Quant temps podem viure sense dormir?
En la dècada de 1960 hi va haver rebombori sobre quant temps podria estar una persona sense dormir, fins al punt que molts van intentar establir rècords.
 |
Bruce va estar despert intentant monitorar el comportament del seu company, però després de la tercera nit es va adonar que sol no podia seguir, així que va demanar ajuda a un altre amic, Joe Marciano, que es va unir al grup. També s'hi va unir William Dement, que avui és professor emèrit de la Universitat de Stanford en Califòrnia. En aquella època era un científic que començava a investigar la ciència del son.
Durant el dia, els joves jugaven a bàsquet i feien diverses coses per mantenir-se actius, però a la nit era el moment crític. Van experimentar amb sabors, olors i sons, mentre que les habilitats cognitives i sensorials de Randy minvaven. Patia problemes de concentració i memòria a curt termini, paranoia i algunes aparents al·lucinacions. A més, el mal humor cada dia estava més present.
Un cop aconseguit el rècord, 11 dies i 25 minuts, cosa que els feia mereixedors d'entrar al llibre Guinness, Randy va caure fet pols al llit i va fer una clapada de catorze hores seguides. A poc a poc, el seu cos es va acostumar novament a dormir de manera normal. Però dècades després va informar de problemes seriosos d'insomni.
Se sap que altres van poder aguantar un temps similar sense dormir. Alguns voluntaris han assolit entre 8 i 10 dies sense caure rodons, però sota un curós control mèdic. En cap cas hi va haver conseqüències permanents després de la prova. En canvi, mentre es feia, es van observar dèficits que augmentaven a mesura que passaven les hores i els dies. Segons informaven els mateixos individus, la seva capacitat de concentració i de percepció s'havia reduït i se sentien més apàtics, a més de mostrar alteracions en altres processos mentals. Però aquests símptomes van desaparèixer en tots els participants després de dues nits de son reparador.
També tenim el testimoni de soldats que van quedar-se desperts durant tres o quatre nits enmig del combat, i de pacients amb trastorns que sense medicació els feia mantenir-se desperts fins a cinc dies. Curiosament, la privació prolongada del son en persones sanes, a més d'induir estats de consciència alterats de tota mena, provoca freqüents somnis de pocs segons, és a dir, episodis curts en què el somni s'imposa amb una pèrdua parcial o total del control del que passa. Això provoca, per exemple, que un conductor o un pilot s'adormi i pugui provocar un accident. Durant la Segona Guerra Mundial n'hi va haver força casos.
En el cas dels animals, s'han fet experiments per determinar si poden morir per manca de son. Però els resultats no han estat satisfactoris. Sabem que els dofins acabats de néixer i les orques poden estar una setmana sense dormir. També que les aus que migren llargues distàncies aguanten alguns dies despertes.
La malaltia de Morvan, que ataca el sistema nerviós central, provoca un greu insomni. Investigadors francesos van documentar el cas d'un pacient amb aquest problema que feia setmanes que no dormia, però que deia no tenir la sensació d'esgotament, ni d'apatia i que la seva memòria no havia empitjorat. Ara bé, cada dia entre 21:00 i les 23:00 hores patia al·lucinacions acústiques, òptiques, olfactives o tàctils, i problemes de circulació sanguínia a les mans i els peus. Però, com que al darrere de tot plegat hi ha una malaltia rara, no se'n poden extreure dades fiables sobre les conseqüències de la manca de son.
Una altra malaltia rara, l'insomni familiar letal, provoca la mort del pacient al cap d'entre sis i trenta setmanes sense dormir. La causa és una fallida multiorgànica per la manca de son continuada.
Tot i que no hi ha una resposta clara i fiable sobre quant temps podem viure desperts, és clar que el son té un paper fonamental a la nostra vida. De fet, si arribem als 90 anys d'edat, haurem dormit una tercera part d'aquest temps. La majoria dels animals i la majoria dels organismes vius, presenten un ritme biològic de descans-activitat.
El son està associat amb funcions immunes, endocrines, d'aprenentatge i de memòria. També juga un paper essencial en el nostre benestar emocional i pot conduir a idees creatives. El son ens ajuda a consolidar els nous records i actualitzar els antics sobre la base del que acabem d'aprendre. També ens permet crear noves connexions neuronals filtrant-ne les que no tenen importància. El cervell adormit sap quina informació nova és prou significativa per mantenir-la i, per contra, què es pot atenuar o fer desaparèixer.
