La Ruta de la Seda
La Ruta de la Seda va ser una xarxa de rutes establertes a la Xina del segle II a.n.e. que comunicaven diferents regions asiàtiques entre si i amb Europa.
 |
Va ser la dinastia xinesa Han qui la va crear oficialment l'any 130 a.n.e. Abans d'això, existia la Ruta Reial Persa, establerta per la dinastia aquemènida de l'Imperi Persa (550-330 a.n.e.), que va ser conquerit per Alexandre el Gran. Aquesta ruta anava des de Susa, a prop del golf Pèrsic, fins a la mar Mediterrània de l'Àsia Menor, a l'actual Turquia. Amb el temps es va expandir amb branques que arribaven a l'Índia i a Egipte. La Ruta Reial Persa va formar part de la Ruta de la Seda.
Al començament de l'època de la dinastia Han, l'emperador Wu el Gran va enviar Zhan Qian cap a occident per demanar ajuda al poble yuezhi per fer front a les incursions dels nòmades de les estepes, que es coneixien amb el nom de xiongnu. En aquest viatge pel centre d'Àsia, Zhan Qian va contactar amb nombroses cultures poc conegudes per als xinesos, com els dayuan. Els dayuan eren descendents de l'exèrcit d'Alexandre el Gran que s'havien barrejat amb la població local. Tenien uns cavalls formidables de raça europea que Zhan Qian envejava.
El viatge va resultar en la creació d'un programa de cria de cavalls occidentals per a la formació d'una potent cavalleria. Gràcies a això, els Han van poder derrotar els xiongnu. Aquest èxit va fer reflexionar l'emperador Wu i es va preguntar seriosament què més podria aconseguir d'occident. Així que va crear la que coneixem com a Ruta de la Seda l'any 130 a.n.e.
L'explorador europeu Marco Polo (1254-1324) va viatjar per aquesta ruta i la va descriure en la seva famosa obra, però ell no li va posar el nom. En realitat els noms de Ruta de la Seda i Rutes de la Seda (en plural preferit per alguns autors) van ser creats pel geògraf i aventurer alemany Ferdinand von Richthofen el 1877. El nom es deu al fet que la seda havia estat el producte estrella del comerç asiàtic amb Europa. Els grecs i especialment els romans van ser uns autèntics fanàtics d'aquest teixit, que era considerat un luxe.
Amb el temps, la Ruta de la Seda va comptar a moltes rutes secundàries que cada cop arribaven més lluny i a més racons. Per mitjà d'aquests camins tan transitats no només viatjaven mercaderies, sinó també l'art, la religió, la filosofia, la tecnologia, la ciència i l'arquitectura. Va ser la principal ruta cultural de la història. Però també a vegades servia per propagar malalties com la pesta. Amb tot, va servir sobretot per ampliar la visió que tenia la gent del món que els envoltava.
L'any 1453 l'Imperi Otomà va conquerir Constantinoble i va començar a boicotejar el comerç d'Àsia amb Europa. Moltes rutes es van tancar o es van mantenir sota amenaça d'atac. Els comerciants van haver d'empescar-se-les per satisfer les demandes europees. Aquesta situació va ajudar a explotar el comerç marítim i, de retruc, els viatges d'exploració. Europa coneixeria molts pobles nous i un nou continent: Amèrica. La recerca de rutes comercials ocasionaria la conquesta, colonització i explotació de nous territoris per part de les potències europees de l'edat moderna.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
