La conquesta de Sardenya

Sardenya va ser un objectiu català durant molt de temps, fins que la Corona d'Aragó s'hi va tirar de cap per assolir el control de l'illa. El preu de fer-ho, però, seria massa costós.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Quan l'Imperi Romà d'Orient (anomenats modernament bizantins) va deixar de tenir presència a la Mediterrània occidental, l'illa de Sardenya es va dividir en quatre regions autònomes: Torres, Gallura, Arborea i Càller. Al segle XI aquests regnes ja eren independents, tot i que van anar quedant dins l'òrbita de les repúbliques de Pisa i Gènova, llevat del cas d'Arborea. Mentrestant, durant el segle XIII i principis del XIV la Corona d'Aragó prenia Mallorca, València i Sicília i posava la mirada al territori sard. Quan es va decidir la campanya de conquesta bona part dels almogàvers feien de les seves a la Mediterrània oriental.

Ja a mitjans del segle XII Barisó I d'Arborea s'havia casat amb Agalbursa de Cervera, filla del vescomte de Bas (Besalú). Més endavant, arran del Tractat d'Anagni del 1295, Jaume el Just va aconseguir els drets sobre Sardenya, és a dir, que l'Església donava el vistiplau a la conquesta. L'any 1323 Hug II d'Arborea va mostrar la seva predisposició a una entesa fent-se voluntàriament vassall del rei català. La Corona d'Aragó volia gaudir de tenir més ports mediterranis per fer escala en les rutes cap a d'orient i dels recursos que oferia l'illa, com gra, sal, corall i plata. En el cas d'Arborea, l'avinentesa podria resultar en l'anhelada unió de tota l'illa en un únic estat. 

L'1 de juny del 1323 les tropes de Jaume el Just comandades pel seu fill Alfons (el futur Alfons el Benigne) van salpar rumb a Sardenya amb 60 galeres i una vintena de naus més petites. Un cop hi van arribar, van atacar els territoris de Càller, sota control de Pisa, amb l'ajuda d'Arborea. A poc a poc, i durant tres anys, les conquestes es van succeir i ni pisans ni genovesos van poder evitar que l'illa quedés sencera en mans catalanes. 

Els territoris de Sardenya van ser repartits entre nobles i van ser organitzats de la mateixa manera que ho estava Catalunya. Els sards, que no estaven acostumats al sistema feudal, no van veure amb bons ulls aquests canvis. Les revoltes van ser constants fins que el 1353 Marià IV d'Arborea i els seus fidels es van enfrontar directament a les tropes catalanes presents a l'illa i les van derrotar. També van prendre l'Alguer i van buscar la protecció de Gènova, que els donaria suport.

Els habitants de l'Alguer van acceptar joiosos el trencament de vassallatge i ho van celebrar als carrers. Pere el Cerimoniós, el rei del moment, ja feia temps que s'ensumava alguna cosa i havia estat preparant un exèrcit que comptava amb el suport de Venècia. Amb 45 galeres catalanes i 20 de venecianes, a més d'altres naus de reforç, una gran flota es va presentar a l'Alguer. Abans de res, els catalans van haver de lluitar contra un estol enviat per Gènova que venia a auxiliar els sards i que va patir una aclaparadora derrota. Tot seguit, l'Alguer va rendir-se als catalans. Però tan aviat com el gruix de les tropes va marxar de la ciutat, la població es va aixecar de nou i es va rebel·lar contra l'autoritat de la Corona d'Aragó.

Pere el Cerimoniós, fart de la inestabilitat que hi havia a l'illa, va decidir reprimir durament els sards i que això servís d'exemple. Va mobilitzar un nou exèrcit que l'any següent tornaria a Sardenya. El 22 de juny arribava a la ciutat i l'assetjava. Després de sis mesos, sards i genovesos la van entregar al rei, que va manar repoblar-la amb catalans vinguts del Penedès i del Camp de Tarragona. Malgrat la victòria i els enormes recursos invertits durant els següents anys, els catalans mai van poder controlar tota l'illa. El rei català fins i tot va intentar arreglar la situació amb pactes matrimonials i diverses jugades diplomàtiques, però no se'n va sortir. Sardenya es convertia així en el 'Vietnam català', expressió usada per alguns historiadors. Seria cap a l'any 1420, ja amb la dinastia Trastàmara al tron de la Corona d'Aragó, quan Sardenya quedaria finalment pacificada.

Les dates entre parèntesis indiquen la durada del govern; la resta, l'any de la mort.




Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

Les croades

Imatge
Les croades, que es van produir entre els segles XI i XIII, van ser campanyes militars europees a orient que buscaven alliberar territoris del poder de l'islam. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides El nom croades prové de la creu vermella que es cosia a la roba dels qui hi participaven, els quals s'anomenaven croats . Podien ser laics, religiosos o membres d'ordes militars de caràcter religiós. La historiografia tradicional sempre ha dit que la principal causa de les croades era el fervor religiós, cosa que feia de vital importància recuperar els territoris del Pròxim Orient sota l' islam . La regió que va veure néixer el cristianisme no podia estar en mans de musulmans, i els cavallers van posar tots els esforços per canviar la situació. Els reis i guerrers 'prenien la creu', expressió que volia dir que juraven lligar-se a la croada per causa de la fe, el motor que els movia. Però, la historiografia actual ens parla d'altres causes que cal
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar
MÉS INFORMACIÓ

La Il·lustració

Imatge
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar principalment a Europa durant el segle XVIII i que va influenciar Amèrica. Com a conseqüència, es van produir grans canvis socials i polítics en les societats europees i americanes. Al caliu dels seus ideals, l' edat moderna donaria pas a l' edat contemporània . Aquest moviment, que va ser una evolució agosarada del Renaixement , considerava que la raó era la llum que il·luminava el coneixement humà i que trauria les persones de la ignorància per tal de construir un món millor. El segle XVIII és sovint anomenat el segle de les llums , perquè és quan la Il·lustració es va fer més famosa i influent. L'empirisme, basat en la importància de l'observació i experimentació per conèixer la veritat de les coses, i el racionalisme, l'ús lògic de la raó, van ser dos corrents filosòfics del segle XVII que van tenir molt a veure amb el naixement de la Il·lustració. A més, el món intel·
MÉS INFORMACIÓ

Els vikings

Imatge
Els vikings van ser un grup de guerrers i marins que pertanyien a pobles originaris d'Escandinàvia i que estaven ubicats a les actuals Noruega, Suècia i Dinamarca. Entre els segles IX i XI van expandir-se per moltes zones europees, saquejant i establint-se en nous territoris. La seva influència va ser tal, que fins i tot aquesta època rep el nom d' era vikinga (793-1066). ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La paraula viking té l'origen a la llengua nòrdica antiga, però no se sap segur de quina paraula concreta deriva. Hi ha una teoria que diu que ve de vik , que significa 'badia' o 'cala', i una altra diu que ve de vika , que vol dir 'milla marítima'. La veritat és que un viking era aquell que sortia a la mar amb el propòsit de guanyar riqueses per mitjà de la violència. No tots els escandinaus eren vikings, però sí que tots els vikings acostumaven a ser escandinaus.  Els vikings eren originaris de pobles escandinaus de parla germ
MÉS INFORMACIÓ