L'origen de Venècia
Venècia, la ciutat dels canals, és una de les destinacions turístiques més populars del món. Famosa per la seva arquitectura única, els seus canals i les seves góndoles, Venècia és una ciutat que captiva l'atenció de tothom que la visita. Com es va crear i com va arribar a ser una potència a la Mediterrània?
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
El segle V de la nostra va ser una època especialment difícil per a l'Imperi Romà d'Occident, que intentava sobreviure a empentes i rodolons enmig d'un reguitzell de maldecaps que semblava no tenir fi. L'amenaça constant dels pobles germànics i els problemes polítics i econòmics el tenien desgastat i al caire de l'abisme. De fet, el 476 arribaria a la seva fi quan el rei bàrbar Odoacre va despatxar el darrer emperador, Ròmul August.
Durant el segle V, la pressió dels germànics provocava migracions de gent en la recerca de refugi. El 452, quan els huns liderats per Àtila van entrar a Itàlia per segona vegada en direcció a Roma, alguns van fugir a les centenars d'illes i aiguamolls de la llacuna de l'actual Venècia. Els huns serien rebutjats per les legions romanes, però d'altres invasors vindrien amb el temps produint més moviments migratoris. Algunes petites comunitats van decidir establir-se definitivament a la llacuna i adaptar-se al seu medi.
El 466 els representants d'aquestes primeres comunitats, principalment formades per pescadors, es van reunir per constituir una forma d'autogovern amb total autonomia respecte a la península.
A mitjans del segle VI, davant la invasió dels llombards, un altre poble germànic, els assentaments de la llacuna es van consolidar encara més creant construccions fortificades per guanyar protecció. En aquesta època, la regió quedaria dins de l'Imperi Romà d'Orient, que havia engegat una campanya de conquestes sota el govern de Justinià. La província rebria el nom de Venetia, el mateix que havia rebut en època romana. El nom deriva dels vènets, un poble il·liri (indoeuropeu) originari de la península dels Balcans que va ser romanitzat. La capital de Venetia seria Malamocco a partir del 742, un assentament a Lido, l'illa allargada que separa la llacuna de la mar Adriàtica.
Durant l'època de l'Imperi Carolingi, els assentaments de la llacuna van poder contenir l'avanç franc i mantenir-se sota l'òrbita de Constantinoble. Però el conflicte va fer pensar als vènets que Malamocco estava massa exposada a atacs marítims, i es va decidir traslladar la capital a Rialto, una illa al centre de la llacuna. L'illa, que fins llavors havia estat deshabitada, va començar a rebre població i créixer gràcies a tenir la seu de govern. El nom Rialto ve de l'expressió llatina Rivus Altus, que significa 'riu profund', i que fa referència al canal més gran i profund de les illes centrals, el que avui és el Gran Canal.
El 828 les suposades relíquies de l'apòstol sant Marc, que uns mercaders havien aconseguit a Alexandria, van arribar a Rialto. Aquestes restes es van convertir de seguida en un símbol de la ciutat. El dux, el principal dirigent polític, va ordenar la construcció d'una església per custodiar-les, que amb el temps seria reformada i engrandida fins a ser l'actual basílica de Sant Marc. L'arxipèlag que envoltava Rialto cada cop tenia un caràcter més urbà i comercial, i els nuclis de població van acabar unint-s'hi formant una ciutat en tota regla.
 |
| Plànol de Venècia del 1572 |
El 899 la llacuna va ser amenaçada pels hongaresos. Per tal de millorar les defenses, es va construir una muralla i es va col·locar una enorme cadena a l'entrada del Gran Canal. En aquest temps, les residències dels habitants de la llacuna eren molt senzilles, principalment de pedra, fusta i palla, amb dues plantes com a màxim. Destacaven el palau del dux i l'església de Sant Marc.
Curiosament, durant alguns segles la ciutat que ocupava el centre de la llacuna va tenir dos noms: Rialto i Venècia. En teoria Venècia (de Venetia) era el nom de la regió i Rialto el de la capital, però durant força temps van conviure les dues denominacions per referir-se a la ciutat fins que es va imposar la de Venècia.
Cap a l'any 1000, Venècia era ja una potència comercial a tenir en compte. Però la gran enfilada vindria dos segles després. El 1202 els venecians van organitzar la Quarta Croada que, ironies de la vida, en comptes de conquerir territoris musulmans a Terra Santa va prendre la ciutat de Constantinoble, que seria saquejada durant dies. Fins al 1261 l'Imperi Romà d'Orient va ser substituït per l'Imperi Llatí, una entitat croada depenent de Venècia. Tot i que l'Imperi Romà d'Orient seria restablert, Venècia quedaria a ulls del món cristià com una potència capaç de rivalitzar amb qualsevol.
Gràcies al saqueig de Constantinoble, a Venècia hi van arribar multitud de materials preciosos i riqueses vàries. La ciutat es va embellir i es va convertir en una esplèndida capital amb pretensions cada cop més elevades. Així començava l'època més esplendorosa de la Sereníssima República de Venècia, una de les potències mediterrànies que va ser famosa per l'intercanvi comercial entre occident i orient.
 |
| Vista de Venècia pintada per Van Vittel el 1697 |
Després de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs el 1453, Venècia va perdre influència per causa dels entrebancs que els turcs posaven en les rutes comercials cap a orient. A més, els venecians havien de defensar-se de l'amenaça que suposava un nou oponent que tenia com a objectiu fer mal al món cristià i expandir-se a costa seva. Altres potències, com Portugal i Castella, van descobrir noves rutes comercials i nous territoris per conquerir i colonitzar. L'oceà Atlàntic es va convertir en el focus d'atenció en comptes de la mar Mediterrània. Tot plegat va fer que Venècia entrés en un període de decadència sense aturador.
Sense la riquesa aportada pel comerç, Venècia va buscar noves formes de guanyar rellevància. Durant el segle XVIII, la ciutat es va convertir en el centre europeu dels jocs d'atzar i la prostitució. Els nombrosos visitants adinerats que rebia podien gaudir d'aventures i disbauxa amb total legalitat.
El 1797 Venècia seria envaïda per Napoleó Bonaparte i mes endavant quedaria dominada per l'Imperi Austríac. Així la Sereníssima es va esvair i va passar a la història.
 |
| La llacuna veneciana amb Venècia al centre. Imatge actual de Google Earth (2023). |
