L'expansionisme dels Estats Units a Amèrica del Nord
Des del naixement dels Estats Units els seus dirigents van tenir un objectiu clar: expandir-se fins a la costa oest a qualsevol preu. Vegem-ho!
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
L'expansionisme dels Estats Units va ser un procés de creixement territorial que va tenir com a llavor la fundació de les Tretze Colònies britàniques a la costa est del continent a principis del segle XVII. Aquest procés continuaria amb la creació de la nació estatunidenca i la conquesta de l'oest fins a arribar a l'oceà Pacífic.
 |
| Amèrica del Nord abans de la independència dels Estats Units |
PRIMERS AVANÇOS I LA COMPRA DE LOUISIANA
Tot i que la Declaració d'Independència de les Tretze Colònies va tenir lloc el 1776, no va ser fins al 1783 que van obtenir el reconeixement oficial de Londres per mitjà del Tractat de París. Abans d'això, les muntanyes Apalatxes feien de frontera, però amb el tractat el límit quedaria situat al riu Mississipi.
El 1791 Vermont, fins aleshores independent, va ser incorporat com l'estat número 14. El 1795, com a resultat del Tractat de San Lorenzo, els Estats Units van guanyar terreny al sud a costa d'Espanya. I el 1803 es faria la famosa compra de Louisiana a França. Així els territoris estatunidencs es duplicaven de cop.
La compra de Louisiana és un moment clau en la història dels Estats Units. Gràcies a ella podien controlar el port de Nova Orleans, vital per al comerç a l'oest del riu Mississipi. A més, l'enorme territori adquirit era ric en recursos naturals, com fusta, minerals i terres de cultiu, fet que va facilitar l'impuls de l'economia. A França li va interessar vendre-la per la dificultat de defensar una regió tan àmplia i llunyana i per la gran necessitat que tenia de diners. Napoleó Bonaparte estava capficat en defensar i estendre els ideals revolucionaris francesos per Europa, de grat o per força, i havia de finançar l'exèrcit. També el fet d'enfortir els Estats Units era una forma de debilitar els britànics, el seu principal enemic.
L'ANNEXIÓ DE FLORIDA, TEXAS, OREGON, L'ALTA CALIFÒRNIA I NOU MÈXIC
Entre 1819 i 1821 els Estats Units i Espanya van signar i ratificar el Tractat d'Adams-Onís, en el qual els espanyols cedien Florida i tots els drets de navegació del Mississipi. A canvi es quedaven Texas i algunes zones al llarg de la frontera. Però la independència mexicana d'Espanya assolida sis mesos després faria reprendre les negociacions, aquest cop amb el nou estat de Mèxic. Tot i aquest canvi d'interlocutor, amb el Tractat de Córdoba signat el mateix 1821 quedarien reconegudes les fronteres del Tractat d'Adams-Onís.
El 1836 Texas es va independitzar de Mèxic i el 1845 va acceptar integrar-se als Estats Units. Aquest fet va ocasionar una guerra entre mexicans i estatunidencs que acabaria en desastre per als primers. Mèxic no només perdria definitivament Texas, sinó també les anomenades Alta Califòrnia i Nou Mèxic l'any 1848. Així els Estats Units arribaven a la cobejada costa oest. Dos anys abans, el 1846, s'havia arribat a un acord amb el Regne Unit per guanyar Oregon. Per rematar-ho, el 1853 els Estats Units van comprar La Mesilla a Mèxic. D'aquesta manera s'aconseguien les fronteres actuals a Amèrica del Nord.
