Des de quan fem servir monedes?
La moneda encunyada va canviar per complet la manera de fer negocis. Però, com va anar tot plegat?
 |
Durant molts segles, els pobles feien servir diferents objectes i materials com a forma de pagament, com bestiar, llavors, gra i fins i tot pedres gegants, entres altres coses. Moltes cultures antigues eren amants dels metalls, sobretot de la plata i l'or, sovint en forma de moneda o lingot no marcat. El pes determinava el valor. Però els lidis van inventar un sistema revolucionari: la moneda encunyada. Així, en comptes de pesar, només calia comptar, ja que totes les monedes amb un mateix gravat pesaven el mateix.
Sembla que al segle VII a.n.e. els lidis, que vivien a l'Anatòlia occidental, amb capital a Sardes, van encunyar les primeres monedes. Aquest poble hi va sorgir més o menys alhora que els frigis després de la desintegració del regne dels hitites. Frígia de seguida es va fer fort, però amb el temps Lídia seria predominant amb una forta hel·lenització, ja que era veïna dels jonis, de cultura grega.
No sabem com, però algú del regne de Lídia va tenir la brillant idea d'estampar una imatge en monedes amb el mateix pes. Al principi, les monedes no tenien cap inscripció i tant les estampades com les no estampades corrien pels mercats. Però, un cop la gent es va adonar dels avantatges, l'encunyació va agafar protagonisme.
Cada cop més comerciants encunyaven les seves pròpies monedes i només acceptaven les que portaven una estampa. Quan els governants hi van veure profit, es van fer amb el monopoli de l'encunyació al segle VI a.n.e. I no només això, sinó que van imposar com a única forma de pagament les seves monedes. Moltes monedes havien de ser extremadament petites per poder-les fer servir en compres senzilles, com d'aliments, roba, etc. D'altres, d'una mida més gran, servien per a pagar sous o fer grans pagaments.
La innovació va fer fortuna i altres pobles s'hi van afegir. Els grecs i els perses no van trigar gaire a fer-ho. Després serien els fenicis, cartaginesos i egipcis. Els romans no farien encunyacions estables fins al segle III a.n.e.
Mentre que al principi només s'estampava una cara, amb el temps es van estampar les dues. Les imatges i els missatges es van tornar més protagonistes i amb un valor polític o religiós. Amb l'auge i caiguda d'imperis l'encunyació es va escampar àmpliament per les regions més desenvolupades, des d'Ibèria fins a la Xina.
Els grecs, per exemple, gravaven les monedes amb la imatge d'un déu patró o d'un heroi o animal mitològic. A vegades l'estampa era el nom d'un rei o de la ciutat d'origen. Hi va haver una època en què les ciutats gregues competien per veure qui feia l'estampa més bonica d'Homer. Els dissenys van ser tan característics que algunes monedes rebien popularment el nom de la seva imatge gravada. Les atenenques, per exemple, eren els mussols i les perses els arquers.
Durant molt de temps l'encunyació de monedes va ser una feina manual i artística, d'una gran bellesa visual en comparació amb els gravats moderns. La fabricació de monedes amb maquinària no sorgiria fins al segle XVII.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
