Els viatges de Marco Polo
Marco Polo va viure una aventura que deixaria amb un pam de boca unes quantes generacions europees. Quan només era un jove, va partir cap a l'Àsia, a la cort del Gran Kan mongol, d'on no tornaria fins a 24 anys després. Coneguem la seva història!
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Les històries del venecià Marco Polo a l'Extrem Orient han tingut fama des de fa segles. Les seves aventures les coneixem gràcies al llibre Il milione (El milió), conegut popularment com 'Els viatges de Marco Polo'. Com es va arribar a escriure?
Després de tornar de la Xina, Marco Polo va participar en una batalla contra la ciutat rival de Gènova, en la qual acabaria sent capturat i presoner. Durant la seva estada a presó, va explicar les seves vivències a un altre pres, Rustichello de Pisa, qui les escriuria. De seguida el llibre seria un èxit que captivaria l'Europa medieval.
EL PRIMER VIATGE DELS POLO
Marco Polo va néixer el 1254 en una família de mercaders venecians. Quan encara era molt petit, el seu pare Niccoló i el seu tiet Matteo van emprendre un viatge de negocis a orient. La seva idea era guanyar diners amb la compravenda de joies, seda i espècies, però les oportunitats que trobaven pel camí els empenyia a continuar cal a l'est, endinsant-se més a Àsia.
En aquella època, al continent asiàtic tenien especial protagonisme els mongols, que comptaven amb diversos kanats (regnes). En un d'ells, el més oriental (que incloïa Mongòlia i la Xina), governava el Gran Kan de tots els mongols, Kublai, també conegut com a Kublai Kan i iniciador de la dinastia Yuan.
 |
| Territoris dominats pels mongols a finals del segle XIII |
Els Polo es van enganxar a les caravanes de la Ruta de la Seda fins a arribar a Bukharà, ciutat del kanat de Txagatai, on viurien tres anys per causa d'un conflicte civil entre clans mongols. Quan uns emissaris del kan d'Il-kanat van passar per allà en direcció a la cort de Kublai, els van oferir portar-los-hi, ja que el Gran Kan no estava acostumat a veure europeus occidentals i estaria encantat de conèixer-los. Niccoló i Matteu van acceptar l'oferta.
El 1265 van arribar a la cort situada en Xanadú. Se sap ben poc de la seva estada, però al cap de tres anys van aconseguir els permisos del Gran Kan per tornar a casa amb comoditat, amb allotjament garantit durant el viatge, cavalls i homes que els servirien. També podien comerciar amb llibertat per la Ruta de la Seda en territoris mongols. Però tenien dos encàrrecs: tornar amb 100 savis europeus de totes les arts i portar oli del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Kublai Kan era una persona molt oberta amb les cultures i religions, i tenia una gran curiositat de conèixer coses noves. Deu ser per això que els Polo van gaudir d'un tracte més que bo, ja que se'ls considerava exòtics en aquell racó del planeta. El 1269 arribarien a Venècia, després de 15 anys de viatges i aventures. Marco tornaria a veure el seu pare, del qual segurament no se'n recordava. Un cop junts, el jove escoltava bocabadat els seus relats i aventures. Dins seu arrelava amb força la dèria de sortir a descobrir mons llunyans i desconeguts, tal com havien fet els seus parents.
EL SEGON VIATGE DELS POLO
Com que l'Església estava en procés d'elegir un nou papa, i s'allargava, els Polo no podien rebre el permís per reunir els 100 savis demanats per Kublai. Malgrat això, el 1271 Niccoló i Matteo tornarien a viatjar a orient, aquest cop amb el jove i entusiasta Marco.
 |
| Viatges de Marco Polo |
Els Polo van sortir de Venècia en vaixell i van desembarcar en Sant Joan d'Acre, la darrera ciutat cristiana que quedava a Palestina sorgida de les croades. Es van entrevistar amb el representant papal, Teobaldo Visconti, i van rebre el permís per aconseguir l'oli del Sant Sepulcre. Després, van reprendre el camí cap a la cort mongola. Però, al cap de poc, rebrien la notícia que el nou papa seria precisament Teobaldo, amb el nom de Gregori X, així que van girar cua per visitar-lo abans que se n'anés a Roma.
