Curiositats sobre Júpiter
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar, on cabrien més de 1.300 Terres. Els seus misteris i curiositats ens deixen bocabadats.
 |
El nom de Júpiter correspon al déu romà principal, equivalent del grec Zeus. Per causa del seu nom, les diverses llunes que s'han anat descobrint al llarg del temps han estat anomenades a partir d'altres éssers de la mitologia grecoromana.
La primera vegada que va ser registrat com a tal va ser al segle VIII a.n.e, segons consta en registres d'astrònoms babilonis que el van observar. Posteriorment, va ser Galileu qui en va fer les primeres observacions detallades amb telescopi l'any 1610.
La massa de Júpiter és tan gran que dobla el total de les masses de la resta de planetes del sistema solar. El seu diàmetre és onze vegades més llarg que la Terra. Igual que passa amb Mercuri, Venus, Mart i Saturn, Júpiter es pot veure a simple vista sense l'ajuda d'un telescopi.
La seva velocitat de rotació és la més ràpida. Un dia no arriba a les 10 hores terrestres. És, per tant, el dia més curt d'un planeta del nostre sistema solar. I un any dura poc més d'onze anys terrestres.
Júpiter emès més energia que la que rep del Sol, perquè compta amb una font de calor interna enorme. La seva atmosfera està composta principalment d'hidrogen i heli, com el Sol. La pressió dins seu és tan alta que l'hidrogen només existeix en un estat metàl·lic fluid. A més, el seu camp magnètic és el més fort en comparació amb la resta de planetes. Pel que fa a la temperatura mitjana, és de -121 °C.
En la seva atmosfera de bandes de colors, hi destaca la Gran Taca Vermella, una gegantina tempesta de més de 300 anys de vida, 16.500 km de llargada, 10.940 km d'amplada i 500 km de profunditat. Aquesta tempesta està alimentada amb dolls atmosfèrics que venen de l'interior i que tenen una longitud d'uns 3.000 km.
Fins ara s'han registrat 95 llunes. Les primeres quatre van ser descobertes per Galileu: Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo. A Io s'han descobert volcans que produeixen columnes de sofre i diòxid de sofre que arriben fins a 500 km per sobre la superfície. És la Lluna més propera a Júpiter i el cos volcànic més actiu del sistema solar. Ganimedes és l'únic satèl·lit que posseeix un camp magnètic propi i és el més gran de tots. Fins i tot supera Mercuri en mida.
Júpiter té anells, tot i que no són tan espectaculars com els de Saturn. A diferència dels anells de Saturn, que estan formats sobretot per gel, els anells de Júpiter es van originar simplement a partir de pols, probablement per causa d'impactes entre asteroides i les seves llunes.
Des de Júpiter en direcció al Sol el primer que trobem no és Mart, sinó el cinturó d'asteroides, que fa de frontera entre els planetes rocosos i els gegants gasosos i gelats.
DADES BÀSIQUES de Júpiter
Diàmetre
142.984 km
Llunes
95
Periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol)
4,950429 UA *
740.573.637 km
Afeli (punt de l'òrbita més llunyà al Sol)
5,458104 UA
816.520.736 km
Període de l'òrbita (temps a fer la volta al Sol)
11 anys i 315 dies terrestres
Període de rotació (temps a girar sobre si mateix)
9 hores i 35 minuts terrestres
Temperatura mitjana
-121 °C
Velocitat mitjana
47.050 km/h
* Una unitat astronòmica (UA) equival a 149.597.870,700 quilòmetres, la distància mitjana entre el Sol i la Terra.
