Curiositats sobre Barcelona
Us deixo tot un seguit de curiositats sobre la ciutat de Barcelona en ordre més o menys cronològic. També teniu alguns enllaços en vermell per accedir a més informació. De tant en tant hi afegiré noves curiositats.
 |
Durant bona part de la història de Barcelona, la seva costa era salvatge, coberta de dunes, estanys, llacunes i aiguamolls. S'hi podia contemplar flamencs, tortugues babaua i foques de dimensions considerables.
El nom romà de Bàrcino prové de l'iber Barkeno, nom d'una ciutat ibèrica preromana, segurament ubicada a dalt de Montjuïc, i darrera capital dels laietans. Bàrcino era anomenada Barcinona pels visigots (d'aquí l'actual Barcelona). Els musulmans feien servir Barxiluna.
El primer barceloní de la història que coneixem per nom és Caius Coelius, una de les persones que va governar Bàrcino tot just després de fundar-se. La seva làpida, exposada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, diu que "es va ocupar de la construcció de murs, portes i torres".
Barcelona s'assenta enmig de dos antics deltes, el del Llobregat i el del Besòs, que abans portaven molta més aigua i eren navegables. L'esplanada estava plena de rieres nascudes a Collserola. Per això molts carrers d'avui es diuen Riera de..., Torrent de...
Durant l'edat antiga, els laietans vivien als turons de Barcelona (avui menjats per edificis) i baixaven a conrear el pla, on es trobaven llogarrets escampats fins que els romans hi van fundar Bàrcino.
On avui hi ha l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la catedral, hi ha el mont Tàber (nom medieval que prové del Tabor bíblic), un petit turó que havia servit per construir la Bàrcino romana, en aquella època molt més a prop de la línia de costa.
Les muralles de Bàrcino van arribar a ser molt imponents, amb setanta torres construïdes a molt poca distància l’una de l’altra, dotades de finestres on es podia col·locar maquinària de guerra. La ciutat era fàcilment defensable. Aquesta va ser una de les raons de la seva preeminència durant l'època visigòtica en detriment de Tàrraco.
Llobregat ve del llatí rubricatus (vermellós), per les tonalitats rogenques de les seves aigües en algunes èpoques. Va derivar a lubricatus i, amb el temps, al nom actual. Comunicava Barcelona amb Cardona, i a l’edat mitjana feia de frontera amb al-Àndalus.
El Rec Comtal va ser la principal estructura artificial que duia aigua que servia per regar els horts del pla de Barcelona i fer moure molins. Creat al segle XI, era un gran canal a cel obert que aprofitava el recorregut de l'antic aqüeducte romà.
Antigament, la Barceloneta era una illa, l'illa de Maians. Segons la llegenda era el nom d'un patró eivissenc que la feia servir per comerciar entre les Illes i Barcelona. Així no pagava cap impost. Quina barra!
Al monestir benedictí de Sant Pau del Camp, hi trobem l'església més antiga de Barcelona. Construïda cap al 911, va ser atacada per Almansor el 985 i pels almoràvits el 1108, però va ser reconstruïda definitivament el 1117.
El 1249, Jaume I va concedir a Barcelona el dret a governar-se amb els seus propis representants. S'hi va crear una estructura de govern que evolucionaria fins a convertir-se en el Consell de Cent, consolidat plenament l'any 1265.
Les Drassanes van ser construïdes per Pere el Gran per fer-hi les galeres que havien de defensar el comerç i els interessos de Catalunya. Així es va crear la flota més poderosa del Mediterrani del segle XIII. En la seva millor època, s’hi podien construir trenta galeres alhora.
La majoria d’esclaus a l’edat mitjana a Barcelona procedia de presoners de guerra i captius de ràtzies fetes contra els andalusins o de la compra en mercats. L’any 1431 hi havia empadronats a la Ciutat Comtal 1.255 esclaus. Podien aconseguir la llibertat a canvi del pagament d’una determinada quantitat. Molts milloraven progressivament la seva posició social i arribaven a adquirir fama com a professionals en algun ofici.
Rambla vol dir ‘riera’ o ‘torrent’ en àrab, per on passa aigua quan plou. Les rieres que baixaven de Collserola eren anomenades arenys. Però, després de la conquesta de València, el mot àrab rambla, amb el qual els musulmans anomenaven els arenys, va passar al català.
La paraula born vol dir ‘recinte de jocs d’armes’, és a dir, de justes i tornejos entre cavallers medievals. El passeig del Born de Barcelona pren el nom d’aquests jocs i era l'indret on es realitzaven.
Curiosament, durant els segles XIII i XIV en què Barcelona era una potència marítima de primer ordre, no comptava amb un port com a tal. La seva zona portuària era natural, formada per barreres de sorra acumulada paral·leles a la costa que permetien la càrrega i descàrrega de mercaderies fent servir altres embarcacions.
El 2 de febrer del 1428 Catalunya va patir el terratrèmol més fort de la seva història, amb una magnitud de 6,5 i més de 1.000 morts (epicentre a Camprodon). Se l'anomena popularment “de la Candelera” perquè va coincidir amb la celebració d’aquesta festivitat religiosa.
L'Oucomballa és una tradició catalana del dia del Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. Està documentada des del s.XV.
El nom de Collserola ve de coll de s'erola (coll de l'erola). Erola vol dir ‘pla petit al cim d’una muntanya’. Juntament amb Sant Joan Despí (Sant Joan del Pi), són exemples de quan es parlava amb l’article salat a Barcelona.