L'any 1848 els Estats Units arribaven a la costa oest del continent i el 1853 establien les seves fronteres definitives.
 |
| Expansió dels Estats Units |
LA COMPRA D'ALASKA
El 1867 li tocaria el torn a Alaska, que seria comprada a Rússia enmig d'una gran polèmica. El preu de 7,2 milions de dòlars de l'època (uns 140 milions actuals) semblaven una bogeria per a molts estatunidencs. L'impulsor de l'operació va ser el secretari d'estat William H. Seward. Estava convençut que el nou territori aportaria noves matèries primeres i permetria obrir noves rutes comercials amb Àsia. Els contraris, en canvi, parlaven de "la bogeria de Seward" i, de forma despectiva, del "jardí d'ossos polars de Seward". Ara bé, el temps li donaria la raó. Alaska ha demostrat ser una terra rica en petroli, gas natural, minerals i boscos que ha contribuït significativament a l'economia dels Estats Units.
L'ANNEXIÓ DE HAWAII
Els Estats Units havien augmentat la seva influència sobre les illes Hawaii durant el segle XIX fins al punt d'establir-hi plantacions de sucre per mitjà de l'anomenat Tractat de la Reciprocitat de l'any 1875. Les illes formaven aleshores el Regne de Hawaii, una coalició nativa amb un govern d'estil europeu. Evidentment, la manca d'una defensa militar important feia impossible negar-se a cooperar amb el nou "amic". Amb tot, els propietaris de les plantacions i els empresaris, la majoria d'ells vinguts de fora, volien estrènyer més els llaços amb els americans, així que van organitzar un cop d'estat contra la reina Lili'uokalani, el qual tindria el suport del govern de Washington.
El 1894, arran del cop d'estat, es va establir temporalment la República de Hawaii. Tot seguit, el debat sobre què fer amb les illes es va obrir amb diversos parers. Pel que fa a Lili'uokalani, s'instal·laria a Washington per collar el govern i aconseguir la seva restauració com a reina. Finalment, però, el 1898 Hawaii acabaria annexionada als Estats Units.
CONSEQÜÈNCIES DE L'EXPANSIONISME DELS ESTATS UNITS
Els Estats Units van experimentar un augment impressionant del seu territori, passant de les tretze colònies originals a una nació que s'estenia d'oceà a oceà. L'expansió va obrir noves oportunitats per a l'explotació de recursos naturals, l'agricultura i la indústria, impulsant el creixement econòmic del país. Però també va generar nombrosos conflictes amb els pobles indígenes i mortíferes epidèmies.
Les Tretze Colònies ja havien provocat el trasllat forçós de tribus senceres, la seva integració obligada en el model de vida occidental o, en el pitjor dels casos, el seu extermini. Però tot s'agreujaria durant la ràpida expansió cap a l'oest. Centenars de tribus nòmades, sedentàries, caçadores, recol·lectores i ramaderes, sense cap propietat privada i vivint en plena harmonia amb la natura, veurien com el seu món acabava ensorrat per la crueltat d'uns colons desitjosos de terres i or.
El 1787 es va aprovar una llei que establia que tots els territoris adquirits a l'oest serien propietat federal, sense importar, evidentment, qui hi visqués allà. Com que les regions a colonitzar també eren sovint disputades entre potències europees, com el Regne Unit, França i Espanya, quan una zona era cedida per mitjà d'un tractat o comprada, "legalment" els nadius perdien qualsevol dret a habitar-la, ja que pertanyia als Estats Units. Com a resposta, Tecumseh, líder de la petita tribu dels shawnee, va intentar formar una coalició entre les nacions natives al llarg de la frontera. La seva revolta (1810-1813) acabaria amb la seva mort en combat.
Per mitjà d'una llei federal els Estats Units van expropiar totes les terres a les tribus indígenes que es trobaven cap a l'oest, abans fins i tot d'arribar-hi.
