Curiositats sobre Plutó
No és un planeta, o sí. Bé, no està catalogat com els vuit planetes clàssics dels sistema solar, però reuneix les característiques oficials per ser un planeta, en aquest cas, un planeta nan. El descobrim?
 |
Oficialment, un planeta ha de tenir tres característiques concretes:
- Sense ser una estrella ni el satèl·lit d'un planeta ha de descriure una òrbita al voltant d'una estrella.
- La seva massa ha de ser suficient per assolir l'equilibri hidroestàtic, és a dir, prendre forma esfèrica.
- Ha de tenir el seu veïnat net d'altres cossos celestes clarament similars.
Com que Plutó no compleix amb el tercer requisit, des del 2006 no és considerat ben bé un planeta, sinó un planeta nan, que és una categoria diferent.
Plutó va ser descobert el 1930 pel Lowell Observatory. Va causar un gran furor i de seguida es va començar a buscar un nom. Una nena britànica anomenada Venetia Burney va proposar el nom de Plutó, que arribaria a l'observatori per mitjà de l'avi de la bibliotecària de la seva escola. El nom va agradar i es va fer oficial. A la mitologia grega Plutó era el sobrenom d'Hades, el déu de l'inframon. Li deien així per tal de no provocar la seva ira.
És més petit que la Lluna i es creu que probablement té un nucli rocós envoltat per un mantell de gel d'aigua. La seva superfície està coberta de gels de metà i gebre de nitrogen. Compta amb muntanyes tan altes com les Rocoses d'Amèrica del Nord, a més de valls, planes i una glacera amb forma de cor.
Plutó té una atmosfera prima composta principalment de nitrogen, metà i monòxid de carboni que a causa de la llunyania del Sol es troba congelada. A l'equador, les temperatures poden baixar fins a -240 °C. Un dia a Plutó equival a poc més de sis a la Terra i un any equival a 248 anys terrestres.
El color de Plutó vist des de l'espai és principalment marró vermellós. Sembla que la raó són les molècules d'hidrocarburs que es formen quan els rajos còsmics i la llum ultraviolada solar interactuen amb el metà de l'atmosfera i de la superfície.
Al voltant hi ha almenys cinc llunes, de les quals la més grossa és Caront, que fa una mica més de la meitat de Plutó. Aquest satèl·lit en realitat no es comporta com a tal, perquè no és que giri al voltant de Plutó atret per la seva massa, sinó que tots dos giren al voltant d'un centre gravitacional comú. Per això a vegades se'n parla d'un sistema binari de planetes nans i també per aquest motiu Plutó no pot ser considerat un planeta com els vuit dels sistema solar.
Per acabar, Plutó està tan lluny que la llum solar triga cinc dies a arribar-hi (a la Terra triga uns vuit minuts). Es troba generalment a l'anomenat cinturó de Kuiper, un enorme anell més enllà de Neptú que envolta el nostre sistema solar com si fos una frontera i que està compost d'innombrables objectes gelats. I dic generalment perquè la seva òrbita és tan el·líptica que dels 248 anys que triga a fer la volta al Sol 20 els passa més a prop de l'estrella que Neptú i, per tant, durant aquest temps està situat fora del cinturó de Kuiper. A més, té una òrbita molt inclinada en comparació a la dels altres planetes, cosa que fa que sigui impossible que pugui topar amb Neptú.
DADES BÀSIQUES de Plutó
Diàmetre
2.376 km
Llunes
4 o 5 si comptem Caront
Periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol)
29,658 UA *
4.436.773.649 km
Afeli (punt de l'òrbita més llunyà al Sol)
49,305 UA
7.375.923.014 km
Període de l'òrbita (temps a fer la volta al Sol)
248 anys i 197 dies terrestres
Període de rotació (temps a girar sobre si mateix)
6 dies i 9 hores terrestres
Temperatura mitjana
-229 °C
Velocitat mitjana
16.920 km/h
* Una unitat astronòmica (UA) equival a 149.597.870,700 quilòmetres, la distància mitjana entre el Sol i la Terra.
 |
