Les 7 meravelles del món antic
Una piràmide, un mausoleu, un temple, dues estàtues, un far i un jardí gairebé mític. D'on van sortir les 7 meravelles del món antic i per què n'eren 7?
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Les anomenades 7 meravelles del món antic poden considerar-se assoliments arquitectònics que van sortir de la imaginació i enginyeria humanes de l'època.
Quan els grecs exploraven altres pobles, com egipcis, babilonis i perses, recopilaven una mena de guies amb les coses més admirables que es podien veure. Aquestes guies funcionaven com a recomanacions per a futurs viatgers o, fins i tot, simples turistes. En un principi, rebien el nom de theamata ('coses a veure') i més endavant el de thaumata ('meravelles').
En realitat, les 7 meravelles que coneixem avui són un poti-poti de diferents llistes que hi havia. Algunes de les versions més famoses tenen com a autors poetes, matemàtics i historiadors grecs dels darrers segles. Això va facilitar que la majoria estiguessin situades precisament al món grec.
Una d'aquestes guies anomenada Περὶ τῶν ἑπτὰ θεαμάτων ('Sobre les 7 meravelles'), d'autor desconegut, va tenir tanta volada que va acabar recorrent nombrosos centres intel·lectuals urbans de tot arreu.
Tot i que a vegades alguna d'aquestes meravelles variaven d'una llista a una altra, sempre n'eren 7. Per què? Els grecs creien que el número 7 tenia un significat espiritual i que representava la perfecció. És possible que aquesta idea tingués a veure amb el fet que 7 fos la suma dels 5 planetes coneguts en aquell moment més el Sol i la Lluna.
No sabem l'origen exacte de la llista actual de meravelles del món antic, la que seria definitiva. Però sí que sabem que una cosa que va ajudar a fixar la seva composició final va ser la impremta i, més endavant, l'educació popular.
Les 7 meravelles del món antic es van construir aproximadament entre mitjans del tercer mil·lenni a.n.e. i el 280 a.n.e. Van existir alhora només durant uns 60 anys i tan sols la gran piràmide de Guiza, també anomenada de Quèops, ha sobreviscut fins avui.
7 MERAVELLES DEL MÓN ANTIC
La gran piràmide de Guiza
 |
Es creu que es va construir entre mitjans i finals del tercer mil·lenni a.n.e. a càrrec del faraó egipci Khufu, en grec Quèops. Originalment, tenia una alçada de 146 metres i els seus costats feien 230 metres de llarg. Les excavacions a l'interior van començar en èpoques modernes, així que els antics grecs no coneixien què hi havia a dins. Era la seva estructura externa tan imponent la que els deixava impressionats. Durant milers d'anys va ser l'obra més alta del món.
Els jardins penjants de Babilònia
 |
Aquest és l'únic cas en què es dubta de la seva existència, ja que no n'hi ha evidències clares. Si van ser reals, van ser construïts durant el regnat de Nabucodonosor II en la primera meitat del segle VI a.n.e. com a regal per a la seva esposa, que trobava a faltar els paisatges de Mèdia, la seva terra natal. Comptava amb terrasses superposades amb reg automàtic que podien fer més de 20 metres d'alçada.
El temple d'Àrtemis a Efes
 |
Efes era una colònia grega en Àsia Menor. El temple es va terminar de construir cap al 550 a.n.e. després de 120 anys de feines. Mesurava 129 metres de llarg i 69 metres d'ample. Les seves 127 columnes feien uns 18 metres d'alçada. Estava dedicat a la deessa grega Àrtemis i totes les descripcions parlen de la seva bellesa i imponent estructura.
Es diu que el 21 de juliol del 356 a.n.e. un home anomenat Heròstrat li va calar foc per assolir la fama d'haver cremat una obra tan bonica. Aquella mateixa nit naixeria Alexandre el Gran. Més tard, el mateix Alexandre es va oferir a reconstruir el temple, però els efesis s'hi van negar. Després de la seva mort, es va refer a una escala menor, tot i que durant les invasions germàniques va ser novament destruït. Un altre cop es va reconstruir fins que una multitud cristiana el va enrunar definitivament l'any 401.