Alguns pobles van seguir el camí de la integració, com els txeroquis, txoctaws, txikasaws, creeks i seminoles, per això se'ls deia "tribus civilitzades". Van fer-se cristians, van adoptar l'agricultura i alguns fins i tot posseïen esclaus. Els txeroquis també adoptarien una Constitució pròpia. En total eren almenys 60.000 membres que ocupaven una enorme regió del sud-est. El govern estatunidenc veia amb mals ulls aquesta situació malgrat els sacrificis d'aquests pobles per adaptar-se a la manera de viure occidental. Així que el govern els va pressionar perquè es traslladessin a l'anomenat Territori Indi, als actuals estats de Kansas, Nebraska i Oklahoma. El 1830 es va aprovar la llei que permetia la seva deportació, l'Indian Removal Act.
Una nova llei federal, l'Indian Removal Act, va permetre la deportació massiva i forçosa d'indis, expulsant-los de les seves terres ancestrals en unes condicions penoses.
Algunes tribus van acceptar a contracor la decisió i d'altres, com els creeks i els seminoles van agafar les armes. En el cas dels txeroquis, van començar una batalla legal emparant-se en la seva Constitució per reclamar la sobirania de les seves terres. Però res canviaria el seu destí: un dramàtic viatge de 1.300 quilòmetres per l'anomenat Camí de les Llàgrimes. Dels 18.000 txeroquis que hi havia, uns 4.000 van morir en el trajecte per causa de les malalties i la fam. Tot davant la mirada indiferent de la major part de la societat estatunidenca. Els iroquesos i els oneides, que vivien al nord-est també serien deportats a altres zones. Entre 1820 i 1845 la quantitat d'indis que vivien a l'est del Mississipi passaria de 120.000 a 30.000.
La pressió sobre els nadius continuaria sense aturador i nous trasllats forçosos tindrien lloc a mesura que els colons s'assentaven més a l'oest. El govern venia a preu regalat terres a famílies que busquessin una nova llar i les topades entre les comunitats índies i els nous colons acabaven sovint en enfrontaments violents. L'exèrcit dels Estats Units responia atacant no només els implicats sinó també altres tribus que res hi tenien a veure.
El 1848 la febre de l'or va portar 300.000 migrants cap a San Francisco. Califòrnia, encara poc espoliada i amb un gran nombre de nadius, va ser sacsejada per l'ús de productes tòxics i grava que acabaria afectant els recursos de les tribus per viure. La caça i l'obtenció d'aliments va decaure moltíssim i la fam hi va causar estralls entre els locals.
La Guerra Civil entre el Nord unionista i el Sud confederat i esclavista (1861-1865) va agreujar la situació dels indis, que es van veure enmig del conflicte. Els soldats aprofitaven per fer matances, com les dels xeienes i els arapahos. Després de la guerra, els sioux es van revoltar i van aconseguir el Tractat de Fort Laramie (1868), en què s'estipulava les fronteres de la Gran Reserva Sioux, un pegat en la desgràcia que estaven vivint.
L'arribada del ferrocarril transcontinental (1863-1869) va ocasionar més migració de colons i nous problemes per als nadius. En aquesta època es van exterminar els bisons, animal fonamental per a la vida dels indis de les grans planes centrals. Tot i que en un principi se'n caçaven per alimentar els treballadors del ferrocarril i per obtenir-ne pells, de seguida es va estendre la idea de matar-los simplement per destruir la cultura de les tribus. Si abans de la colonització n'hi havia entre 30 i 60 milions, a mitjans del segle XIX només en quedaven un miler.
La caça massiva de bisons amagava una intenció molt clara: destruir el model de vida típic de les tribus de les grans planes centrals.
Quan l'any 1874 es va descobrir or a les Black Hills, les muntanyes sagrades dels sioux dins de la seva reserva, els miners les van envair i una nova revolta va esclatar. Però no n'hi havia gaire cosa a fer. Les tribus rebels van ser vençudes i les seves terres confiscades. El 1886 la conquesta total de l'oest havia acabat.
La població nativa d'Amèrica del Nord era d'entre 5 i 10 milions de persones abans de l'expansionisme d'Estats Units. El 1900 només en quedaven menys de 300.000, la majoria recloses en reserves.
