Els assajos nuclears
Durant dècades, el món ha patit centenars d'explosions de bombes nuclears en forma d'assajos que han tingut terribles conseqüències per a la fauna, flora i éssers humans de regions pròximes.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Hi ha dues classes d'armes nuclears: les que es basen en la divisió o fissió d'àtoms pesats d'urani i plutoni (bomba atòmica) i les que es basen en la unió o fusió d'àtoms lleugers d'hidrogen (bomba termonuclear o bomba H). Aquestes últimes són milers de vegades més destructives que les primeres.
El primer assaig nuclear va estar a càrrec dels Estats Units, el 16 de juliol de 1945, i va consistir en fer explotar una bomba de plutoni enmig de l'estat de Nou Mèxic. L'artefacte, que va rebre el nom de The Gadget, va alliberar una energia de 19 kilotones, equivalent a 19.000 tones de TNT, un explosiu utilitzat en múltiples aplicacions que serveix de referència. L'èxit de la prova va servir perquè els Estats Units ataquessin la ciutat japonesa de Nagasaki el 9 d'agost de 1945. Tres dies abans havien destruït la ciutat d'Hiroshima amb una altra bomba, en aquest cas basada en la fissió d'urani. Com que l'urani era molt més fiable i fàcil de denotar, no va caler fer-ne una prova abans. Aquests atacs van servir perquè el Japó es rendís i que la Segona Guerra Mundial s'acabés.
 |
| Explosió de la bomba The Gadget, el primer assaig nuclear de la història portat a terme pels Estats Units l'any 1945 |
La Unió Soviètica va provar la seva primera bomba atòmica, la RDS-1, el 29 d'agost de 1949, a l'estepa de Semipalàtinsk, al Kazakhstan. La bomba va ser una bomba de plutoni de 22 kilotones, equivalent a 22.000 tones de TNT. La prova va ser un èxit i va marcar la Unió Soviètica com la segona nació del món en desenvolupar armes nuclears. Poc després, el Regne Unit, França i la Xina també es convertirien en potències nuclears i, amb el temps, altres països s'afegirien a la llista, com l'Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel.
Per tal d'assolir una major força de destrucció i més control sobre les bombes, aquestes potències van haver de realitzar nombrosos assajos. La majoria d'aquests assajos van ser per part dels Estats Units i la Unió Soviètica en el marc de la Guerra Freda. D'aquesta manera, rivalitzaven per mantenir la seva jerarquia geopolítica al món. Els assajos servien per espantar i guanyar-se el respecte dels enemics.
Des de 1945 fins a 1996, any en què es va començar a acordar la prohibició dels assajos nuclears, se'n van realitzar més de 2.000 en tot el món.
Els Estats Units van fer 1032 assajos nuclears. Durant un temps van fer servir l'oceà Pacífic (106 assajos, 5 dels quals van ser sota l'aigua) i l'Atlàntic, on va fer-ne 3. La primera bomba d'hidrogen, anomenada Ivy Mike, va explotar l'1 de novembre de 1952 a l'atol Enewetak, situat a les Illes Marshall. La seva potència va ser de 10.400 kilotones. Una barbaritat en comparació amb les bombes usades a Hiroshima i Nagasaki. Va deixar un cràter d'1,6 km de diàmetre i 50 metres de profunditat. El 1954 una altra bomba d'hidrogen, la Castle Bravo, va explotar a l'atol Bikini amb una força de 15.000 kilotones. Aquesta és la bomba més potent provada pels Estats Units. Si aquesta bomba hagués explotat a Barcelona, hauria fulminat tota la ciutat i deixat en runes la zona metropolitana de la costa.
 |
| Explosió de la bomba Castle Bravo |
El primer assaig d'una bomba d'hidrogen per part de la Unió Soviètica seria l'any 1953, mentre que el Regne Unit ho faria el 1957, la Xina el 1967 i França el 1968. Durant la dècada de 1980 la humanitat comptava amb unes 40.000 bombes d'hidrogen, se'ns dubte, les més poderoses.
Per raons de logística, els Estats Units van haver de buscar una zona de proves més pròxima, a l'estat de Nevada, que va rebre el nom de Nevada Test Site, on es van realitzar 904 proves, de les quals 804 sota terra. També es van fer 17 proves en altres llocs del país, com Colorado, Nou Mèxic i Alaska. La darrera prova nuclear va ser el 23 de setembre de l'any 1992 a Nevada.