El flamant papa Gregori X volia avenir-se amb Kublai Kan. Pensava que, gràcies al seu tarannà obert, podria acceptar el cristianisme o, almenys, defensar-lo de l'islam. Així tindria un suport per mantenir sota control els pocs territoris cristians de Palestina, i potser fins i tot augmentar-los. Els Polo van rebre credencials i cartes papals amb aquest propòsit que havien de mostrar al Gran Kan. També el papa va permetre que els acompanyés dos frares dominicans, ja que aplegar els 100 savis era una tasca impossible en aquell moment.
L'expedició va viatjar cap al nord i després cap a l'est, a Armènia. Però abans d'arribar-hi es van assabentar que el sultà mameluc de Babilònia l'havia envaït amb un gran exèrcit. Els frares van agafar por i van girar cua, deixant, això sí, els documents en mans dels Polo. Finalment, a Armènia no tindrien cap entrebanc i de camí veurien la famosa muntanya d'Ararat, lloc on es creu que hi ha les restes de l'arca de Noé.
Després van travessar Geòrgia. Els seus habitants, segons paraules de Marco, eren una raça forta i valenta, amb molta traça amb les armes. Quan van arribar a Mossul, de majoria musulmana, van conèixer les famoses mussolines, unes teles fetes amb seda, fines i gairebé transparents. En aquesta etapa, Marco es fixaria molt en els kurds, dels quals diu que són males persones i que sempre intenten saquejar els mercaders.
Passat Mossul, els Polo van arribar a Bagdad, vora del riu Tigris, antiga capital del Califat Abbàssida. El 1258 havia estat arrasada per Hulagu Kan, net de Genguis Kan i germà de Kublai Kan. Els Polo van veure una ciutat gairebé enrunada i sota la tutela dels mamelucs d'Egipte, una casta militar islàmica d'origen esclau que pagava tribut als mongols dins d'Ilkanat. Tot seguit els venecians s'endinsarien a Pèrsia.
Passada Pèrsia, una regió que encara arrossegava la destrucció de les anteriors conquestes mongoles, l'expedició va travessar l'Afganistan, on comprarien nombroses pedres precioses a bon preu. Aleshores, Marco va emmalaltir, segurament per la duresa del viatge. El mal estat del jove va obligar la família a detenir-se a les muntanyes durant un any. Mentre es recuperava, va aprendre persa i mongol.
Un cop reprès el camí, van travessar el Caixmir, al nord de l'Índia. Per a ells, els seus habitants eren idòlatres entregats a tota mena de bruixeries i ritus diabòlics. Després van girar cap al nord travessant l'altiplà de Pamir, regió situada entre 3.000 i 4.000 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta etapa seria molt dura pel fred i el paisatge desolat i sense vida. Tot seguit arribarien a la ciutat de Kaixgar, molt rellevant dins de la Ruta de la Seda.
Des de Kaixgar els Polo es van dirigir al desert del Gobi, un mar de sorra ple de dunes, muntanyes i valls, on no habitava gaire gent per les dures condicions de l'entorn. Un cop passat el tenebrós desert, van entrar a la província de Kamul, a prop de la frontera de Mongòlia. Els habitants d'aquesta zona es van mostrar molt hospitalaris. A més de menjar i un llit calent, els van oferir les seves dones perquè en gaudissin. Es veu que creien que així s'asseguraven una bona collita.
La següent destinació, per fi, seria Xanadú, que en aquell moment era la residència de Kublai Kan només a l'estiu, mentre que la capital d'hivern s'havia establert a Cambaluc (actual Pequín). Xanadú també servia al Gran Kan com a reserva de caça, amb una muralla de 25 km de longitud. Tot i que hi havia un gran palau, Kublai s'estimava més allotjar-se segons la forma tradicional, en una tenda de campanya feta de seda i canyes de bambú.
Malgrat aquesta aparent humilitat del Gran Kan, val a dir que la cort d'estiu de Xanadú era espectacular. Parlem d'un gran palau fet de bambú totalment decorat, amb un extens jardí tancat ple d'arbres, flors, fonts i animals exòtics. No faltaven un bon grapat de nobles, soldats, savis, monjos budistes i mags.
