sí un de més pròsper: l'Imperi Gupta. Entremig hi va haver l'època dels últims estats de l'antiga Índia. Mentrestant, a l'extrem sud de l'Índia, aliena a la majoria d'esdeveniments del nord, s'estava desenvolupant una cultura molt rica durant el període Sangam.
