Pere I el Catòlic, de Las Navas de Tolosa a Muret
Durant els segles XI i XII Catalunya va persistir en una política expansionista i exitosa a l'altra banda dels Pirineus. Tot i això, Pere I el Catòlic passaria de la glòria de Les Navas de Tolosa al sotrac de Muret, que marcaria la fi de la influència catalana a Occitània.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
| La Corona d'Aragó després de la mort d'Alfons I el Cast i durant el govern de Pere I el Catòlic |
Per mitjà de matrimonis i aliances feudals, els comtes barcelonins havien teixit una xarxa d'influències als comtats occitans. Amb la unió de Catalunya i Aragó, aquesta xarxa s'hi va consolidar i enfortir. De fet, Pere I de Catalunya i II d'Aragó, que era fill d'Alfons I el Cast i net de Ramon Berenguer IV, va continuar amb aquesta estratègia casant-se l'any 1204 amb Maria de Montpeller. Aquesta era una ciutat rica i pròspera que passava a engrandir l'autoritat dels reis catalans. El mateix any es faria coronar pel papa Innocenci III a Roma. Fins i tot va pretendre Maria de Montferrat, reina de Jerusalem (1205-1212). El matrimoni ja estava pactat, però el papa hi va posar pegues i el casament mai es produiria.
LA BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA
Europa ja bullia amb l'esperit de les croades (ja se n'havien fet quatre d'importants per recuperar Terra Santa) i la península era terreny adobat per a una aventura d'aquesta mena. Els regnes cristians havien patit darrerament derrotes sonades i algunes pèrdues de territori, en especial Castella a la batalla d'Alarcos el 1195, cosa que els va esperonar a jugar-s'ho tot a una carta. Alfons VIII de Castella va tenir la iniciativa i el papa Innocenci III va intervenir per polir les diferències entre reis i que arribessin a un acord. A principis de juliol del 1212, l'exèrcit cristià comptava amb 4.000 cavallers i 8.000 soldats que pertanyien a Alfons VIII de Castella, Pere I d'Aragó i Sanç VII de Navarra, a més dels ordes militars de Sant Jaume, Calatrava, Temple, Hospital i Sant Jordi, i algunes milícies urbanes de diferents ciutats. Portugal i Lleó no hi van participar. Pel que fa al bàndol musulmà, Muhàmmad an-Nàssir, quart califa almohade, tenia entre 20.000 i 30.000 soldats a la seva disposició.
 |
| Il·lustració de soldats catalans de l'època |
La topada es va produir el 12 de juliol del 1212 a la localitat de Les Navas de Tolosa (Jaén). L'exèrcit cristià va formar seguint l'estratègia del famós militar català, Dalmau de Creixell. Els castellans i els ordes militars es van situar al centre de la formació; al flanc dret, s'hi van situar les tropes navarreses i les milícies; i al flanc esquerre, s'hi van situar les tropes catalanoaragoneses. La derrota almohade va ser aclaparadora. Aquest esdeveniment provocaria un gran avanç en les conquestes cristianes i acceleraria la desintegració d'al-Àndalus en una nova tongada de taifes, és a dir, regnes musulmans independents entre si. Pere I, per la seva part, va tornar a casa triomfant amb la mirada fixada a Occitània, on s'enfrontaria a una situació molt complexa que havia deixat en l'aire.
LA BATALLA DE MURET
Al Llenguadoc, una àmplia regió d'Occitània, s'hi estava estenent com una taca d'oli una nova religió que era considerada una heretgia per la Santa Seu. Els càtars, també coneguts com a albigesos, van ser un corrent religiós que va arrelar en algunes zones d'Europa i que va trencar amb els esquemes catòlics. El Llenguadoc seria unes d'aquestes regions on moltíssimes persones, nobles inclosos, se'n van fer. La reacció de Roma havia estat prudent en un principi, però l'any 1209 el papa Innocenci III va decretar la persecució d'aquesta nova fe.
El papa havia ofert la direcció de la croada a Felip II de França, que no la va acceptar perquè tenia problemes més grossos amb els anglesos, amb qui estava enfrontat per diversos territoris que reclamava. Tot i això, va veure l'oportunitat de ficar cullerada en una regió que creia que també el pertanyia, però que per causa de la influència catalana actuava de forma independent. De fet, alguns dels comtats del Llenguadoc eren vassalls de Pere I, com Besiers, Carcassona, Rasès i Comenge. En el cas de Tolosa, Ramon VI era el seu cunyat i Foix, Coserans i Narbona, entre d'altres, eren vassalls seus. Així que Felip II va encomanar la missió de destruir el catarisme a cavallers francesos liderats pel noble Simó IV de Montfort.
