Curiositats sobre el núvol d'Oort
Es creu que als confins del nostre sistema solar hi ha el núvol d'Oort, una gegantina closca composta de cossos celestes de roca i gel.
 |
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
El 1907 l'astrònom estatunidenc Armin Otto Leuschner va propsar que els cometes de llarga trajectòria provenien d'una regió molt llunyana del nostre sistema solar. El 1932 l'astrònom estonià Ernst Öpik va desenvolupar encara més aquesta teoria. Ja en la dècada de 1950 un altre astrònom, el neerlandès Jan Oort, va defensar que en realitat era un núvol que envoltava el sistema solar l'origen d'aquests cometes. La seva hipòtesi pretenia resoldre una paradoxa i el núvol va rebre el seu nom.
Existeixen tres tipus de cometes: els de curt període, que poden haver-se originat al cinturó d'asteroides o, principalment, al cinturó de Kuiper (amb òrbites de menys de 200 anys de durada); i els de llarg període, que provenen del núvol d'Oort i les seves òrbites són molt el·líptiques i poden durar milers d'anys. Aquests últims tendeixen a desestabilitzar-se i solen xocar amb el Sol o amb algun dels planetes de sistema solar, o simplement acaben perdent la seva matèria fins a desaparèixer. Com que després de milions d'anys encara s'identifiquen aquest tipus de cometes, sembla lògic que el seu origen deu ser en una regió molt llunyana i concreta als confins del nostre sistema solar. Aquest indret seria el núvol d'Oort.
La formació del núvol d'Oort es va produir de forma similar a la formació del cinturó d'asteroides i el cinturó de Kuiper. Sembla que, mentre les restes escampades durant la creació dels planetes rocosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart) van originar el cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, les restes de la creació dels planetes gegants (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) van originar el cinturó de Kuiper amb forma de disc i el núvol d'Oort amb forma de closca. La gravetat dels planetes gegants seria la responsable de la forma del primer i la gravetat generada pel sistema solar en conjunt seria la responsable de la forma del segon.
El núvol d'Oort es troba a una distància entre 2.000 i 200.000 unitats astronòmiques (una unitat astronòmica són 150 milions de km). Està compost segurament de milers de milions de petits objectes gelats de menys de 100 quilòmetres de diàmetre. La seva composició principal seria de roca i gel, amb quantitats indeterminades de metà, età, monòxid de carboni, cianur d'hidrogen i amoníac. Quan un d'aquests objectes és expulsat del núvol cap dins del sistema solar, el veien com un cometa que de sobte s'ha vist atrapat per la gravetat del Sol. Si tot va bé, envoltarà i Sol i tornarà a ser escopit cap al núvol d'Oort. Però en aquests casos acostuma a ser engolit pel Sol o s'estavella contra un planeta durant el viatge.
També es creu que el núvol d'Oort conté planetes nans similars a Sedna. Aquest és el planeta nan més llunyà que s'ha pogut observar fins ara. S'estima que té un diàmetre entre 900 i 1.800 km i la seva òrbita és molt el·líptica. Però el punt de l'òrbita més proper al Sol (periheli) és a 76 unitats astronòmiques de distància, mentre que el més llunyà (afeli) és a 937 unitats astronòmiques. Si fem càlculs, sembla que tota l'òrbita de Sedna es produeix en una extensa regió de poca activitat entre el cinturó de Kuiper i el núvol d'Oort. Això el fa un objecte molt especial i misteriós.
Amb tot, els telescopis actuals són incapaços de percebre el núvol d'Oort perquè ni reflecteix ni bloca prou llum per ser detectat. Encara que hi hagi milers de milions de cossos celestes, són massa petits i les distàncies entre ells massa grans. Només el podem estudiar de forma indirecta gràcies als cometes de llarg període que expulsa.