Els Polo serien rebuts de bon grat per Kublai. Li portaven l'oli de Jerusalem, les credencials per persuadir-lo a estrènyer els vincles amb el cristianisme i la intenció d'ampliar els acords comercials amb els mongols. Però Kublai tenia altres plans per al jove Marco.
 |
| Retrat de Kublai Kan |
Marco Polo va caure molt bé al Gran Kan, que veia en ell un jove assenyat i ben plantat. Per això va decidir usar-lo per a una sèrie de missions imperials. El motiu principal que hi havia al darrere és que l'emperador mongol no se'n refiava dels funcionaris xinesos, ja que creia que encara eren fidels a la dinastia anterior, la Song. Així que Marco va formar part d'una elit d'estrangers al servei de Kublai i encarregada de diferents tasques administratives i fiscals. El pare i tiet estaven encantats, perquè podrien engrandir els seus negocis i viure noves aventures en uns territoris totalment exòtics per a ells.
Durant 16 anys Marco Polo va fer viatges per la Xina recaptant impostos i recopilant informació d'interès per a Kublai. Descobriria un exèrcit immens, un sistema de correus que funcionava a la perfecció, la fabricació de paper, l'ús del paper moneda (una versió arcaica dels bitllets actuals), rius enormes, selves asfixiants i gent estranyíssima de racons amagats.
Tot i que és cert que Marco Polo no esmenta en les seves aventures la Gran Muralla, ni el te, ni els bastonets de menjar, ni l'escriptura xinesa, cal dir que això podria ser absolutament normal. La Gran Muralla en aquella època encara estava a les beceroles, ja que les principals reformes i reconstruccions no tindrien lloc fins a la següent dinastia xinesa, la Ming, que governaria després de la mongola Yuan, a la qual pertanyia Kublai. En aquell moment, doncs, per al venecià serien només un bon nombre de murs amb traçats irregulars que havien servit com a defensa durant segles, però sense res d'especial. Pel que fa al te, no arribaria a Europa fins al segle XVI de la mà dels portuguesos, i sembla que a l'època de Kublai no tenia una importància destacada en la vida diària dels xinesos. Cal recordar que els xinesos eren el poble sotmès i els mongols els qui governaven. És possible que per a Marco Polo alguns trets culturals no fossin tan rellevants com per deixar-ne constància.
Amb el pas dels anys, els Polo començaven a trobar a faltar la seva terra natal, per això feien peticions al Gran Kan per tal que els deixessin tornar a Venècia. Les primeres peticions serien denegades, ja que Kublai els considerava encara útils. Però, finalment, el 1292 l'emperador hi va accedir. Només els va demanar una última missió.
DARRERE MISSIÓ I TORNADA A CASA
El kan d'Il-kanat, Argun, va patir la mort de la seva esposa preferida i va sol·licitar al Gran Kan una dona de bona classe per substituir-la. L'elegida seria una jove princesa anomenada Cocochin. La família Polo hauria d'aprofitar el viatge de tornada a casa per acompanyar-la i protegir-la fins a arribar als dominis d'Argun. Però com que el viatge per terra semblava massa feixuc per a la princesa, es va triar fer el camí principalment per mar. Kublai Kan no només es va fer càrrec de totes les despeses, sinó que també els va entregar missatges per al papa i alguns reis europeus.
Els Polo van complir amb la missió i van trigar tres anys en tornar a Venècia. Poc després, entre 1296 i 1298, seria quan Marco Polo passaria un temps a presó, on engegaria juntament amb Rustichello de Pisa el projecte del llibre. Al cap de poc de ser alliberats, les aventures es publicarien causant una gran sensació. A partir d'aquí la vida de Marco Polo va ser tranquil·la i molt acomodada gràcies als seus negocis. Es va casar i va tenir tres fills. El 1324, amb 70 anys, moriria. Es diu que tot just a punt de morir se li va demanar que reconegués que el seu llibre era pura fantasia. Marco va respondre que no hi havia explicat ni la meitat de les meravelles que havia vist a Àsia.
