Harry Houdini, el rei de l'escapisme
A principis del segle XX, Houdini es va fer famós fent autèntiques bogeries. Era capaç d'alliberar-se de cadenes i manilles fins i tot dins de l'aigua.
 |
Pel que fa als espectacles de masses, Harry Houdini en va ser pioner. El seu verdader nom era Erik Weisz, un jueu nascut a Budapest l'any 1874. El seu pare era rabí i va emigrar amb la família als Estats Units quan Erik tenia tan sols 4 anys. Es van establir a la comunitat jueva de Wisconsin i Erik va treballar de trapezista en un circ improvisat per nanos del barri.
Amb el temps es van traslladar a Nova York, on va conèixer Jacob Hyman, aficionat a la màgia. Jacob li va recomanar el llibre de les memòries de Jean Eugène Robert-Houdin, el considerat pare de l'il·lusionisme modern durant el segle XIX. Esbalaït per aquest personatge, Erik va decidir endinsar-se de ple en aquest món amb el nom de Harry Houdini.
De seguida va fer les seves primeres actuacions amb el seu amic Jacob i després amb el seu germà Theo. Circs i fires ambulants van ser els primers espais on Houdini començaria a mostrar el seu talent il·lusionista, a més d'una extraordinària forma física.
Va conèixer Wilhelmina Rahner, coneguda com a Bess, una cantant i ballarina que treballava en un circ. Es va casar amb ella i la va fer la seva companya inseparable als espectacles. En un principi els trucs eren força tradicionals, amb cartes i monedes, però quan va especialitzar-se en l'escapisme li va arribar l'èxit.
L'escapisme ja existia d'abans, però Houdini es va convertir en un autèntic mestre d'aquest art. Podia alliberar-se de manilles amb dos o tres panys sense problemes, que eren col·locades tant en braços com en turmells.
Amb tot, hi havia molta competència entre mags, així que Houdini va cercar fer-se publicitat de formes molt innovadores i agosarades. Quan arribava a una ciutat anava directament a la comissaria a demanar que l'emmanillessin i el tanquessin a una cel·la. Al cap de poc, sortia per la porta lliure com si res. Els diaris frisaven amb aquestes notícies i li donaven la publicitat que desitjava.
Però quan la fama de Houdini va esclatar de debò va ser quan va signar un contracte amb Martin Beck, l'any 1899. Aquest empresari el va veure actuar i li va oferir feina amb la possibilitat de treballar en teatres de gran importància per tot el país. La seva popularitat es va engrandir i als seus espectacles acudien gentades impacients de veure'l. Tot seguit se li van obrir les portes de Londres, París, Berlín, etc.
Per mantenir-se a dalt de tot va haver d'idear nous espectacles cada cop més perillosos. A vegades saltava emmanillat des d'un pont a l'aigua d'un riu o de la mar. Després d'estar una estona submergit, en sortia alliberat davant dels observadors bocabadats. D'altres, li posaven una camisa de força abans de ficar-lo amb una grua a l'aigua. Novament en sortia lliure com si res. Les exhibicions aquàtiques podien reunir milers de fans.
Un número força impactant era el de la cel·la de tortura aquàtica. El ficaven boca avall i lligat de peus a un cep en una caixa amb 1.000 litres d'aigua. Aleshores un teló cobria la caixa i entre 30 segons i 2 minuts el mag apareixia a l'escenari tot xop i alliberat. Per a ell aquest número era el més difícil i perillós que va fer mai.
Houdini també arrossegava una gran fama de poder suportar el dolor millor que ningú. Una vegada un jove espectador el va desafiar a aguantar els seus cops de puny al ventre. Houdini hi va acceptar, però el jove va començar l'atonyinament abans que el mag estigués preparat. No només li va provocar un gran dolor, sinó que dies més tard va patir una infecció a l'apèndix que li va causar la mort. Era el 1926 i tenia 52 anys.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