Tibidabo ve del llatí tibi dabo (et donaré), que fa referència a quan Satanàs li ofereix a Jesús els regnes del món des d'una muntanya (als evangelis). Va fer fortuna el nom i la muntanya va ser rebatejada, ja que abans es deia puig de l'Àliga. Van ser els monjos del Monestir de Sant Jeroni els qui van posar el nou nom a la muntanya barcelonina.
Tradicionalment s'ha atribuït a Montjuïc el significat 'Mont dels Jueus', provinent del català medieval i motivat per l’existència confirmada pels documents i l’arqueologia d’un cementiri jueu a la muntanya, on hi ha avui el Club de Tir Esportiu de Barcelona. La muntanya fa 177,72 metres i té forma de catxalot encallat a la costa.
Les portes de la Barcelona emmurallada durant l'edat mitjana es tancaven a dos quarts de set de la tarda. Només el portal de l’Àngel estava obert fins a les set. Quinze minuts abans de tancar, el timbaler feia sonar el seu instrument per esperonar la gent a entrar-hi. A les tres de la matinada, el portal de l’Àngel s’obria per deixar pas als carros que havien de retirar les escombraries i els morts de les famílies que no podien pagar un enterrament cristià. A dos quarts de sis del matí, s’obrien les portes novament.
El 9 de març del 1715, Felip V va donar l'ordre de construir la Ciutadella per controlar Barcelona. Per construir-la una cinquena part de la ciutat va ser enderrocada. Durant dècades es va negar als expropietaris una indemnització "por considerarse libre la Real Hacienda por razón de conquista".
Durant l'inici de l'època industrial catalana, les fàbriques d'indianes van generar multitud d'enormes camps on s'eixugaven aquestes teles. Aquestes fàbriques van ser progressivament substituïdes per les fàbriques de filats i teixits. Així els camps d'indianes van desaparèixer de Barcelona.
Poble Sec es diu així per la instal·lació a finals del segle XIX d’un gran nombre de fàbriques tèxtils que van assecar els pous d’aigua de la zona.
El 1842 el general Baldomero Espartero va dir: "Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años".
L'1 d'octubre de 1842 Barcelona es va convertir en la primera ciutat de l'estat amb els carrers il·luminats diàfanament gràcies a la llum de gas. En un tres i no res, la claror va transformar la nit davant la gent embadalida. La llum elèctrica hi arribaria el 1929.
La nit del 31 de gener del 1911 es coneix com la Nit Terrible per culpa d'una llevantada que de sobte va sacsejar la costa. Amb onades de fins a 8 metres i vents de 80 km/h, del Maresme a Alacant hi van morir com a mínim 140 persones.
La pedra de Montjuïc va servir per crear literalment Barcelona des de l’època dels romans fins a la meitat del s.XX. Les mossegades de les pedreres són ben visibles, reconvertides en l’estadi de la Foixarda, el Jardí Botànic, el Grec o l’antiga fossa comuna del cementiri.
Tot i que Monjuïc ha servit durant molts segles per extreure'n pedra, algunes pedreres es van usar posteriorment com a abocadors. Els jardins d'avui amaguen a sota les restes de tones de brossa de la ciutat.
Bona part de la Meridiana coincideix amb el meridià Dunquerke-Barcelona. El Paral·lel, en canvi, coincideix amb el paral·lel 41. Si allarguessin totes dues vies, s'ajuntarien a la Torre del Rellotge, on antigament hi havia el far de Barcelona.
Avui dia a Collserola hi ha tortugues mediterrànies, serps, gripaus, tritons, granotes i salamandres. Hi abunden també els porcs senglars, les guineus, els toixons i els esquirols, a més de 180 espècies d'ocells.
Al mateix solar on es troba la catedral gòtica de Barcelona, s’hi havia aixecat un temple romà, una església paleocristiana i una de romànica. El nom oficial de la catedral és Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia.
Les palmeres van arribar a Barcelona de la mà dels indians, que les veien com a símbol de prosperitat. La Barcelona olímpica les va popularitzar.
Barcelona conté una petita serralada interior: el turó de Monterols, el Putxet, el coll de la Creueta, la muntanya del Carmel, el turó de la Rovira, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Elevacions actualment menjades pels edificis.
Durant la construcció de l'Eixample, les pluges convertien les voreres i carrers en fangars perquè no estaven pavimentats. Carruatges i carros esquitxaven fang als vianants del barri, que va començar a ser conegut amb el nom de Can Fanga.
Cerdà havia ideat edificis de 4 pisos, però els constructors van saltar-se la normativa (amb el vistiplau de l'ajuntament) inventant l'entresòl i el principal (el pis més gran i senyorial de la finca).
S'han documentat 1.322 refugis antiaeris construïts pels barcelonins per intentar defensar-se dels invasors entre el febrer del 1937 i el 25 de gener del 1939.
El 1939 el polític espanyol Manuel Azaña va dir: “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años". Una clara al·lusió al general Espartero.
A l’inici de la Guerra Civil (1936), el general colpista Queipo de Llano es va apropiar dels micròfons de Radio Sevilla i els va convertir en l’altaveu de la rebel·lió. Queipo de Llano va proclamar: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.
El parc d'atraccions del Tibidabo és el més antic d'Espanya i es troba entre els cinc més antics d'Europa.
