La divisió de Corea
Durant segles, la península de Corea estava formada per una sola nació i ètnia amb cultura i llengua comunes. Però tot va canviar a partir de 1945.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
BREU HISTÒRIA DE COREA
La dinastia de Goryeo o Koryo, origen del nom de Corea, va unificar la península l'any 936. El nom d'aquesta dinastia prové d'un dels tres regnes antics: Goguryeo. Els altres eren Baekje i Silla.
Goryeo va viure l'edat d'or del budisme i grans avanços a l'art. Els comerciants coreans arribaven a zones tan allunyades com el Pròxim Orient i la ceràmica era lloada per les dinasties xineses. El 1377 un llibre budista coreà va ser el primer de la història imprès amb tipus mòbils metàl·lics, fet que demostra que era un país força avançat. La dinastia regnaria fins al 1392. Després d'un cop d'estat, la dinastia Joseon agafaria el poder i donaria al confucianisme un paper molt rellevant. Aquesta dinastia acabaria sent vassalla de la dinastia Ming de la Xina.
Entre 1592 i 1598 el Japó va voler travessar Corea per envair la Xina i, com que els coreans s'hi van negar, va esclatar la guerra. L'almirall coreà Yi Sun-sin hi va destacar guanyant nombroses batalles, i encara avui és considerat un dels millors comandants navals de la història, a més de ser un heroi nacional. Gràcies a ell, el Japó seria vençut.
Amb el temps, Corea es va convertir en un país molt conservador i tancat, sobretot pel que fa a les relacions amb occident. El 1871 els Estats Units hi van enviar una expedició diplomàtica per convèncer-los d'establir tractes comercials i polítics, però l'expedició va acabar provocant un conflicte armat. El 1882 s'aconseguiria per fi arribar a un acord.
Corea quedaria immersa en diferents guerres que implicaven Rússia, la Xina i el Japó fins acabar sota la influència directa d'aquest últim. El 1910 el Japó es va annexionar Corea i la dinastia Joseon va finalitzar. Durant el domini japonès, la llengua i cultura coreanes van ser perseguides i els coreans van ser brutalment reprimits. Quan el Japó es va rendir el 1945, acabant la Segona Guerra Mundial, Corea va quedar en mans dels aliats, i els Estats Units i la Unió Soviètica se la van repartir.
L'ORIGEN DEL CONFLICTE MODERN
El 1948 es van crear a Corea dos països ideològicament oposats separats pel paral·lel 38: la República de Corea (Corea del Sud) i la República Democràtica de Corea (Corea del Nord). Mentre que el nord agafava el camí comunista influenciat per la Unió Soviètica, el sud es deixava enamorar pel capitalisme fomentat pels Estats Units. El primer ministre del nord seria Kim Il-sung, l'avi de Kim Jong-un; i el primer president del sud seria Syngman Rhee. Malgrat que la idea en un principi era reunificar el país en pocs anys, la polarització ideològica ho va fer impossible.
El 25 de juny de 1950, Corea del Nord, amb el suport logístic de la Unió Soviètica i la Xina, va envair el sud amb l'objectiu de reunificar la península sota el seu règim comunista. I gairebé ho va aconseguir. En dos mesos l'havia conquerit tota llevat de la ciutat de Busan i la seva rodalia. Però, el sud, amb l'ajuda dels Estats Units i l'ONU, va llençar una contraofensiva que faria replegar les tropes comunistes fins a dues petites regions del nord.
 |
| Una nena coreana amb el seu germà petit caminant al costat d'un tanc dels Estats Units |
 |
| Una família de refugiats coreans |
Amb la situació capgirada arribava el moment de l'entrada en escena de la Xina. Va enviar a Corea entre 1 i 3 milions de soldats, cosa que va equilibrar les forces i va desplaçar la línia del front a prop del paral·lel 38. Al juliol de 1951 el conflicte estava estancat i es van iniciar converses de pau.
Mentre que la Xina i la Unió Soviètica volien deixar la frontera al mateix paral·lel 38, els Estats Units i aliats demanaven respectar la línia de front, que els donava unes desenes de quilòmetres més. A més, els comunistes exigien la repatriació de tots els presoners de guerra, mentre que els capitalistes proposaven que cadascun d'ells decidís si tornar o no al nord. La situació va quedar encallada fins al 1953, poc després de la presa de poder del nou president estatunidenc Eisenhower i de la mort del president rus Stalin.
Finalment, i després de moltes negociacions, el 27 de juliol de 1953 Corea del Nord, la Xina i els Estats Units van signar un armistici, que equivalia al final de les hostilitats i al principi d'un acord de pau definitiva. Corea del Sud, en canvi, es negaria a signar-lo.
 |
| Divisió de Corea |
Malgrat la negativa de Corea del Sud, les condicions de l'armistici es van aplicar per a tothom i tothom les va respectar, no sense tensions puntuals. Es va crear una zona desmilitaritzada de 4 km d'amplada prenent com a referència el paral·lel 38. Ara bé, tot servia com una solució temporal fins a l'arribada de l'acord oficial de pau.
Com que la pau oficial mai es va aconseguir, tècnicament les dues Corees encara estan en guerra i reclamen com a seu el territori de l'altre. El context de la Guerra Freda va afavorir mantenir la situació tal com estava per culpa de la desconfiança mútua entre comunistes i capitalistes.
Per motius estratègics i de seguretat, cap de les potències que van formar part del conflicte han estat gaire actives a l'hora de fomentar un acord de pau definitiu. Els Estats Units encara mantenen tropes a Corea del Sud que serveixen, a més, per garantir la seva presència militar a l'Àsia Oriental.
Es creu que a la Guerra de Corea (1950-1953) hi van morir entre 4 i 6 milions de persones, dels quals uns 2 o 3 milions eren civils. Es calcula que el 15% de la població de Corea del Nord va morir durant el conflicte.
Informació relacionada
Informació extra
