El mur de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial, Europa va quedar dividida en dos blocs, un capitalista i l'altre comunista. Alemanya i la seva capital Berlín, també.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Quan Alemanya es va rendir, les principals potències aliades (Estats Units, Regne Unit, França i la Unió Soviètica) van decidir dividir el país en quatre zones autònomes d'ocupació, cada zona sota l'administració d'una d'elles. Com que Berlín estava a la regió soviètica, també es va dividir en quatre zones.
El 23 de maig de 1949, les zones ocupades pels països occidentals es van unir per fundar la República Federal d'Alemanya (RFA) o Alemanya Occidental. El 7 d'octubre del mateix any, l'URSS va respondre fundant la República Democràtica d'Alemanya (RDA) o Alemanya Oriental. En el cas de la capital, Berlín, la secció pertanyent a la RFA va quedar totalment envoltada per territori de la RDA.
 |
| Divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial |
Els primers anys de la divisió van estar plens de tensions entre totes dues parts, però sense arribar a un conflicte obert. Gràcies a l'ajuda dels Estats Units per mitjà del Pla Marshall l'Alemanya i el Berlín occidental es van recuperar ràpidament en sentit econòmic.
En Alemanya Occidental hi havia llibertat de moviment i la gent podia expressar sense problema les seves opinions. En canvi, en Alemanya Oriental hi havia regles molt estrictes i un únic partit polític. Absolutament tot estava controlat per la policia secreta, la Stasi. Aquesta policia no només controlava la gent que vivia al costat comunista, sinó que també va espiar fins al 80% dels policies que servien a la part occidental.
Prop de mig milió de persones passaven cada dia la frontera en totes dues direccions, fet que facilitava comparar la vida d'un lloc amb la vida de l'altre. Es creu que entre 1949 i 1961 al voltant de 2,7 milions de persones van abandonar Alemanya Oriental per anar a viure a Alemanya Occidental. La meitat d'ells eren joves de menys de 25 anys.
El 1961 les autoritats comunistes van ordenar la construcció d'un mur que separés una banda de l'altra per tal d'evitar que la gent travessés la frontera. La nit del 13 d'agost, milers de soldats comunistes es van posicionar a la frontera per custodiar-la mentre els operaris col·locaven una línia de rotlles de filferro i tanques metàl·liques. Els berlinesos van veure de bon matí com de sobte no podien tornar a estar amb amics i familiars de l'altra banda. Tampoc podien anar a treballar si la feina era a l'altre costat. Centenars de carrers i places van quedar dividits. Durant els anys següents, la línia fronterera es va millorar i fortificar.
 |
El mur que travessava la capital tenia 43 km de llarg i 8 passos fronterers. Només amb la documentació necessària, que estava a l'abast d'uns pocs, es podia passar a l'altra banda. Amb el temps, es va transformar en una doble línia fronterera amb un pas de vigilància enmig, mines, tanques electrificades i torres de vigilància. Milers de policies i soldats estaven a l'aguait de disparar qualsevol que intentés il·legalment travessar la frontera.
 |
| Representació de la línia fronterera que travessava Berlín en la dècada de 1970 |
Ara bé, no només la ciutat estava dividida per un mur. Berlín occidental estava envoltada per 112 km de tanques que la separaven de la resta d'Alemanya Oriental. Així es convertia en una illa capitalista aïllada enmig d'un estat comunista. Això va requerir dures negociacions per permetre que aquests berlinesos poguessin viatjar lliurement a la resta d'Alemanya Occidental per quatre carreteres d'Alemanya Oriental. Aquestes carreteres estaven totalment aïllades i tancades als marges. Cap alemany oriental hi podia entrar. També es van acordar tres rutes aèries per connectar Berlín occidental amb la resta del país.
Però, a principis de la dècada de 1980 la Unió Soviètica patia de valent. Arrossegava una crisi política i econòmica que feia trontollar tot el sistema. El 1985 Gorbatxov es va convertir en secretari general del Partit Comunista i va engegar un dràstic programa de reformes per intentar salvar els mobles. La idea era obrir l'economia, posar fi a la corrupció i acostar-se a les polítiques d'occident. Un terratrèmol en tota regla.
La nova manera de fer a Rússia va agradar, i molt, als països satèl·lit de Moscou, com Alemanya Oriental. Centenars de milers de persones van començar a manifestar-se sense por demanant reformes democràtiques i la caiguda del mur. El 9 de novembre de 1989 el portaveu d'Alemanya Oriental, Guenter Schabowski, va anunciar el final de les restriccions de viatge per als ciutadans de la RDA. En plena nit milers de berlinesos de totes dues bandes van anar cap al mur per travessar-lo i enderrocar-lo amb les eines que tenien a l'abast. Cap policia ni soldat va gosar detenir o disparar algú. L'alegria es va desfermar. Molts no s'ho podien creure.
 |
| Milers de persones van enfilar-se al mur o van intentar enderrocar-lo |
Entre 1961 i 1989 es creu que més de 100.000 persones van intentar escapar d'Alemanya Oriental. Unes 5.000 ho van aconseguir. Unes 200 van morir en l'intent.
Amb el mur caigut, els alemanys orientals van descobrir les televisions a color i molts béns de consum que per a ells eren un somni. També van gaudir de la pau i tranquil·litat de no estar sota la vigilància estricta de la Stasi. Els 350.000 soldats soviètics que hi havia van ser retornats a casa.
El 3 d'octubre de 1990 Alemanya era reunificada oficialment. Però, tot i que avui és un estat ric i modern, encara hi ha notables diferències socials i econòmiques entre la part oriental i la part occidental.
Al desembre de 1991 la Unió Soviètica seria dissolta i nous estats en sorgirien amb total independència de Moscou.