Durant els anys d'assajos nuclears a Nevada, la població només va rebre l'avís de mantenir-se fora del perímetre de seguretat que s'havia establert. Per als residents propers al Nevada Test Site, les explosions es van convertir en una cosa habitual i, fins i tot, en una forma d'entreteniment. Algunes explosions es van emetre per televisió, com la de la bomba Annie de 1953, que va arrasar un poble fictici que s'havia construït per gravar els efectes de la prova.
 |
| Jucca Flat, que forma part del Nevada Test Site, és la zona amb més cràters del planeta. Aquests cràters són el resultat de proves nuclears subterrànies. |
Les proves es van dur a terme en dies en què es preveia que els vents bufessin la pluja radioactiva cap a l'est i el nord-est, lluny de Las Vegas, que es trobava a 104 km de distància. Els empresaris oportunistes van convertir les detonacions en atraccions. Els bars de la ciutat preparaven còctels amb temàtica atòmica i els casinos organitzaven festes en què els clients podien veure les explosions. Molts es feien fotos amb la columna de fum de fons.
Cap al 1960 la febre pels assajos nuclears va decaure ràpidament al comprovar que els efectes de la contaminació eren indiscutibles. Els casos de càncer i malalties greus es van disparar en les regions properes al perímetre de les proves. Les persones que van estar exposades a la contaminació radioactiva rebien el nom de downwinders.
Però no només als Estats Units els danys col·laterals eren evidents. A les Illes Marshall moltes poblacions van haver de ser evacuades i ateses per causa de les greus malalties que apareixien del no-res després de les principals explosions. La gent començava a vomitar, a tenir butllofes per tot el cos i a perdre els cabells. Temps després hi van sorgir els càncers i el naixement de nadons morts. El govern estatunidenc es va veure obligat a netejar la zona i construir un magatzem enorme de residus nuclears cobert de formigó a l'illa de Runit.
La Unió Soviètica va realitzar 715 assajos nuclears, principalment al camp de proves de Semipalàtinsk, al Kazakhstan, que té la mida de Bèlgica. El darrer assaig va ser el 1990. Des de la desintegració de la Unió Soviètica, Rússia no ha tornat a fer cap prova nuclear. Però els danys causats a les poblacions properes al camp de proves han estat terribles. Es creu que un milió i mig de persones es van veure afectades d'alguna manera per la contaminació.
La bomba més potent provada per la Unió Soviètica, la Tsar, va ser també la més potent de la història. Era d'hidrogen i va explotar el 30 d'octubre de 1961 a 4 km d'altura sobre Nova Zembla, un arxipèlag situat a l'oceà àrtic al nord de Rússia. La seva potència va ser de 50.000 kilotones. Tot allò que es trobava a menys de 35 km de la zona d'impacte va desaparèixer arrasat. La columna de fum en forma de fong es va elevar fins als 65 km d'altura amb un diàmetre estimat del cap d'uns 90 km. La fogonada es va poder veure a 1.000 km de distància. L'ona de xoc va trencar vidries de finestres ubicades a 900 km.
França va fer 210 assajos nuclears. El primer va ser el 13 de febrer de 1960 a Algèria, que en aquell temps era una possessió seva. Quan dos anys després el país africà se'n va independitzar, la zona de proves es va traslladar a la Polinèsia Francesa.
El Regne Unit va realitzar 45 assajos nuclears, principalment en illes i al sud d'Austràlia. El primer va ser el 1952. Algunes proves, però, es van realitzar al Nevada Test Site en cooperació amb els Estats Units.
La Xina també en va fer 45 assajos nuclears, tots al camp de proves de Lob Nor, a la regió uigur de Xinjiang. El primer assaig va ser el 1964.
Pel que fa a l'Índia, en va fer 3, els dos últims al maig de 1998. Com a resposta, Pakistan en va fer 2 poc després, ja que tots dos països mantenen una relació tensa per zones frontereres en disputa. I es creu que Corea del Nord compta amb 6 assajos nuclears, l'últim fet l'any 2017.
Israel també ha fet diversos assajos nuclears, però el nombre exacte no es coneix amb certesa. Les estimacions més comunes varien entre quatre i set assajos, que es van fer al desert del Nègueb entre els anys 1960 i 1970. Israel mai ha reconegut oficialment haver fet assajos nuclears, però les proves sòlides suggereixen que en va fer diversos durant aquest període.
En tots els casos, tant les comunitats natives de les regions afectades com els ecosistemes naturals van ser víctimes de la contaminació radioactiva.
Actualment, la majoria de països han signat un acord per evitar fer proves nuclears. El Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears es va iniciar el 1996 i a poc a poc s'hi han afegit governs de tota mena. Però encara hi ha milers de bombes nuclears que amenacen el futur de la humanitat.
INVENTARI DE BOMBES NUCLEARS (2024)
Rússia té actualment 6.255 caps nuclears i els Estats Units, 5.550. La resta de països que tenen armes de destrucció massiva són la Xina (500), França (290), el Regne Unit (225), l'Índia (172), el Pakistan (170), Israel (90) i Corea del Nord (50). Font: SIPRI
