L'accident nuclear de Txernòbil
L'accident nuclear de Txernòbil és considerat el pitjor de la història. Va posar en perill milions de persones i va ocasionar un desastre mediambiental sense precedents.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
La central nuclear es troba a Ucraïna, a 18 km al nord-est de la ciutat de Txernòbil, de la qual rep el nom, a 16 km de la frontera amb Bielorússia i a 110 km al nord de Kíiv, la capital del país. Tenia quatre reactors en funcionament i dos en construcció. A només 4 km hi havia la ciutat de Prípiat, que acollia els treballadors i les seves famílies. Aquesta ciutat es va començar a construir el 1970 amb un disseny agradable, modern i amb totes les comoditats. Amb el temps, va atraure nous residents aliens a la central fins a arribar a una població de gairebé 50.000 habitants.
Els reactors de la central eren del model RBMK i presentaven diverses fallades de seguretat i errors de disseny. Aquest model només ha funcionat en l'antiga Unió Soviètica, a la qual Ucraïna pertanyia. A sobre, no hi havia en aquella època cap sistema independent d'inspecció que pogués regular la seguretat de les centrals.
El 26 d'abril de 1986, els responsables de la central de Txernòbil van insistir en fer una prova de seguretat que va ser portada al límit i que va provocar el sobreescalfament del combustible d'urani del reactor número 4. La mancança d'un sistema de seguretat adient per fer aquestes proves i la imprudència dels responsables van ocasionar l'explosió del reactor. La temperatura a dins va assolir els 4.650 °C, gairebé la temperatura de la superfície del Sol.
A l'1:23 hores la coberta del reactor, que pesava 1.200 tones, va saltar pels aires deixant el nucli a la vista. Una segona explosió va causar una gran resplendor i una enorme columna de fum radioactiu. El reactor no comptava amb una estructura de contenció en cas d'accident i elements radioactius com el iode, estronci i cesi es van escampar per tot arreu. Aquests elements emeten partícules beta i gamma que tenen la capacitat de causar danys als teixits i cèl·lules del cos. Això pot provocar diferents efectes negatius segons el grau d'exposició. Una simple dosi baixa ja podria augmentar el risc de càncer a llarg termini. Exposicions més prolongades i intenses podrien causar greus malalties a curt termini o fins i tot la mort al cap d'unes hores o dies.
A dins del reactor es va generar un incendi que va durar 10 dies, fet que agreujava l'abast de la radiació. La quantitat de materials radioactius alliberada va ser 400 vegades més gran que l'alliberada per la bomba atòmica d'Hiroshima. Bona part de les partícules radioactives es van posar en tota mena d'objectes i superfícies del voltant de la central.
 |
| Així va quedar el reactor 4 |
Les autoritats russes, amb Gorbatxov al capdavant, van amagar al món la veritat de l'accident tot el que van poder. Però dos dies després del desastre, la central nuclear de Forsmark (Suècia) va detectar radiació inusual a l'ambient. Els operaris no van trobar cap fuita a la central i un anàlisi de les partícules els va permetre descobrir que eren específiques de les centrals soviètiques. Un cop escampada la notícia, ja a la nit, l'URSS va admetre públicament l'accident.
Una trentena de persones van morir en qüestió d'hores o dies després de l'explosió del reactor 4 de Txernòbil per l'enorme radiació absorbida. Eren treballadors de la central i sobretot bombers i membres dels serveis d'emergència que havien fet les primeres tasques d'ajuda.
Els 50.000 habitants de Prípiat van ser evacuats 36 hores després de l'accident. No van poder endur-se cap pertinença ni cap mascota. Se sap de gossos que van córrer darrere dels autobusos força estona perseguint els seus amos. Durant les següents setmanes, es van evacuar 67.000 persones més que vivien a la regió contaminada i es va crear una zona d'exclusió d'uns 30 km de radi al voltant de la central.
 |
| Vista actual de Prípiat menjada per la natura; al fons a l'esquerra, Txernòbil. |
Unes 600.000 persones, la majoria voluntàries, van ajudar en les tasques de neteja i descontaminació durant els mesos següents. Molts d'ells no sabien exactament a què s'enfrontaven. Van rebre el nom de liquidadors, ja que el nom oficial de la iniciativa era "liquidació de les conseqüències de l'accident de Txernòbil". Com que les partícules radioactives són invisibles i no es poden destruir, només podien enterrar els objectes portadors o intentar segellar-los d'alguna manera. En alguns casos, s'aixecaven les primeres capes de la superfície de camins i camps que, juntament amb els objectes contaminats, acabaven en abocadors subterranis o en contenidors segurs.
