Origen de la Marsellesa
La Marsellesa va néixer com a banda sonora de la Revolució i des de 1879 és l'himne oficial de França.
 |
L'any 1789, el 50% dels francesos i el 70% de les franceses no sabien llegir. Per aquest motiu, les cançons van ser clau a l'hora de transmetre els ideals republicans. En tan sols una dècada, 200 himnes i més de 2.000 cançons populars amb contingut polític van amarar la vida diària dels revolucionaris. Mentre que els himnes es feien servir més en cerimònies oficials, les cançons sorgien del poble. En aquella època, cantar era molt comú a qualsevol hora del dia. La gent cantava als carrers, als teatres, a les cafeteries, etc.
El 24 d'abril de 1792, el baró de Dietrich, que era l'alcalde d'Estrasburg, va encarregar a Rouget de Lisle, capità d'enginyers i compositor, la creació d'un nou himne militar. Quatre dies abans França havia declarat la guerra a Àustria després de rebre diverses amenaces. La situació a Europa era molt tensa, ja que el republicanisme revolucionari francès topava directament amb les potències absolutistes del seu voltant. L'encara rei de França, Lluís XVI, es trobava penjant d'un fil, i tothom sabia que el seu cap podia rodar per terra en qualsevol moment, tal com passaria amb el temps. Així que la guerra estava a punt d'esclatar.
L'encàrrec de l'himne tenia com a objectiu aixecar la moral dels soldats que formarien el nou exèrcit per fer front els austríacs. Per això l'himne que va compondre Rouget de Lisle tenia el nom de Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin. Des de la primera estrofa, els francesos eren cridats a lluitar contra els invasors. L'himne es va escampar entre els soldats i va arribar fins a París. La volada de les seves notes i lletra va ser aclaparadora.
El diputat Barbaroux va escriure a les autoritats de Marsella, la seva ciutat natal, per demanar que enviessin 600 homes amb l'himne après. Aquests marsellesos van viatjar durant gairebé un mes en direcció a París. Mentre travessaven nombrosos pobles, cantaven l'himne amb força i un esperit totalment guerrer. Un cop a París, s'hi van estar diverses setmanes cantant a tot arreu. Els parisencs l'anomenaven l'Himne dels marsellesos. Amb el temps va quedar simplement el nom de la Marsellesa.
Durant la resta de la revolució, la Marsellesa va acompanyar les tropes al camp de batalla fins a convertir-se en una mena d'amulet. El 14 de juliol de 1795 es va oficialitzar com a himne nacional de França. Amb tot, Napoleó el va prohibir per la seva lletra tan bel·ligerant. També durant la Restauració borbònica es va vetar. Després de diversos intents, finalment amb l'arribada de la Tercera República va quedar constituït com a himne nacional el 1879 fins al dia d'avui, llevat d'un breu període de prohibició durant la Segona Guerra Mundial en què els nazis ocupaven part del país.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
