Les indianes i el ressorgiment de l'economia catalana
A mitjans del segle XVIII, Catalunya va començar a despertar del malson dels Decrets de Nova Planta de Felip V, va adaptar-se a la nova realitat i es va abocar de nou als negocis. A poc a poc assentaria les bases de la seva pròpia revolució industrial.
 |
Tot i haver estat durant segles una potència marítima i comercial, la realitat és que Barcelona no tenia un port natural. Simplement es feien servir diferents construccions de fusta per facilitar la càrrega i descàrrega dels vaixells, i poca cosa més. Davant de la costa hi havia l'illa de Maians, que va acumular sorra fins a formar una península ja consolidada a finals del segle XVII (actual Barceloneta), on es va construir un gran espigó. Aquí es concentraven les activitats pesqueres, els magatzems comercials i els allotjaments de treballadors de la mar. En 1753 es permetria la seva urbanització, donant lloc al naixement del barri modern.
LES INDIANES
Barcelona exportava molt aiguardent, sobretot a anglesos i holandesos. Aquest era el producte que més es podia exportar per quantitat i qualitat. A vegades, els comerciants estrangers no pagaven amb diners, sinó amb els teixits d'indianes, originaris d'Àsia i que Anglaterra importava com a producte colonial. Aquestes teles de cotó tenien uns estampats molt bonics amb motius orientals i començaven a revolucionar el mercat. Als empresaris europeus de seda i llana no els va fer gràcia aquesta intromissió, i van pressionar per posar traves al seu comerç. A Espanya no hi havia aquest problema, així que els emprenedors catalans hi van veure una oportunitat de negoci.
El 1736 Jacint Esteve i Clariana va ser el primer a llençar-se a la fabricació d'indianes. Després d'ell, en les següents dècades, molts més ho farien. Serien artesans, menestrals, comerciants i pagesos, que van crear societats mercantils i van reunir els diners i els coneixements per produir els nous teixits. Gent que des de baix va aixecar una indústria puntera. Alguns d'aquests coneixements eren fins aleshores desconeguts, així que van haver de pagar especialistes estrangers per aconseguir-los.
Si el 1738 hi havia tres fàbriques d'indianes, el 1791 n'hi havia 84, amb un total de prop de 12.000 treballadors. I no només es van especialitzar en l'estampació de teles de cotó, sinó que també de lli. Les matèries primeres venien de fora del Catalunya i a les fàbriques es treballaven fins a obtenir-ne el producte final. El procés s'anava millorant i modernitzant a mesura que s'ampliaven els coneixements, en alguns casos fent servir espionatge o innovacions pròpies.
Les indianes van ser tot un èxit i molts solars de Barcelona es van omplir amb aquestes teles eixugant-se al sol, en els coneguts com a prats de les indianes. Van suposar una autèntica revolució i es van convertir en un gènere de consum massiu. Aquests teixits es feien servir per fer roba, per vestir llits, per fer cortines, per entapissar mobles, per folrar parets, etc. Barcelona es va convertir en pocs anys en el principal motor industrial d'Espanya i en un dels més importants d'Europa. Les fàbriques presentaven per primer cop una organització i aparença més propera a les fàbriques modernes que als vells sistemes artesanals. Però, malgrat l'entrada de Catalunya al món fabril, en un principi els seus productes només es venien principalment a Europa, fins que la situació va donar un tomb radical.
 |
| Exemple de dibuixos d'indianes |
Fins aleshores el monopoli del comerç amb Amèrica l'havia tingut Sevilla i Cadis, però el 1778 el rei Carles III es va veure obligat a decretar el lliure comerç, ja que l'economia espanyola no rutllava en comparació amb altres països europeus. Això va permetre que Barcelona es convertís en un nou port de referència transatlàntic. Els productes catalans ja no es venien tan sols a Europa. Des de Catalunya s'exportava a mig món teixits, vi, aiguardent, fruita seca, arròs, sal, rajoles, sabó, espelmes i paper (en especial paper de fumar). I, en el cas d'Amèrica, tornaven vaixells carregats de cotó, cuirs, cafè, sucre, tabac i cacau.
El 1789 França va iniciar la seva revolució i es va enfrontar a les monarquies absolutistes europees de la mà de Napoleó. I Espanya es veuria arrossegada a la Guerra del Francès (1808-1814). Tots aquests conflictes van afectar negativament la indústria catalana, però els empresaris ràpidament es van adaptar a la nova etapa i van mantenir la innovació i el progrés seguint les petjades britàniques. El 1833 es va posar en marxa la primera màquina de vapor al Principat i la indústria va tornar a rutllar de valent, malgrat que Espanya arrossegava una situació molt inestable per causa de les lluites entre liberals i conservadors. Catalunya es reafirmava com el motor industrial de l'estat i unes de les principals potències econòmiques d'Europa.
Si les indianes i el comerç amb Amèrica havien produït un boom econòmic a Catalunya, encara quedaria una autèntica revolució industrial catalana durant el segle XIX. Mentrestant, molta gent d'escassos recursos provava fortuna a les Amèriques dedicant-se al comerç de béns i indianes. Els més afortunats serien coneguts com a indianos o americanos.
