Curiositats sobre la Terra
Sens dubte, el nostre planeta és únic! Té les característiques ideals per acollir vida i per donar-nos autèntiques meravelles en forma d'animals, paisatges, etc. Vegem les seves curiositats més destacades.
 |
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
La Terra és el cinquè planeta més gros del sistema solar i el més gros dels anomenats planetes rocosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart). És l'únic amb aigua en estat líquid a la seva superfície. Es troba de mitjana a uns 150 milions de quilòmetres del Sol, cosa que fa que la llum solar trigui 8 minuts a arribar-nos. Té una inclinació de 23,5º que permet que hi hagi estacions amb temperatures i climes diferents segons l'època de l'any. Triga 365 dies, 6 hores i 9 minuts en fer una volta al Sol a una velocitat de 107.280 km/h (velocitat de rotació) i 23 hores i 56 minuts en fer un gir sobre si mateixa a una velocitat d'uns 1.670 km/h (velocitat de translació). En realitat la Terra no és ben bé un cercle o una rodona perfecta. A l'equador és una mica més ampla que als pols, com si estigués un poc aixafada.
.png) |
 |
La Terra té un únic satèl·lit: la Lluna. Es troba a una mitjana de 384.000 km de distància. La seva òrbita el·líptica fa variar aquesta distància arribant a un mínim de 363.000 km i un màxim de 405.500 km. La Lluna exerceix una forta influència sobre el medi ambient de la Terra, perquè causa les marees, que afecten els corrents marins, i estabilitza l'eix de rotació terrestre, cosa essencial per poder mantenir el cicle de les estacions.
 |
Les estacions de l'hemisferi nord sempre són oposades a les de l'hemisferi sud. Si a Barcelona és estiu, a Buenos Aires és hivern. La inclinació de l'eix de la Terra, juntament amb la variació de distància respecte al Sol, no només permet que hi hagi estacions amb diferents temperatures i climes, sinó que també causa els famosos equinoccis i solsticis.
L'equinocci es produeix quan el sol es troba directament sobre la línia de l'equador, de manera que el dia i la nit a tots dos hemisferis tenen la mateixa durada, tot i que sempre el dia és una miqueta més llarg. Malgrat la inclinació de la Terra, la posició que agafa mentre gira al voltant del Sol permet que passi això dues vegades a l'any, al març i al setembre.
El solstici és el moment de l'any en què es produeix la diferència més gran de durada entre el dia i la nit. En un hemisferi del planeta es produeix el dia més llarg de l'any, fet que marca l'inici de l'estiu. Alhora, a l'hemisferi oposat es produeix la nit més llarga de l'any, cosa que marca l'inici de l'hivern. Els dos solsticis tenen lloc al juny i al desembre.
Encara que a l'hemisferi nord és estiu quan la Terra es troba més lluny del Sol, no és la distància el factor que genera més altes temperatures, sinó la perpendicularitat dels rajos del Sol. Quan aquests actuen de forma més directa, la calor del Sol es concentra més a la superfície. I això és el que passa a l'estiu. A més, ja que les regions pròximes a l'equador sempre rebran els rajos més perpendiculars, el seu clima gaudirà de millors temperatures durant tot l'any en comparació amb altres zones del planeta. La inclinació, la rotació i l'òrbita terrestres formen un engranatge perfecte per xalar amb multituds de zones climàtiques diferents.
 |
La inclinació de la Terra fa que durant l'estiu el pol nord quedi totalment exposat al Sol, fet que fa que no hi hagi nits durant un cert temps, mentre que al pol sud, que queda totalment amagat, passa el contrari. A l'hivern, en canvi, l'efecte és l'oposat. Per tant, si ens trobessin tot just al pol nord, viuríem 6 mesos de dia i 6 de nit, i al pol sud seria al revés. Com més ens allunyem dels pols, aquest fenomen es redueix fins a la normalitat de la major part del planeta, que és que en un dia de 24 hores hi hagi hores de dia i hores de nit. Quan els dies no tenen nit, reben el nom de dia polar o sol de mitjanit. I quan els dies passen sempre a les fosques, reben el nom de nit polar.
L'atmosfera de la Terra està composta de nitrogen (77%), oxigen (21%) i traces d'argó, diòxid de carboni i aigua. Les cinc capes principals de l'atmosfera, de la més baixa a la més alta, són la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera i l'exosfera. Aquest embolcall de gasos també ens protegeix del bombardeig diari de runa còsmica i meteoroides. La majoria d'objectes espacials que entren a l'atmosfera s'incendien formant meteors i desapareixen.
 |
El planeta Terra compta amb una escorça terrestre d'entre 5 i 70 km de gruix. Les regions més primes pertanyen a l'escorça oceànica. Aquí hi trobem les plaques tectòniques que causen canvis a la superfície, formació de muntanyes, sismes i volcans.
A sota de l'escorça hi ha un mantell que s'estén fins als 2.900 km i que es divideix en dues parts: una de sòlida i elàstica, i una de líquida i fluida. Es troba a temperatures situades entre els 600 i els 3.500 °C. Com més a prop del nucli, més calor. S'estima que els seus elements més abundants són l'oxigen (44,8%), el magnesi (22,8%), el silici (21,5%), el ferro (5,8%), el calci (2,3%) i l'alumini (2,2%), així com altres elements minoritaris com el sodi i el potassi.