Al juliol del 1209 la ciutat de Besiers va ser literalment massacrada sense diferenciar catòlics de càtars. D'aquest moment és la famosa frase atribuïda a Arnau d'Amalric, representant de l'Església i inquisidor, que va dir: "Mateu-los tots, Déu ja reconeixerà els seus". També havia estat conquerida Carcassona i la resta de vassalls del rei català serien el següent objectiu.
Pere I es trobava en un punt delicat. Per una banda, tenia una resolució del papa que havia de respectar i, per l'altra, tenia el deure de defensar els seus vassalls davant d'un atac estranger. Abans de lluitar a Les Navas de Tolosa, ja havia intentat resoldre el problema per la via diplomàtica, però no se n'havia sortit. Fins i tot havia pactat casar el seu fill Jaume (el futur Jaume I el Conqueridor) amb Amícia, la filla de Simó IV de Montfort. El va donar al croat com a penyora el 1211, quan només tenia dos anys. Però, un cop va tenir el nen en el seu poder, va continuar amb els atacs. Els croats eren massa ambiciosos i no els movia tan sols el fervor religiós, sinó la conquesta, les riqueses i el poder. I mai n'hi havia prou.
Com que havia resultat victoriós de Les Navas de Tolosa i la relació amb Innocenci III sempre havia estat molt bona, va demanar-li directament que aturés l'atac contra els seus vassalls. I en un principi hi va accedir. A l'inici del 1213 el papa va anul·lar la croada contra els càtars, però no va resistir la pressió francesa i a l'estiu del mateix any va canviar d'opinió. Ara exigia explícitament a Pere I que posés la defensa de l'Església per davant de la defensa dels seus vassalls. El rei català, tip de la situació, va decidir complir amb els seus.
El 10 de setembre del 1213, les tropes de Pere I es van ajuntar amb les del Ramon VI de Tolosa i van conformar un exèrcit de 2.000 cavallers i 5.000 soldats, i encara esperaven reforços del comte Nunyo Sanç del Rosselló i de Guillem de Montcada. Simó IV de Montfort i els seus cavallers van quedar arraconats a la ciutat fortificada de Muret, que seria assetjada durament. Sense cap alternativa, va haver de sortir a combatre a camp obert. Encara que possiblement ni ell mateix s'ho esperava, i en clar desavantatge numèric, els cavallers francesos van derrotar la coalició catalanooccitana. Pere I moriria a la batalla.
 |
 |
Les causes de la desfeta són diverses. La cavalleria francesa, tot i ser menys nombrosa, havia treballat en equip en altres ocasions, era molt disciplinada i aplegava la flor i nata de la cavalleria europea medieval. En el moment de la topada, els francesos estaven molt més descansats. A més, l'atac llampec segurament va agafar per sorpresa les tropes catalanooccitanes i, en alguns casos, amb la guàrdia baixa, sense temps de preparar-se i formar. La ubicació del campament no era bona, de fet, el comte de Tolosa havia demanat als catalans fortificar-lo amb una palissada, però el rei Pere I no s'hi va avenir. Quan un cos de cavalleria croat va carregar contra el grup on es trobava el rei català i el va matar, la resta de l'exèrcit va fugir a la desbandada.
Les batalles van continuar a la zona durant uns quants anys més, amb la Corona d'Aragó al marge. Simó IV de Montfort moriria el 1218 assetjant Tolosa. Malgrat la resistència occitana, el domini francès s'hi va instal·lar definitivament i el catarisme va ser eliminat. Catalunya, que mantindria sota control només Montpeller, el Rosselló i la Cerdanya, deixaria de mirar cap al nord i fixaria la seva mirada cap al sud i cap a la Mediterrània. Els territoris valencians i les illes passarien a ser el nou objectiu. Si els catalans haguessin guanyat a Muret, avui potser Catalunya arribaria fins a Tolosa i Marsella.
 |
| Les dates entre parèntesis indiquen la durada del govern; la resta, l'any de la mort. |
