Persecució del català al llarg de la història
Aquest és un recull que resumeix els entrebancs històrics que han tingut els catalans per poder viure en la seva llengua fins al final de la dictadura franquista.
Govern dels Àustries
1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que “en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana".
1561 El mateix tribunal ordena que no se escriguin els processos en llengua catalana.
1624 El comte Duc d’Olivares va dir a Felip IV: “Trabaje y piense con consejo mundano y secreto para reducir estos reinos que componen España para el estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia".
Govern dels Borbons
Un cop Felip V guanya la Guerra de Successió i estableix els Decrets de Nova Planta que anul·len les institucions catalanes, valencianes i mallorquines.
1755 Decret que mana a tots els religiosos parlar només en castellà i llatí; parlar en català es castiga amb un règim de pa i aigua.
1768 El comte d’Aranda ordena la prohibició de l’ensenyament i l’ús del català a les escoles, jutjats i cúries diocesanes.
1722 Decret que ordena que tots els mercaders i comerciants tinguin els seus llibres de comptabilitat en castellà.
1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i a l’ensenyament del catequisme.
1799 Decret que prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano“.
1821 El Plan Quintana obliga a usar el castellà al sistema escolar.
1825 El Plan Calomarde consolida la prohibició de l’ús del català a les escoles.
1828 El bisbe de Girona obliga a escriure els llibres parroquials només en castellà.
1837 Decret que imposa càstigs als nens que parlen català al col·legi. Al mateix temps també el Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els nens que parlen català.
1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementeris s'escriguin en català.
1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad ordena fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.
1857 Llei Moyano, que va estar vigent fins a la Segona República, autoritza tan sols el castellà com a llengua parlada a les escoles.
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
1867 El ministre de governació espanyol González Bravo prohibeix que les peces teatrals es facin “en los dialectos de las provincias de España”.
1881 Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.
1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar català per telèfon en tot l’Estat Espanyol.
1902 Prohibició dels Jocs Forals de Barcelona i de Palma per ordre militar.
1916 El diputat Morera i Galícia defensa la proposta de garantir el lliure ús del català en tots els àmbits, però Romanones respon que la cooficialitat es inacceptable i la proposta és derrotada al congrés amb 120 vots contra 13 a favor.
1923 Decret que prohibeix l’ús del català en actes oficials i obliga a portar llibres i registres oficials en castellà.
1924 El general Lossada és nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya i implanta l’ensenyament en castellà obligatori.
1924 Antoni Gaudí, a la edat de 72 anys, és detingut i apallissat per negar-se a parlar castellà amb la policia.
1924 Per Reial Ordre Espanyola se sancionen els mestres que ensenyen en català.
1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà amb pena de “arresto mayor a prisión correccional”.
1926 Ordre pel qual se sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
Franquisme
1938, 5 d’abril, es deroga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
1938 Juan Mérida és multat a Sevilla per “su falta de patriotismo y descortesía al hablar catalán”.
1938 A l'entrar a Lleida les tropes franquistes disparen a las plaques dels cementeris que estan escrites en català.
1939 Franco diu: “La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”. A conseqüència d'aquesta política es castellanitzen cartells, anuncis, carrers, noms personals, etc.
1939 Ordre del Ministerio de Educació que suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. S'elimina l’ensenyament de filologia catalana, història moderna i geografia de Catalunya, dret civil i història de l’art català.
- En les fàbriques s’instal·len cartells que prohibeixen explícitament als obrers parlar en català.
- L’Institut d’Estudis Catalans es converteix en el “Instituto de la Hispanidad de Barcelona”.
- La casa de Pompeu Fabra és assaltada i la seva biblioteca personal cremada enmig del carrer.
1939, 4 de febrer, les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana son cremats per l’exèrcit espanyol.
1939, 16 de febrer, es prohibeix per decret l’ús de la llengua catalana i valenciana com a segona llengua.
1939, 4 de març, l’alcalde de Mollet del Vallès obliga a redactar en castellà tots els cartells que estiguin en català.
1939, 25 de març, el Palau de la música catalana passa a anomenar-se simplement “Palacio de la Música”.
1939, 10 d’agost, és detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodriguez i Arias per fer classes en català.
1939, 17 d’octubre, el cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
1939, 28 d'octubre, carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".
1940 Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos”, pel qual es prohibeix el català per ordre ministerial.
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà.
1948 La censura espanyola prohibeix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s’admeten ni esqueles als periòdics.
1952 Es prohibeix la revista “Aplec” a Catalunya. El governador de Barcelona diu als seus editors: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”.
1953 Es prohibeix al País Valencià la revista “Esclat” per ser en valencià.
1956 El reglament en les presons estableix que els presos solament poden parlar en castellà.
1957 Al Registre Civil els noms només podran posar-se en castellà.
1961 Nou reglament de telègrafs en el qual es prohibeix el català.
1968 Es decideix que Joan Manel Serrat canti a Eurovisió en català i el govern espanyol ho prohibeix.