Per tal de retirar la runa radioactiva de dalt dels edificis situats al costat del reactor 4, els liquidadors només hi podien treballar 90 segons per evitar una contaminació excessiva. Agafaven els residus que podien i els llençaven a dins del nucli, amb la idea que després es tapés de forma hermètica. Un liquidador només podia fer aquesta feina una vegada. Els uniformes eren improvisats, amb màscara, respirador i un vestit de goma amb planxes de plom enganxades de forma casolana.
 |
| Liquidadors treballant a dalt d'un edifici al costat del reactor 4 |
Uns 400 miners van excavar sota la central un túnel per bombar al nucli nitrogen líquid i refredar el combustible nuclear. Però el túnel mai es va fer servir perquè el combustible es va refredar per si sol abans de causar més mal. A més, durant dies desenes d'helicòpters van llençar al nucli 4.500 tones de plom, sorra, argila i altres materials per intentar sufocar les flames i absorbir les partícules radioactives.
Amb tot, durant els dies següents a l'accident, un enorme núvol radioactiu va travessar bona part d'Europa. En alguns països, com Itàlia i França, es va recomanar no sortir de casa, no exposar-se a l'aire exterior massa temps i fins i tot no menjar fruita ni verdura, per si estiguessin contaminades. Al Regne Unit també es va prohibir beure llet. Però sembla que la contaminació no va arribar a afectar la majoria de la població i el núvol es va acabar dissipant.
 |
 |
| Núvol radioactiu originat a Txernòbil que va travessar Europa |
Hi ha polèmica amb les dades reals de víctimes a mitjà i llarg termini. Malgrat el ball de xifres, que va de milers a desenes de milers, se sap que un nombre indeterminat de liquidadors i persones evacuades va morir en qüestió de setmanes o mesos per causa del síndrome d'irradiació aguda, i que d'altres van patir amb el temps greus malalties amb percentatges que superen àmpliament la mitjana. Durant els mesos i anys següents, els casos de deformacions en nadons i de càncer en nens i adolescents es van disparar a Ucraïna i Bielorússia.
L'empremta emocional, però, seria especialment dura. Desenes de milers de desplaçats van viure amb la incertesa de no saber si patirien alguna greu malaltia per causa de la radiació. Milers de futures mares no sabien si tindrien un fill sa. I molta gent atemorida va tenir vides totalment inestables per causa de la càrrega psicològica que portaven a sobre.
La ciutat de Prípiat és des d'aleshores una ciutat fantasma que ha estat saquejada per vàndals, i encara hi ha una gran zona d'exclusió amb el pas molt restringit. Malgrat el perill que hi havia per a éssers humans, alguns dels evacuats van tornar a casa seva al cap d'uns mesos. Unes 400 persones, generalment grans, hi viuen avui dia. La natura s'ha apoderat de tot i els animals, que conviuen amb la radiació present, són els reis de la zona gràcies a l'escassa presència humana. En diversos casos s'han trobat anomalies genètiques en certes espècies, però, curiosament, la regió s'ha convertit en una de les majors reserves naturals d'Europa, amb multitud d'espècies de tota mena.
Algunes imatges actuals de Prípiat:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Després del desastre del reactor 4 el 1986, els altres tres reactors de la central van continuar funcionant sota unes estrictes mesures de seguretat. El 1991 una de les turbines del reactor 2 es va incendiar sense arribar a més. Però l'ensurt va ser tal que el reactor es va tancar. El 1996 es va tancar el reactor 1 i dos anys després van començar les tasques de manteniment del sarcòfag que s'havia construït per cobrir les restes del reactor 4. Finalment, l'últim reactor, el 3, deixaria de funcionar l'any 2000. El primer sarcòfag va ser substituït al novembre del 2016 per una nova estructura més segura de 30.000 tones. Es creu que durarà més d'un segle fins que hi hagi risc de danys.
 |
| Vista de la central de Txernòbil amb el nou sarcòfag i la ciutat de Prípiat al fons |
 |
| Instal·lacions de Txernòbil |
Encara avui les instal·lacions necessiten personal constant per continuar fent tasques de neteja, manteniment i investigació. Hi treballen operaris, científics, tècnics, cuiners, metges i membres de la guàrdia nacional.
Des del 2010 s'han organitzat a la regió afectada multitud de visites turístiques amb preus que van dels 100 als 150 euros per dia. Els principals camins i zones de visita s'han netejat curosament i el risc de contaminació és mínim. Això sí, s'adverteix de no tocar cap objecte, vegetació o animal, i està totalment prohibit sortir de la ruta i endinsar-se al camp o al bosc. Avui dia encara queda prop d'un 10% del material radioactiu expulsat el 1986. Malgrat això, una visita respectant les indicacions i mesures de seguretat no implica riscos per als humans.
Informació relacionada
Informació extra
Sèrie recomanada
