Curiositats sobre Urà
Urà va ser el primer planeta trobat gràcies a l'ajuda d'un telescopi. Aquest gran desconegut compta amb nombroses curiositats que ens deixaran embadalits.
 |
Va ser William Herschel, un britànic aficionat a l'astronomia, qui el va descobrir el 1781. Encara que abans d'ell alguns l'havien observat, com Galileu, es pensava que era una simple estrella. Gràcies al seu telescopi de gran augment, construït per ell mateix, Herschel va poder confirmar que era un planeta, el sisè que es coneixia. Fins aleshores només se n'havien documentat cinc que són els visibles des de casa nostra a simple vista: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn.
El nom d'Urà va ser acordat l'any 1850 per la comunitat científica, seguint la tendència mitològica de la resta. Urà era el déu grec del cel, el primer governant de l'univers. Aquest planeta només és visible a simple vista des de la Terra en casos excepcionals, encara que no és prou brillant per poder diferenciar-lo fàcilment d'una estrella. Per aquesta raó, només es va saber de la seva existència gràcies a un potent telescopi.
Urà té bàsicament un nucli rocós, un mantell gelat d'aigua, amoníac i metà, i un embolcall de gasos. Aquest embolcall o atmosfera està compost principalment d'hidrogen i heli amb traces d'altres elements. Aquesta barreja li dona el color blau clar tan característic. Segons les observacions, durant algunes èpoques de l'any l'atmosfera pot contenir núvols dinàmics moguts per vents de 900 km/h.
Tot i que Neptú es troba més lluny del Sol que Urà, es creu que aquest últim és més fred, amb mínimes que poden arribar als -224 ⁰C. Tots dos són els planetes més freds del sistema solar amb temperatures mitjanes que cauen per sota dels -200 ºC.
L'enorme quantitat de gel que hi ha al mantell fa que més que un gegant gasós sigui considerat un gegant de gel, de la mateixa manera que li passa a Neptú. A més, tots dos tenen un nucli rocós a diferència de Júpiter i Saturn, els clàssics gegants gasosos.
L'estructura i composició d'Urà és molt similar a la de Neptú. Però la diferència de color, sent Neptú una mica més blavós, es creu que és perquè Urà té unes capes atmosfèriques més denses que el seu veí i menys quantitat de metà. Però Neptú no tindria aquest blau intens que hem vist tradicionalment en fotos, ja que cal recordar que les imatges que ens han arribat solen estar molt saturades.
Urà és l'únic planeta amb un equador gairebé en angle recte respecte la seva òrbita. Això vol dir que gira tombat. Aquesta inclinació tan exagerada fa que tingui dues estacions de gran durada, de més de 40 anys de llum solar (estiu) i 40 anys de foscor total (hivern). La seva rotació és, com en el cas de Venus, d'oest a est, a l'inrevés que la Terra i la resta de planetes.
Envoltant Urà hi ha un sistema d'anells que es pot situar a mig camí entre sistemes més complexos (com els anells de Saturn) i de més simples (com els de Júpiter i Neptú). Són 13 anells diferents, en general opacs i de pocs quilòmetres d'amplada.
El nombre de satèl·lits d'Urà és de 27. Es creu que totes les llunes interiors són aglomerats de roca gelada i en menor proporció de diòxid de carboni i amoníac, mentre que la composició de les llunes exteriors encara és desconeguda i es creu que són asteroides capturats pel camp gravitatori del planeta. El més gros és Titània, amb 1.578 km de diàmetre, i els més petits poden tenir tan sols entre 10 i 20 km de diàmetre, com Ferran, Margarida, Francesc, Mab i Cupido.
DADES BÀSIQUES de Urà
Diàmetre
51.118 km
Llunes
27
Periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol)
18,375518 UA *
2.748.938.365 km
Afeli (punt de l'òrbita més llunyà al Sol)
20,083305 UA
3.004.419.664 km
Període de l'òrbita (temps a fer la volta al Sol)
84 anys i 6 dies terrestres
Període de rotació (temps a girar sobre si mateix)
17 hores i 14 minuts terrestres
Temperatura mitjana
-205 °C
Velocitat mitjana
24.516 km/h
* Una unitat astronòmica (UA) equival a 149.597.870,700 quilòmetres, la distància mitjana entre el Sol i la Terra.
