❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
El Sol és la nostra estrella. Es troba al centre del nostre sistema solar generant una forta atracció que fa que molts objectes orbitin al seu voltant. Aquest és el cas, per exemple, de la
Terra.
La nostra estrella és el cos més gros del sistema solar i representa el 99,8% de la seva massa visible. Aquesta bola de foc gegant i violenta impulsada per reaccions nuclears proporciona l'energia que sosté la vida a la Terra. Està composta d'un 91% d'hidrogen i un 8,9% d'heli. Tot aquest material, en l'estat en què es troba al Sol, l'anomenem plasma.
Per causa dels camps magnètics solars, el plasma de la superfície és expulsat a l'espai en forma d'arcs. Alguns d'aquest arcs són tan grans que per sota hi podria passar
Júpiter. Pel magnetisme també es produeixen taques solars a la superfície que s'acostumen a veure fosques. Poden girar com si fossin huracans i la seva mida pot ser superior a la de la Terra. També s'han detectat impressionants tempestes solars on cabrien fins a 30 Terres i erupcions sobtades d'energia en forma de radiació electromagnètica.
En realitat, tot i que veiem el Sol com una esfera immòbil amb una brillantor constant, a la seva superfície es produeixen contínuament explosions i altres fenòmens violents que causen prominències, fulguracions i emissions de massa. Quan el vent solar, un flux de partícules carregades que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, entra en contacte amb el camp magnètic de la Terra, es produeixen les aurores polars, tant boreals com australs.
El Sol es troba a 150 milions de quilòmetres de nosaltres i la seva llum triga 8 minuts en arribar-nos i un any en recórrer 9,46 bilions de km (un any llum). Si estigués un 5% més a prop nostre, l'aigua terrestre s'evaporaria. En canvi, si estigués un 1% més lluny, la Terra es congelaria.
 |
| Distància entre el Sol i la Terra |
 |
| Distància que recorre la llum solar en un any |
El Sol té un diàmetre de 1.392.000 km, però en realitat és una mida petita en comparació amb altres estrelles conegudes i forma part de la classe de nanes grogues. És només un puntet a l'espai enmig de milers de milions de companyes que habiten la nostra
Via Làctia. Hi ha
estrelles que són milers de vegades més grosses que el Sol. Amb tot, el seu diàmetre és 109 vegades el diàmetre de la Terra i dins seu hi cabrien més d'un milió de planetes com el nostre. L'estrella més propera al Sol és Proxima Centauri, una nana vermella que es troba a poc més de 4 anys llum de distància.
 |
| El Sol comparat amb altres estrelles del sistema solar |
La seva forma és una esfera gairebé perfecta. Hi ha una diferència de només 10 quilòmetres entre el diàmetre polar i equatorial del Sol. Gràcies a l'observació de taques solars i altres fenòmens, sabem que al seu equador fa un gir complet cada 25 dies, mentre que als pols ho fa cada 35 dies. Aquesta és una característica que comparteix amb els gegants gasosos Júpiter i Saturn, que també tenen durades de rotació diferents segons sigui a l'equador o als pols.
El Sol, juntament amb el nostre sistema solar sencer, gira al voltant del centre de la nostra galàxia (Via Làctia) a una velocitat de més de 800.000 km/h. Triga entre 225 i 250 milions d'anys en fer-hi una volta. La distància entre el Sol i el centre galàctic és d'uns 26.000 anys llum.
 |
| La Via Làctia |
La manera que té el Sol de generar energia és per mitjà de la fusió nuclear a dins del nucli. Cada segon, unes 700 milions de tones d'hidrogen es transformen en unes 695.000 tones d'heli i 5 milions de tones en forma de rajos gamma. La seva potència seria d'uns 386.000 milions de megavats.
El Sol està format per diferents capes. La més exterior és la fotosfera, amb temperatures de 6.000 °C, mentre que a l'interior es poden arribar als 15 milions de °C. Si poguéssim extreure un tros del seu nucli, de la mida d'un cap d'agulla, i el portéssim a la Terra, hauríem de retirar-nos 140 km d'aquest tros per no patir cap mal.
La vida del nostre astre pot tenir una durada de 10 mil milions d'anys i es creu que ara es troba a la meitat del camí. Quan se li comenci a acabar l'hidrogen començarà a fusionar heli mentre es refreda exteriorment i s'infla formant una geganta vermella. Tot seguit les capes externes seran expulsades creant una nebulosa planetària i deixant al mig el nucli en forma de nana blanca, on ja no hi haurà cap reacció nuclear. Aquesta nana blanca, composta sobretot de carboni i oxigen, residus de la fusió de l'heli, serà en un principi molt calenta. Ara bé, com que ja no produirà energia, es refredarà gradualment fins a convertir-se en una nana negra incapaç d'emetre cap radiació.
 |
| Algunes distàncies des del Sol |
