Com es va unificar Alemanya?
Al principi del segle XIX existien multitud d'Alemanyes a Europa i un ideal compartit per alguns poderosos líders: la unificació.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
El conegut com a primer Reich (imperi) alemany va ser el Sacre Imperi Romanogermànic, que va existir des del 962 fins al 1806. Des del segle XV va quedar en mans de la dinastia dels Habsburg (casa d'Àustria). Era una monarquia electiva, formada per una confederació d'estats independents, cadascun amb el seu propi govern. En un principi el nom era simplement Sacre Imperi Romà, hereu de l'Imperi Carolingi. Després evolucionaria a Sacre Imperi de la Nació Alemanya. Més modernament ha fet fortuna el nom de Sacre Imperi Romanogermànic. Malgrat el poti-poti de nacions i llengües, els estats germànics o alemanys eren els més prominents de l'imperi.
El Sacre Imperi Romà va ser fundat per Otó I el Gran, rei d'Alemanya (abans anomenada França Oriental). Otó va unir els seus territoris amb la meitat nord d'Itàlia i va ser coronat emperador pel papa Joan XII. Els seus estats membres (al voltant de 300) podien ser principats, ducats o ciutats lliures, i tenien diferents cultures, idiomes i sistemes legals. La figura de l'emperador sempre va ser feble. Tot i això, l'imperi duraria gairebé nou segles.
 | |
|
El Sacre Imperi Romà va entrar en decadència al segle XVI, amb l'aparició de la Reforma Protestant. La reforma va dividir els territoris entre catòlics i protestants, i va debilitar més el poder de l'emperador. Finalment, l'imperi es va dissoldre el 1806 després de perdre contra els francesos napoleònics a la batalla d'Austerlitz.
Aleshores, Napoleó va crear la Confederació del Rin, amb la capital a Frankfurt. Aquest nou estat aplegaria més d'una trentena d'entitats entre ducats, principats, regnes i ciutats lliures.
Àustria, nascuda com a ducat el 1156, passaria a ser arxiducat i el 1804 es convertiria en imperi. Prússia va néixer com a regne també dins del Sacre Imperi Romà, però molt més tard, l'any 1701. Totes dues entitats de base alemanya quedarien fora de la Confederació del Rin.
La Confederació es va fundar com una aliança militar amb l'Imperi Francès de Napoleó. Arran de la derrota francesa a la batalla de Leipzig el 1813 contra una coalició formada per Rússia, Àustria, Prússia i Suècia, la Confederació se n'aniria en orris. Poc després, les aventures de Napoleó també arribarien a la seva fi amb la derrota de Waterloo el 18 de juny de 1815.
De seguida es va crear la Confederació Alemanya, que en aquest cas aplegava també Prússia i Àustria. Durant els anys següents, Prússia es va enfortir molt més que Àustria i la rivalitat entre tots dos no deixaria de créixer. A més, es produirien tot un seguit de revolucions liberals per intentar enderrocar l'Antic Règim i deixar enrere l'absolutisme i les velles aristocràcies. L'objectiu era avançar cap a una societat més moderna i democràtica liderada per la burgesia industrial. Bàsicament, era continuar amb els ideals de la Revolució Francesa, però sense estar sotmesos als francesos com havia passat a l'època de Napoleó.
Encara que els membres de la Confederació Alemanya mantenien la seva independència, l'objectiu era avançar cap a una unitat mercantil i política, però la rivalitat entre austríacs i prussians ho va impedir. Acabarien enfrontats al camp de batalla a la Guerra Austroprussiana, amb la victòria final de Prússia. La confederació es va dissoldre el 1866.
Històricament, els austríacs havien estat considerats alemanys, i fins i tot ells mateixos s'identificaven així. De fet, parlaven i encara avui parlen la mateixa llengua. Però aquesta percepció identitària començaria a canviar, sobretot des del punt de vista austríac.
 |
| Prússia dins la Confederació Alemanya |
L'acord de pau que es va assolir amb la fi de la Guerra Austroprussiana, la Pau de Praga, va permetre que Àustria es mantingués viva formant amb Hongria una nova entitat l'any 1867: l'Imperi Austrohongarès, una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria. En realitat, tant Àustria com Hongria actuaven de forma independent en els seus respectius territoris i només compartien finances, exèrcit i política exterior. Viena i Budapest n'eren les capitals.
Per contra, el 1867 Prússia també va crear un nou estat: la Confederació Alemanya del Nord, amb la capital a Berlín. Liderada per Otto von Bismarck, comptava amb un parlament nacional, el Reichstag, i un Consell Federal format per representants de tots els estats constituents, sempre intentant funcionar com un estat centralitzat. Després de guanyar a França diversos territoris a la Guerra Francoprussiana (1870-1871) i aconseguir l'adhesió dels estats alemanys del sud, es va crear l'Imperi Alemany, el segon Reich. Guillem I, de la històrica família Hohenzollern i que ja regnava a Prússia, es va convertir en kàiser (emperador). Pel que fa a Bismarck, seria cap de govern ocupant el càrrec de canceller imperial.
 |
| Otto von Bismarck |
 |
| Prússia dins l'Imperi Alemany |
Després de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), en què Alemanya va perdre, tant l'Imperi Alemany com l'Imperi Austrohongarès es van dissoldre. El 1919, a Alemanya es va establir la República de Weimar, una democràcia parlamentària. La República de Weimar va ser un període de gran inestabilitat política i econòmica, amb una gran rancúnia per la derrota a la Gran Guerra i les sancions posteriors. Així que el 1933 el partit nazi va arribar al poder i va instaurar un règim totalitari (el tercer Reich) que acabaria provocant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Amb la derrota d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial, el país va ser dividit en dos estats: la República Federal d'Alemanya (RFA) a l'oest, sota control occidental i capitalista; i la República Democràtica Alemanya (RDA) a l'est, sota control de la Rússia comunista. La capital, Berlín, també seria dividida en dos.
 |
| Divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial |
Amb la caiguda del mur de Berlín l'any 1989, Alemanya va iniciar els passos fins a reunificar-se finalment el 3 d'octubre de 1990. Així es va convertir en un estat unit fins al dia d'avui, mentre que Àustria continuaria el seu propi camí independent. El somni d'una gran Alemanya que integrés també Àustria de forma definitiva mai es va poder complir.