L'estàtua de Zeus a Olímpia
 |
Aquesta formidable obra va ser creada per l'escultor grec Fídies, el millor del segle V a.n.e. L'estàtua mostrava el déu Zeus assegut al seu tron. La seva pell era d'ivori, la seva vestimenta d'or i mesurava 12 metres d'alçada sense comptar la base.
El temple es va abandonar durant l'expansió del cristianisme i la prohibició dels Jocs Olímpics pels seus costums pagans. L'estàtua va ser portada a Constantinoble, on seria destruïda cap al segle V o VI en circumstàncies desconegudes, segurament per causa d'un terratrèmol o un incendi.
El mausoleu d'Halicarnàs
 |
Aquest mausoleu era la tomba del sàtrapa persa Mausolo i va ser construïda l'any 351 a.n.e. Va triar Halicarnàs com la seva capital i es va esforçar molt per embellir-la. Quan va morir, la seva esposa va ordenar crear una tomba digna del seu marit. Ella moriria només dos anys després, però els artesans van continuar les obres fins a acabar-les. Precisament de Mausolo ens ve la paraula mausoleu, referida a una tomba monumental.
La tomba feia 41 metres d'alçada i estava decorada amb precioses escultures. Va ser destruïda per diversos terratrèmols i va quedar enrunada durant segles. El 1494 les seves restes van ser usades pels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem per edificar el castell de Bodrum.
El Colós de Rodes
 |
El Colós de Rodes va ser una estàtua dedicada al déu Hèlios, patró de l'illa de Rodes. Va ser construïda entre els anys 292 i 280 a.n.e. Feia més de 30 metres d'alçada i dominava el port amb una forma similar a l'actual Estàtua de la Llibertat. No tenia les cames separades a banda i banda de l'entrada del port, com indiquen algunes descripcions fraudulentes. Més aviat, s'erigia sobre un enorme pedestal de marbre blanc al costat de la mar. El seu revestiment era de bronze.
Durant les disputes successòries després de la mort d'Alexandre el Gran, la ciutat de Rodes va ser atacada pel general Demetri amb 40.000 soldats. Però va resistir fins a l'arribada de reforços. Quan Demetri i els seus homes en van fugir, van deixar enrere molt equipament i armes que serien venudes pels locals. Amb els diners aconseguits van finançar la construcció de la imponent estàtua.
El Colós de Rodes només estaria dempeus unes sis dècades, fins que va ser destruït per un terratrèmol. Les runes van continuar al mateix lloc durant 800 anys i van mantenir-se com una atracció turística. L'escriptor llatí Plini el Vell (23-79) destacava que ben pocs podien envoltar amb els seus braços el dit polze caigut a terra. Segons l'historiador romà d'orient Teòfanes, les restes de bronze es van vendre a un jueu mercader d'Edessa cap al 654. Va necessitar 900 camells per endur-se-les.
El far d'Alexandria
 |
El far d'Alexandria feia uns 134 metres d'alçada i va ser encarregat pel governant hel·lenístic d'Egipte Ptolomeu I. La seva construcció va finalitzar cap al 280 a.n.e. sota el regant de Ptolomeu II. Tenia a dalt de tot un mirall que reflectia la llum del Sol durant el dia i la llum d'una foguera durant la nit. Es trobava en una illa a sobre d'una base alta i quadrada, amb una secció mitjana amb forma octogonal fins a acabar amb un cim circular.
La bellesa d'aquest far era àmpliament reconeguda i va servir com a model per a la resta de fars des de llavors. Durant els segles X i XIV diversos terratrèmols el van malmetre. Cap al 1480 ja no existia. En el seu lloc es va edificar amb algunes de les seves restes la fortalesa de Qaitbey, que encara existeix.
 |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