Després del mantell arribem al nucli, la part més profunda del planeta. És un lloc molt calent amb temperatures mitjanes que poden superar els 6.000 °C. Està compost fonamentalment de ferro, amb un 5-10% de níquel i altres elements minoritaris com sofre i oxigen. Aquests materials existeixen en forma líquida a la part exterior del nucli (nucli extern) i més aviat sòlida a la seva zona més interna (nucli intern). El seu diàmetre total seria de gairebé 7.000 km i el nucli intern gira sobre si mateix. Alguns estudis apunten que a dins del nucli intern hi ha a més una bola de ferro pur i molt densa amb uns 650 km de diàmetre, com si fos un segon nucli.
 |
El nucli terrestre genera un camp magnètic que serveix com a cuirassa per protegir-nos dels impactes massius d'energia i radiació que ens arriben del Sol i altres cossos de l'espai. Aquest camp magnètic es genera al nucli i s'estén cap a l'espai formant una regió que coneixem amb el nom de magnetosfera. Podrien dir que el nucli actua com un imant gegantí amb dos pols: el nord i el sud. La magnetosfera és responsable de les precioses aurores boreals i australs. Es creu que cada cert temps (uns quants centenars de milers d'anys) el sentit de gir del nucli s'inverteix de forma sobtada.
El punt més alt a la Terra és la muntanya de l'Everest, un pic de l'Himàlaia que arriba als 8.848 metres sobre el nivell del mar. El primer ascens confirmat de la muntanya va tenir lloc el 29 de maig de 1953 a càrrec del neozelandès Edmund Hillary i el xerpa nepalès Tenzing Norgay.
 |
El punt més baix de la Terra és la mar Morta d'Israel, que arriba a 417 metres per sota del nivell del mar. Aquesta mar és coneguda pel seu alt contingut de sal, que permet als nedadors surar a l'aigua. Tot i el seu nom, és un lloc molt viu, ja que hi podem trobar molts animals com pelicans, alguns tipus de cigonyes, crustacis i una gran quantitat de microorganismes.
.png) |
El punt més baix de la Terra es troba a l'oceà, a la fossa de les Mariannes i se'l coneix com a abisme de Challenger. Té una profunditat de gairebé 11 quilòmetres. L'alta pressió de l'aigua en aquesta àrea fa que sigui molt difícil explorar-la. Sense una nau adient implosionaríem en un tres i no res. El 2012, l'explorador i director de cinema James Cameron es va convertir en la primera persona que hi va baixar en solitari.
La Terra té un 70% de la superfície coberta d'aigua. Concretament, un 2,5% és aigua dolça i la resta és aigua salada. A més, del baix percentatge d'aigua dolça, el 68% és aigua gelada que està als pols.
El nostre planeta consta de diversos cicles fonamentals per a la vida. Per exemple, el cicle de l'aigua comença quan el Sol evapora l'aigua de la superfície i la fa ascendir creant núvols. Els núvols generen pluja en forma de gotes, pedra, aiguaneu o neu. Així l'aigua torna a la superfície i el cicle continua.
 |
La temperatura més alta i fiable registrada va ser de 54,4 °C a la vall de la Mort (Estats Units) a l'agost del 2020. La més baixa registrada va ser de -89,2 °C a Vostok, una base russa a l'Antàrtida, al juliol de 1983, tot i que estudis de fa poc fets amb dades de satèl·lits ens han donat temperatures antàrtiques de -93,2 °C i -98,6 °C al desembre del 2013 i al juliol del 2018, respectivament.
No tenim ni idea de quantes espècies d'animals hi ha al nostre planeta. Això es deu al fet que encara no coneixem moltíssimes d'elles. A més, cada any es descobreixen milers d'espècies noves i moltes altres s'extingeixen. També hi ha poblacions que abans es creia que pertanyien a diferents espècies i després resulta que són de la mateixa. Per acabar, existeix una certa ambigüitat per definir què és realment una espècie. Així que és literalment impossible saber-ne la quantitat amb exactitud.
 |
Amb tot, podríem dir que el nombre d'espècies conegudes al món ronda els dos milions. D'elles, a penes 310.000 són plantes, una mica més de 100.000 són fongs i gairebé 1.500.000 són animals, dels quals fins a dos terços són insectes. Tot i que quan pensem en animals, el primer que ens ve al cap són els mamífers i les aus, la veritat és que no arriben a les 5.500 i 10.000 espècies, respectivament. Ara bé, es pensa que podrien existir en realitat entre 8 i 9 milions d'espècies en total.
I així podríem continuar parlant del nostre planeta durant una llarga estona. Sens dubte, cap planeta del sistema solar s'hi assembla, ni de bon tros. Tot està perfectament disposat per garantir la vida en unes condicions òptimes. La llàstima és el mal que li fa l'ésser humà, que trasbalsa els ecosistemes i climes generant un futur tan incert com esgarrifós.
DADES BÀSIQUES de la Terra
Diàmetre
12.742 km
Llunes
1
Periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol)
0,983291 UA *
147.098.239 km
Afeli (punt de l'òrbita més llunyà al Sol)
1,016713 UA
152.098.099 km
Període de l'òrbita (temps a fer la volta al Sol)
365 dies, 6 hores i 9 minuts
Període de rotació (temps a girar sobre si mateix)
23 hores i 56 minuts
Temperatura mitjana
14,05 °C
Velocitat mitjana
107.280 km/h
* Una unitat astronòmica (UA) equival a 149.597.870,700 quilòmetres, la distància mitjana entre el Sol i la Terra.
