Curiositats sobre el cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una enorme regió en forma de disc situada més enllà de l'òrbita de Neptú.
 |
Aquest cinturó s'estén entre 30 i 55 unitats astronòmiques del Sol. Si tenim en compte que una unitat astronòmica són 150 milions de quilòmetres, la distància i l'espai que ocupa el cinturó de Kuiper és colossal.
Aquest cinturó conté milions de cossos gelats que es creu que són vestigis de la formació del sistema solar. Seria, per tant, una mena de dipòsit d'aquestes restes similar al cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter, però molt més gran. Actua com una frontera entre el sistema solar i la resta de la Via Làctia. Els científics situen Plutó dins del cinturó de Kuiper, ja que bona part de la seva òrbita el travessa.
El 1943 l'astrònom irlandès Kenneth Edgeworth va proposar que la regió exterior del sistema solar estava ocupada per un gran nombre de cossos relativament petits. El 1951 l'astrònom neerlandès Gerard Kuiper va defensar una hipòtesi similar, encara que amb el temps va suposar que ja no devia existir. Malgrat això, el cinturó va rebre el nom de Kuiper en honor seu. L'any 1992 el britànic David Jewitt i l'estatunidenca d'origen vietnamita Jane Luu van descobrir els primers objectes, sense comptar el ja conegut Plutó. Potser haurien estat uns millors candidats per batejar el cinturó, oi?
S'han catalogat uns 2.000 objectes que formen part d'aquesta regió. Estan formats per pols, roca i gel, i alguns són considerats planetes nans, com Eris, Makemake i Haumea, amb diàmetres de 2.326, 1.430 i 1.632 quilòmetres, respectivament. Plutó té una mida quasi idèntica a Eris (2.376 km). Altres objectes com Orcus, Quaoar i Gonggong són candidats a entrar en aquesta categoria. Com que tots ells es troben més enllà de Neptú, són coneguts com a objectes transneptunians.
Es creu que el cinturó de Kuiper és una font de cometes. Aquests són creats quan la gravetat de Neptú empeny cossos dispersos cap al Sol. A diferència del núvol d'Oort, on s'originen els cometes amb una òrbita més llarga, el cinturó de Kuiper produeix cometes de període curt, que necessiten menys de 200 anys per voltar el Sol.
L'única nau que va estudiar de prop el cinturó de Kuiper va ser la sonda New Horizons. Va ser llençada el 2006 i va passar per Plutó el 2019. Després va explorar l'objecte anomenat Arrokoth, el més llunyà que una nau ha visitat mai.
Igual que el cinturó de Kuiper, el núvol d'Oort també conté enormes quantitats de petits objectes gelats. Tot i això, és una regió molt més distant que el cinturó de Kuiper, ja que a una nau espacial li portaria al voltant de 300 anys assolir només la seva frontera interior. A més, el núvol d'Oort no és un disc sinó una closca esfèrica geganta que envolta tot el sistema solar, incloent-hi el cinturó de Kuiper. El núvol d'Oort podria contenir bilions d'objectes i es creu que és una font dels cometes de períodes més llargs.
 |
