Curiosament, tot i que el pijama és la peça de roba occidental per excel·lència per dormir, la majoria de la gent desconeix que el seu origen és asiàtic i que estava dissenyat com a roba exterior.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
El terme pijama prové del persa pay-jame, nom donat a una peça de roba que cobria les cames i que era bifurcada, com uns pantalons, a diferència de la faldilla o la túnica. El pay-jame queia de forma ampla sense cap mena de complement.
Els
perses van agafar aquesta peça de roba dels nòmades de les estepes i la van fer famosa. A l'Índia també va fer fortuna i fins i tot avui dia es fa servir al carrer combinat amb una mena de camisa ampla anomenada
kurta.
Els europeus que van viatjar a l'Índia als segles XVII i XVIII es van sentir molt atrets per aquesta roba que contrastava amb la rigidesa de les peces de vestir típiques del vell continent. Els pijames indis eren amples, còmodes, de suau cotó o seda i tenien poques costures. El seu exotisme els va convertir en una roba cara que només els aristòcrates europeus podien comprar i portar al seu país d'origen, on els exhibien per demostrar la seva classe i preponderància. Alguns fins i tot demanaven ser retratats amb aquesta indumentària.
 |
| William Feilding és famós pel seu retrat amb el pijama asiàtic ja al segle XVII |
El domini
britànic de l'Índia als segles XVIII i XIX va facilitar l'arribada de roba oriental a Europa, en una època en què els europeus, tant homes com dones, solien fer servir la camisa de dormir per la nit, una sola peça ampla que cobria tot el cos i que tenia com a complement una gorreta.
 |
| Camisa de dormir de dona |
 |
| Camises de dormir d'home |
Sembla que els homes de l'època victoriana (període del regnat de Victòria I 1837-1901) van ser els primers en substituir la camisa de dormir pel pijama de dues peces d'estil oriental, però amb detalls occidentals, com colls de camisa formal i botons. En un principi el pijama era una peça de roba de luxe, però quan va arribar als Estats Units es va començar a produir en massa, abaratint els costos i fent-la més assequible. Comprar pijames de dues peces a les botigues i grans magatzems es va posar de moda. Després de la
Primera Guerra Mundial, aquesta moda arribaria al continent europeu per mitjà dels soldats americans, i de seguida faria fortuna.
 |
| Dos pijames amb una camisa de dormir, quan encara convivien a la societat |
Els fabricants francesos, per exemple, deien que el pijama deixava més llibertat de moviment alhora que donava més dignitat als homes que la camisa de dormir, ja que cobria correctament el cos masculí. Aquesta virilitat del pijama en contraposició a la camisa de dormir va ser el principal motiu de l'èxit inicial. El cinema de principis del segle XX també hi va contribuir amb actors lluint aquesta nova moda. Pel que fa a les dones, com que no es veia bé que portessin pantalons, es van quedar fora del món del pijama en un principi.
De mica en mica, però, el pijama femení es va obrir pas especialment pensat per al estiu. El pijama de platja, com es deia, va agradar i es va acceptar. Els pantalons podien ser de colors i amb dissenys vius i llampants, i la part de dalts podia anar combinada, també ampla o més ajustada.
 |
| Pijames de platja femenins |
Després de la
Segona Guerra Mundial, el pijama femení també va fer fortuna a l'hora d'usar-se per dormir. En una època en la qual es buscava reforçar els valors familiars, el pijama era molt més decent en la dona que la típica camisa de dormir, que havia agafat connotacions eròtiques. Però fora de l'ambient relaxat estiuenc i de la nit a casa, durant la resta del segle XX encara no es veia bé que una dona portés pantalons.
 |
| Dones amb pijames de dormir |
 |
| Dones amb pijames de platja |
En els darrers anys, el pijama femení ha evolucionat notablement i fins i tot s'ha posat de moda en alguns sectors per sortir al carrer en qualsevol època de l'any.
 |
| Gigi Hadid amb pijama de carrer |
 |
| Victoria Beckham amb pijama de carrer |
